Reculls d'escrits i opinions


Des de la miranda

Notícies sobre activitats diverses de l'Associació

Modificació dels estatuts socials

El dia 11 de juliol vàrem rebre, de part dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la resolució favorable a la sol·licitud d'inscripció de la modificació dels estatuts que l'entitat va aprovar en junta general extraordinària el dia 22 de març de 2013.

Cal recordar que la modificació va ser deguda, en la seva major part, a l'adaptació dels estatuts a la Llei 4/2008, de 24 abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, pel que fa a entitats jurídiques.

Volem deixar constància del bon treball realitzat per a aquesta modificació de la nostra secretària, M. Pilar Ribalta i Vilalta, i del suport rebut del secretari municipal de l'Ajuntament, Ramon Morell i Gassó. El nostre agraïment a ambdues persones per la tasca efectuada.

Properament, els estatuts vigents es podran consultar al web www.amicsarbre.cat, per a tothom que tingui interès a consultar-los i conèixer-los.


Corral de les aus

El dies 28 i 29 de juny es varen incorporar al corral de les aus sis exemplars de gallines de la raça empordanesa i quatre oques de la mateixa raça. Amb aquestes incorporacions d'aus noves es dóna per acabada la renovació efectuada al corral de les aus, a l'espera, però, d'alguna altra introducció d'aus amb denominació d'origen, com podria ser algun exemplar d'indiot mallorquí.

En aquesta ocasió, hem de fer esment del president de l'Associació de Criadors de Gallines de Raça Empordanesa, Joan Pou, el qual va tenir la deferència d'obsequiar-nos amb les sis aus d'aquesta raça, en saber que la seva ubicació seria el corral del nostre parc. Des d'aquí volem agrair la seva generositat i consideració amb els Amics de l'Arbre.

També cal dir que ja és present a les instal·lacions del corral el rètol que demana als visitants que no llencin triadures o altres aliments a les aus per a una millor qualitat alimentària d'aquestes. Recomanem a tothom que vulgui atendre les indicacions d'aquest rètol.

Es fa convenient, també, que els infants i alguns adults no llencin pedres sobre les aus amb la finalitat d'espantar-les o bé com a simple distracció. Aquesta actitud és totalment incívica i cal eradicar-la del nostre comportament. Les aus són mereixedores de respecte.


Instal·lació de la xarxa de reg

Dies enrere parlàvem de la instal·lació d'un sistema de reg gota a gota en una de les zones del parc, en concret, a la zona denominada Espai Germà Gonçal Crespo, situada al final del parc, a la falda de la solana.

Avui podem comentar que una altra gran zona del parc, la denominada Espai Vedruna, a tocar de l'esmentada anteriorment, ja gaudeix de reg pel sistema gota a gota.

Amb aquestes millores està garantit el reg dels arbres plantats en aquell indret amb motiu de la Festa de l'Arbre dels anys 2011 i 2012, que suposen un total de més de tres-cents arbres. Estem segurs que el suport d'aigua que rebran els ha de permetre una millor creixença i ufanor, de manera que podrem gaudir dels seus efectes en els propers anys.

Hem de fer constar que aquesta millora allibera els cuidadors del parc de moltes hores dedicades al reg efectuat a través de mànegues, sobretot en els mesos de ple estiu. Aquest fet proporcionarà l'alliberament d'hores de reg en benefici d'altres tasques d'atenció al parc.

Una vegada més, hem de dir que la instal·lació ha anat a càrrec del jardiner del parc, Jordi Cabirol, i dels joves de la secció de jardineria de l'Associació Alba, els quals, mitjançant un conveni de col·laboració establert amb l'Ajuntament, donen suport a les tasques de manteniment del parc de Sant Eloi.


Plaça de Sant Jordi

El dia 5 de juliol es varen iniciar les obres de la segona fase de la plaça de Sant Jordi, consistents en la pavimentació d'uns 300 metres quadrats de sòl, una part en formigó i una altra a base de llambordes rústegues, d'acord amb el projecte redactat per l'arquitecte targarí Jaume Gabernet de la Puente, membre de la Junta Directiva de l'entitat.

Aquesta obra ha estat possible gràcies a l'ajut rebut de la Diputació de Lleida i de l'Obra Social "la Caixa", ja que, mitjançant el conveni que ambdues institucions tenen establert en qüestions mediambientals, varen acollir el projecte presentat per l'Associació en l'anualitat de 2012. La Diputació de Lleida va adjudicar la realització d'aquesta obra al CIRE i la seva execució ha estat ràpida i solvent, fins a donar-se per acabada el dia 19 de juliol. Algunes de les persones que ja han vist l'obra ens han fet arribar els seus elogis per l'execució d'aquesta millora.

Volem fer avinent que és previst fer la inauguració del conjunt de la plaça de Sant Jordi el proper diumenge 1 de setembre, a les sis de la tarda. Més endavant donarem una més àmplia informació sobre l'acte que se celebrarà.


Majòlica de sant Magí

A mesura que es va acostant la celebració festiva d'aquest sant, podem dir que en els propers dies es farà la substitució de la majòlica actual, víctima dels despropòsits d'alguns brètols, per una de nova elaborada pels ceramistes Vilà-Clarà de la Bisbal d'Empordà. La substitució ha estat sufragada pels Magins targarins, en un clar gest de col•laboració amb la nostra entitat.

És per aquest motiu que enguany és previst celebrar la festa a la placeta dedicada a sant Magí, amb motiu de l'estrena de la nova majòlica. La missa serà a les nou del matí i, un cop acabada aquesta, es podrà fer el traguet d'aigua beneïda portada des del santuari de la Brufaganya. Convidem tots els assistents a compartir l'esmorzar i a fer petar la xerrada dins l'agradable oratge matinal que ens proporciona el parc en els calorosos dies d'agost.

PDF Descarrega't l'article

Traslladades les restes de la creu de terme de Conill al parc

Seguint els passos iniciats als anys vuitanta del segle passat sota la presidència d'en Josep Castellana i Sangrà, en què el parc començà a ser un marc per fer-hi presents diferents elements arquitectònics de les nostres contrades, amb la clara voluntat de preservar-los de l'oblit i la descura, antecedents de la pèrdua per a les generacions futures, els Amics de l'Arbre, continuant aquella tasca iniciada fa més de trenta anys i d'acord amb allò disposat als nostres estatuts, hem procurat salvaguardar les restes de la creu de terme del despoblat nucli de Conill, les quals han estat dipositades al parc de Sant Eloi.

Si atenem els passos fets per a aquesta recuperació, podem dir que l'Associació, el 12 d'abril de l'any passat, va cursar un escrit a l'alcaldessa de la ciutat manifestant-li el desig de poder-nos fer amb les restes de la creu de terme de Conill per tal d'erigir-les al parc abans no fossin acabades d'espoliar en la seva totalitat, cosa que fins a la data s'havia anat produint.

Cal recordar que el capitell de la creu i la mateixa creu varen ser robats cap a la dècada dels vuitanta del segle passat. També, amb els anys, s'havia anat sostraient part de les pedres que en formaven la grada, de manera que es conservava sencer només el primer graó i restaven incomplets el segon i el tercer (d'aquest tercer, només en quedava una sola pedra).

La resposta donada per l'Ajuntament, en tractar-se d'un element catalogat com a bé cultural d'interès nacional, va ser que veia bé el nostre interès i la finalitat, però ens va recomanar de seguir els formulismes escaients per a l'ocasió. Aquest fet va suposar poder comptar amb un informe previ, elaborat per Oriol Saula i Briansó, director tècnic del Museu Comarcal de l'Urgell–Tàrrega, datat el 10 de juny de 2012, per poder-lo presentar a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Lleida amb la finalitat de decidir sobre la proposta de trasllat de les restes de la creu de terme del nucli de Conill.

En sessió de 4 de juliol de 2012, la Comissió va acordar per unanimitat aprovar el trasllat sol•licitat. Aquest acord va ser notificat a l'Ajuntament el 6 de setembre de 2012, i la nostra entitat en va ser coneixedora a partir del 17 de setembre, un cop entrat al Registre municipal l'escrit d'aprovació.

Un cop autoritzats a fer el trasllat de les restes de la creu de terme, l'Associació, a jova dels membres de la Junta Directiva, el diumenge 23 de desembre de 2012, amb l'ajut del camió grua de l'empresa del nostre vicepresident, Leopold Bonjorn, es varen traslladar les restes al parc de Sant Eloi per tal de poder-les erigir més endavant a l'indret previst per a la seva ubicació.

L'estat delicat de les restes, així com la baixa qualitat de la pedra amb què varen ser bastides, de mena sorrenca, varen suposar més d'una dificultat a l'hora del trasllat, fet que va obligar a dipositar la base i el fust al taller d'en Jaume Ponsarnau per a la seva rehabilitació i neteja. Al llarg d'aquest procés, vàrem poder apreciar alguna novetat, com ara que la base no és totalment original de pedra, sinó que una part està refeta amb una mena de barreja de formigó i ciment ràpid, solució que es devia practicar en algun moment per tal de refer una part malmesa de la pedra original, sigui a causa d'un accident o bé per algun desgavell sofert, probablement en el transcurs de la Guerra Civil del 1936. També, en fer la neteja del fust, va aparèixer esculpit l'any 1945, cosa que pot indicar que va ser l'any de reposició o rehabilitació de la creu, un cop acabada la contesa del 1936.

Passats uns mesos d'ençà del trasllat, el passat 22 de juliol, previ muntatge de la grada de la creu, es va fer el trasllat de la base i del fust al lloc destinat al parc, de manera que quedà fet tot l'apariament del conjunt de les pedres traslladades des del nucli de Conill.

Cal dir que, tal com la Junta Directiva va expressar en l'escrit adreçat a l'Ajuntament pel que fa a la voluntat de poder en el futur mirar de completar aquelles restes amb un creuer, la Junta, d'acord amb aquell propòsit, va decidir encarregar una reproducció del capitell i de la creu robada, de la manera més fidedigna possible sobre la base dels pocs elements fotogràfics coneguts, a l'escultor jesuïta Cinto Casanoves, amb taller a la vila de Verdú, el qual, amb grans coneixements sobre la reproducció d'elements arquitectònics antics, va voler assumir amb coratge i il•lusió l'encàrrec.

Així, doncs, és previst que en els propers dies les restes de la creu de terme de Conill es puguin veure completades amb les reproduccions del capitell i de la creu obrades per l'escultor esmentat.

Amb aquest acte, el parc guanya un nou element arquitectònic i en preserva la conservació i memòria, ja que, en cas contrari, de ben segur hauria acabat espoliat, de manera que se n'haurien perdut per sempre més els vestigis i la presència.

Essent previst de fer la inauguració de la plaça de Sant Jordi el diumenge 1 de setembre, i essent a tocar d'aquesta l'emplaçament de la creu de terme provinent del nucli de Conill, creiem que serà una bona ocasió per fer també la inauguració de la reposició de tot el conjunt de la creu, cosa que esdevindrà una bona oportunitat per donar-la a conèixer a totes les persones assistents a l'acte i als targarins i targarines en general.

Des de les pàgines d'aquest setmanari, volem donar les gràcies a totes les persones i estaments oficials que han col•laborat a possibilitar la ubicació de la creu de terme al parc, i de manera especial als operaris de la brigada municipal, els quals, amb els seus treballs de paleta, ens han ajudat al muntatge de la grada de la creu. A tots ells, el nostre reconeixement i consideració.


Festa de Sant Magí

Fem avinent el recordatori de la festa que celebrarem el proper dilluns 19 d'agost. La missa en memòria d'aquest sant se celebrarà a la placeta a ell dedicada, a les nou del matí, i serà oficiada per mossèn Josep M. Vilaseca, rector de la parròquia. També tindrem el goig de poder contemplar la nova majòlica del sant en substitució de l'antiga, que havia estat malmesa en diferents ocasions per algun o alguns brètols. Per aquesta circumstància, ara ha estat blindada amb un vidre antixocs cedit generosament per Jaume Costa, de l'empresa targarina Vicos.

PDF Descarrega't l'article

Una donació feta al parc que mai ha arribat al seu destí

El dia 5 de juliol de l'any 1933, ara fa vuitanta anys, visitaren la ciutat de Tàrrega els germans Antoni, Ramon i Ricard Alsina Amils, desitjosos de poder fer estada a la seva ciutat nadiua després de més de quaranta anys sense visitar-la.

Els tres germans eren nascuts a l'hostal de cal Bassa, posteriorment anomenat Fonda Aleix. El seu pare, Francesc Alsina Forns, esposat amb Petronil•la Amils Ferret, va ser un dels contractistes de les obres del canal d'Urgell, i tenia aleshores sota el seu càrrec més de dos mil treballadors.

La visita dels germans Alsina a la ciutat va suposar tot un esdeveniment per a un grup de persones amb gran sensibilitat per l'art i la cultura en general, ja que es tractava de persones il•lustres en el seu món. L'Antoni Alsina era un afamat escultor i a la vegada acadèmic de belles arts de San Fernando, i el seu germà Ramon, catedràtic d'escultura i pintura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

La visita a Tàrrega va suposar el contacte previ per sol•licitar la seva participació a l'exposició d'artistes targarins projectada per al mes de setembre d'aquell any, a la vegada que es pretenia que ambdós artistes fessin alguna cessió de les seves obres per al museu targarí i per ornamentar el parc de Sant Eloi i la plaça de Francesc Macià, coneguda popularment com a Pati.

Se sap de la seva breu estada a la ciutat que foren rebuts a la Casa de la Vila per l'alcalde accidental, Salvador Flaquer, i per un grup d'entusiastes, entre els quals hi havia Ramon Novell, Antoni Vidal, Màrius Amigó, Francesc Camps i J. Prenafeta, tots ells en nom i representació de Palestra, els Amics de l'Arbre, Acció Comarcal i Crònica Targarina.

Dinaren a la Fonda Estació per després fer una visita al parc de Sant Eloi, del qual feren grans elogis, i se'ls mostrà el projecte de monument que es volia construir a l'indret de l'antiga bassa de Sant Eloi en memòria d'Àngel Guimerà i Josep Güell, dissenyat per Magí Serés. El seu comentari sobre aquell projecte fou: "Senzill i bonic. Aquest brollador, alegre i rialler, és una preciositat. Sobretot a Sant Eloi, deixeu-hi espais lliures per a l'estatuària, que hi dóna color, i no us descuideu de posar-hi aigua, que és vida". D'aquesta estada al parc, se'n guarda un testimoni gràfic.

De retorn del parc, mantingueren alguna activitat més fins a l'hora d'agafar el tren de tornada a Barcelona. En el comiat, els germans Alsina varen convidar els seus acompanyants targarins a tornar-los la visita a Barcelona, i els feren un últim prec: "Continueu amb entusiasme l'obra d'embelliment de Sant Eloi, car és el millor que teniu a Tàrrega".

El dissabte 28 de juliol, Ramon Novell i A. Morgui es desplaçaren a Barcelona per correspondre la invitació feta pels germans Alsina en la seva recent estada a Tàrrega, amb la finalitat concreta de visitar els estudis d'Antoni Alsina i del pintor Francesc Marsà, així com poder concretar detalls amb ells sobre la projectada exposició d'artistes targarins que se celebraria durant la Festa Major de Setembre.

L'endemà diumenge, els dos targarins desplaçats fins a Barcelona, juntament amb un grup que ja els esperava allí, format pels joves Josep Castellà i Rosa Gené, el pintor Marsà, Ortiz i Magí Serés, varen visitar el taller de Francesc Marsà, instal•lat al carrer de Mallorca, on varen poder apreciar un conjunt de teles destinades a l'exposició del setembre a Tàrrega. A continuació, es varen desplaçar fins al carrer de Santa Tecla, on es trobava l'estudi d'Antoni Alsina. Les parets d'aquell taller eren plenes de pintures i dibuixos. Enmig dels estris d'escultor, s'hi trobaven diferents escultures en bronze, marbre i fusta. Antoni Alsina mostrà als visitants tot aquell conjunt d'obres, i ells van quedar admirats davant d'aquelles veritables joies d'art.

Antoni Alsina, davant els elogis rebuts, els digué: "El que hi ha aquí, tot i que m'ho aprecio molt, per a Tàrrega, els ho deixaré. Així és que ja poden anar triant". Mentrestant, Alsina els ensenyava una altra gran col•lecció de pintures i escultures per portar a Tàrrega.

Morgui, en nom de la ciutat de Tàrrega, es va atrevir a demanar-li una escultura per al parc de Sant Eloi, i Alsina ràpidament li va respondre: "Per a Tàrrega, heu dit? Trieu la que us plagui. Per a Tàrrega, tot".

Va ser d'aquesta manera que Antoni Alsina va cedir per al parc de Sant Eloi una escultura de bronze que havia de figurar enmig del monument a bastir en memòria d'Àngel Guimerà i Josep Güell.

Un cop finalitzada la visita a l'estudi, Alsina va voler mostrar als visitants la seva finca situada al cim del Tibidabo. Tota ella era amarada de poesia, jardins, escultures de marbre i pintures al fresc. Des d'allí es podien divisar a la llunyania les muntanyes de Montserrat i les immenses boscúries del contorn. Aquell paratge va ser el lloc escollit per obsequiar els seus visitants amb un bon àpat.

Més tard es dirigiren cap a l'Estació del Nord els targarins que havien de tornar cap a Tàrrega. Els que es van quedar a Barcelona els desitjaren un bon viatge, i els que retornaven van exclamar: "Us esperem per Sant Eloi!".

La redacció d'aquest escrit ha estat extreta dels articles publicats a Crònica Targarina el 8 de juliol i el 5 d'agost de l'any 1933.

Gràcies a aquests articles, hem pogut saber de la donació d'una escultura de bronze per al parc de Sant Eloi feta per Antoni Alsina, la qual, per diferents vicissituds, fins ara mai hi ha estat situada.

També sabem que es tracta de l'escultura denominada Atleta, que avui dia forma part del fons del Museu Comarcal de l'Urgell, tal com en dóna constància l'article de Crònica Targarina publicat el 9 de setembre de 1933, amb una fotografia de l'escultura i un peu de fotografia que diu: "Atleta, bronze que l'escultor Alsina ofrena a Tàrrega per ésser emplaçat als jardins de Sant Eloi".

La pregunta que ara cal fer-se és: caldrà que passin gaires anys més perquè aquella donació, feta ara fa vuitanta anys, arribi al seu destí? Més encara: per poder honorar el gest d'Antoni Alsina, creiem que s'hauria de possibilitar fer una còpia de l'escultura i que fos emplaçada al parc de Sant Eloi. Creiem que seria un acte de justícia envers el donant i la voluntat expressada que el parc en fos el destinatari. La pregunta que entre tots cal fer-se és si serem capaços de restituir la voluntat d'Antoni Alsina. A aquest interrogant caldrà que l'Ajuntament, el Museu i l'Associació d'Amics de l'Arbre procurem donar resposta.

PDF Descarrega't l'article

Exposició de pintors i escultors targarins

Amb motiu de la commemoració del centenari de l'entitat, una de les activitats proposades ha estat la realització d'una exposició col•lectiva de pintors i escultors targarins en benefici del parc de Sant Eloi. Aquesta proposta, de manera inicial, va ser comentada a la Carmina Castelló i a en Francesc Rufes, els quals la van trobar molt encertada i escaient per a l'ocasió, a més d'oferir-se a treballar conjuntament per fer-la possible. Amb aquesta finalitat, el passat mes de desembre ens vam adreçar per carta a tots els artistes locals manifestant-los el nostre propòsit, a la vegada que els adjuntàvem les bases que haurien de regir l'exposició.

Amb una gran satisfacció, hem pogut constatar la bona acollida que ha tingut la proposta, ja que tots els artistes als quals ens vam adreçat han confirmat la seva participació. A grans trets, podem dir que les bases estableixen com a tema principal de les obres el parc de Sant Eloi, tot i que és previst que algun dels artistes participants no ho faci. Les modalitats dels treballs podran ser el dibuix, la pintura, el gravat i l'escultura. Cada artista podrà presentar com a màxim dues obres i totes elles estaran a la venda. De cada obra venuda, l'autor rebrà el cinquanta per cent, mentre que l'altre cinquanta per cent anirà en benefici dels Amics de l'Arbre, un benefici que es destinarà a la rehabilitació de la font de la Granota, actualment ben necessitada d'una millora.

Les obres s'exposaran a la sala del Museu Comarcal de l'Urgell del 6 al 29 de setembre. En una carta enviada el 18 de juny a tots els participants, se'ls recordava que el lliurament de les obres s'haurà de fer entre el 23 i el 30 d'agost per tal de preparar adequadament l'exposició. Així mateix, hem de posar en relleu que el pintor Francesc Rufes s'ha brindat a fer el cartell divulgatiu de l'exposició, un gest que li agraïm des d'ara pel treball i la col•laboració desinteressada.

Creiem adient també publicar el nom dels artistes participants per a coneixement de tothom i com a mostra de gratitud envers tots ells. Són els següents: Jordi Colilles, Glòria Coma, Carmina Castelló, Montse Fabregat, Josep Franquesa, Ramon Franquesa, Josep Garriga, Ferran Giner, Josep Giribet, Ramon Guixé, Joan-Pere Massana, Josep Minguell, Magí Puig, Francesc Rufes, Eva Serés, Domènec Serra, Miquel Solé, Benjamí Tous i Lluís Trepat, en el vessant pictòric, i Antoni Boleda, Josep Castellana, Antonio Díaz, Àngel Eroles i Xavier Vallés, en la disciplina escultòrica.

Desitgem que l'esforç que han fet per participar en aquesta exposició col•lectiva es pugui veure correspost pels amants de les arts de la nostra ciutat, de la mateixa manera que pugui ser una bona ocasió per a les empreses i entitats locals d'adquirir una obra d'art amb una doble finalitat: ajudar els Amics de l'Arbre i gaudir de la creació d'un pintor o escultor local reconegut.

Quotes socials
Aquests dies també s'està gestionant el cobrament de les quotes socials, com habitualment es fa entre final del mes de juny i principi de juliol. No cal dir com és d'important per a la vida de l'Associació el fet de poder comptar amb el suport social i amb el compromís d'atendre el pagament de la quota anual de soci. Recordem l'acord pres en l'assemblea general celebrada el 23 de març de 2012, en la qual es va decidir, per unanimitat dels assembleistes, incrementar les quotes dels socis que fins a aleshores pagaven la mínima. L'acord suposava incrementar al llarg de cinc anys aquella quota mínima de 6 euros fins a arribar als 15 euros. El procés a seguir era que la quota de l'any 2012 s'incrementés en 1 euro, passant de 6 a 7 euros, i que les quotes dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 s'incrementessin cada any en 2 euros. És per aquest motiu que la quota mínima que enguany es liquidarà als associats serà de 9 euros, seguint d'aquesta manera l'acord pres en el seu dia per tal d'anar actualitzant aquelles quotes socials que amb el temps havien quedat desfasades. Des d'aquí volem agrair la comprensió i la receptibilitat dels socis, ja que sense el seu suport no tindria cap sentit la continuïtat de les activitats de l'Associació d'Amics de l'Arbre.

Mural de sant Jordi
Des del passat 23 d'abril, tothom pot gaudir de la contemplació del mural situat a la fornícula situada al bell mig de la plaça del parc dedicada al patró de Catalunya. A totes les persones que no l'hagin vist, els suggerim que aprofitin per fer un passeig pel parc per poder-la contemplar. De ben segur que serà del seu grat i satisfacció, tal com hem pogut copsar en moltes de les persones que ja l'han visitat. Per a nosaltres és bo recordar a totes aquelles persones que d'alguna manera ens han manifestat el desig d'ajudar-nos amb un donatiu a sufragar part del cost de realització de la placa que ara és un bon moment per fer efectiu el seu compromís. Ens calen encara uns quants donatius més per poder costejar la totalitat del seu cost. Tal com hem anat manifestant en els darrers temps, ens agradaria poder dir que la generositat dels targarins ha fet possible l'obra d'art que avui presideix un dels espais de més recent creació del parc, cridat a ser en el futur un dels llocs més emblemàtics del conjunt de Sant Eloi.

Associació d'Amics de l'Arbre

PDF Descarrega't l'article

Ara fa noranta anys de l'homenatge al mestre Amigó

Aquest any, en què commemorem el centenari de la nostra entitat, és bo recordar l'homenatge que ara fa noranta anys la ciutat de Tàrrega va retre al president fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre, Bonaventura Amigó i Pellicer.

Havien transcorregut quatre anys d'ençà de la seva mort, succeïda el 16 de març de 1919, quan als actes programats per a la Festa Major de Maig del 1923 es va incloure un homenatge a tres figures importants, dues d'elles d'àmbit local i una altra d'àmbit nacional, i se'n va programar la celebració per al 15 de maig. Es tractava de rendir un merescut homenatge a les figures de Bonaventura Amigó i Pellicer, el pare escolapi Carles Perelló i Secanell i Josep A. Clavé i Camps, fundador dels cors de cantaires de Catalunya, coneguts arreu com a "cors d'en Clavé".

L'acte d'homenatge al mestre Amigó va tenir lloc aquell dia 15, a partir de les set de la tarda. La comitiva, formada per autoritats i convidats, va sortir de la casa consistorial, i en formaven part, entre d'altres, l'exalcalde de Lleida, Humbert Torres; els fills de l'homenatjat, Josep, Esteve i Màrius, i altres familiars, així com la Junta Directiva dels Amics de l'Arbre, la comissió de festes i una representació dels antics deixebles del malaguanyat mestre, del cor La Lira i de la banda municipal.

En arribar tota la comitiva a la plaça de les Acàcies, que estava guarnida amb banderes catalanes, des de dalt d'una tribuna, l'alcalde pronuncià unes paraules, tot dient: "Ciutadans, Tàrrega, agraïda a l'obra del mestre Amigó, li dedica aquest homenatge". A continuació, enmig de forts aplaudiments, va procedir a descobrir el bust del mestre, emplaçat damunt d'un elegant pedestal on es va fer constar la data del natalici i de la defunció, a més de la inscripció com a fundador de l'Associació i la data de l'homenatge.

Humbert Torres, en nom de la família, pronuncià un eloqüent i emotiu parlament en què donà les gràcies al poble de Tàrrega per aquella iniciativa, tot recomanant als targarins que tinguessin sempre present la vida exemplar de l'educador d'infants que s'estava homenejant. Atesa la gran quantitat de gent que es va aplegar a l'acte, el cor La Lira i la banda municipal es varen veure incapacitats per fer les respectives actuacions, motiu pel qual l'alcalde va donar per acabat l'acte anunciant que a partir d'aleshores la plaça de les Acàcies passaria a ser "plaça del Mestre Amigó".

La descripció de l'acte ha estat extreta quasi en la seva totalitat de la narració que en va fer el setmanari Crònica Targarina, núm. 89, de 19 de maig de 1923, el qual creiem que és prou explícit.

Per a aquest homenatge, la ciutat va crear una comissió que va ser l'encarregada de planificar la festa i de promoure la recaptació, per subscripció popular, del cost del bust i el pedestal erigits en memòria del mestre Amigó.

Avui, gràcies a les dades recollides pel setmanari Crònica Targarina corresponent a l'any 1923, núm. 86, de 28 d'abril; núm. 88, de 12 de maig; núm. 90, de 26 de maig, i núm. 93, de 16 de juny, podem conèixer en detall el nom dels donants i les quantitats donades que permeteren costejar la totalitat de les despeses del bust i el pedestal, les quals ascendiren a la totalitat de 1.100 pessetes.

Així, doncs, en vista de les dades que consten a Crònica Targarina, podem afirmar que el cost total va ser finançat íntegrament per subscripció popular, tal com testimonien les quatre relacions de donants publicades. La primera correspon al 28 d'abril, amb un total recaptat de 95,50 pessetes; la segona correspon al 12 de maig, amb un import recaptat de 257,50 pessetes; la tercera pertany al 26 de maig, i el total detallat ascendeix a 80,50 pessetes, i l'última és del 16 de juny, amb un import recaptat de 666,50 pessetes. La suma d'aquests quatre imports dóna just el total de les 1.100 pessetes que va costar fa noranta anys bastir el monument al mestre Amigó al parc de Sant Eloi. Amb l'aportació d'aquestes dades, creiem que pot quedar esvaïda aquella llegenda que de vegades hem sentit segons la qual no es va poder costejar en la seva totalitat el monument al mestre Amigó per subscripció popular, de manera que va haver-hi algú (o alguns) que a títol personal va acabar de fer-se'n càrrec.

Per a tots aquells que sentin curiositat per conèixer els noms de les persones que faciliten les relacions de donants abans esmentades, els convidem a consultar els exemplars enumerats de Crònica Targarina. Diversos d'ells podran comprovar amb satisfacció com algun dels seus avantpassats va col•laborar a possibilitar l'aixecament d'aquell monument tot just fa aquests dies noranta anys.

Una sardana anomenada L'aplec de Sant Eloi

L'Agrupació d'Amics de la Sardana de Tàrrega ens ha fet saber que el proper dia 12 de maig, dins els actes programats del trentè aniversari de l'aplec de sardanes al Pati, tindrà lloc l'estrena de la sardana L'aplec de Sant Eloi, de Simó Giribet Puig (1914-1983).

Simó Giribet va néixer a Cervera un 19 d'agost. Heretà del seu pare, Jaume Giribet, l'interès per la música, de manera que cursà estudis de composició a l'acadèmia Molinari de Barcelona. Aconseguí un gran domini del trombó, el violí, l'acordió i, en gran manera, del piano, del qual va ser un notable virtuós. Com tants d'altres de l'època, va veure alterats els estudis per la guerra incivil del segle passat. Un cop acabada aquesta, passà a residir de nou a Cervera, on va entrar a treballar al despatx del notari Lluís Hernàndez Palmés, atès que no podia viure de la carrera musical.

Més tard, va col•laborar amb el notari Lluís-Maria Roca-Sastre Moncunill, amb destí a la plaça de Cervera. L'any 1968 es traslladà a Barcelona, acompanyant aquest mateix notari al seu nou destí. Portat per la nostàlgia i el record de la seva ciutat nadiua, de la Segarra i de l'Urgell, l'any 1977 va compondre, entre d'altres, la sardana L'aplec de Sant Eloi.

Associació d'Amics de l'Arbre

PDF Descarrega't l'article

Es va poder celebrar la festa dels patrons de Catalunya

El passat dissabte 27 d'abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat, malgrat el risc de pluja anunciat, es va poder celebrar la festa dels patrons de Catalunya, programada dins els actes commemoratius de celebració del centenari de l'entitat.

El dia es va despertar plujós, ja que de matinada i fins a les deu del matí no va deixar de ploure amb ganes, fet que va propiciar que els registres de l'aigua recollida a la nostra ciutat fossin de l'ordre dels vint litres per metre quadrat. Aquella pluja, que va resultar tan beneficiosa per als sembrats, les plantes i els arbres, feia perillar, però, la celebració de la festa a l'entorn de la plaça de Sant Jordi, tal com s'havia programat, comptant que un dels actes centrals era la inauguració i la benedicció del mural de sant Jordi. Pendents en tot moment de les notícies meteorològiques dels mitjans televisius, aquests ens varen temperar els neguits en donar la notícia que la pluja, al nostre sector, escamparia a partir del migdia o a primera hora de la tarda. Assabentats d'aquesta previsió, els membres de la Junta Directiva posàrem fil a l'agulla i muntàrem el dispositiu previst perquè es pogués celebrar l'acte a la plaça de Sant Jordi.

D'aquesta manera, i amb un temps força agradable, a les sis en punt s'inicià la celebració de la missa en honor de sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, la qual va ser oficiada per mossèn Josep M. Vilaseca, acompanyat dels cants de la Coral Bona Nova, dirigida per Jaume Oliveres. L'acte comptà amb la presència de Rosa M. Perelló, alcaldessa de la ciutat, i de dos regidors més. També hi assistí el membre del Comitè d'Honor del Centenari Antoni Pont Amenós, acompanyat de la seva esposa i d'uns quants amics de la ciutat de Reus. Igualment, hi feren acte de presència tots els membres de la Junta Directiva de l'entitat, així com familiars i amics de Màrius Amigó i Magí Capdevila.

En l'homilia, mossèn Vilaseca va fer referència a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que presidia la celebració, la qual havia estat donada per un anònim per a la seva veneració a l'ermita de Sant Eloi. Abans d'iniciar-se l'ofertori de la missa, es va procedir a fer la benedicció del mural de sant Jordi, a càrrec de l'oficiant, i la coral va entonar l'himne del gloriós sant Jordi.

Un bon nombre de targarins va assistir a l'acte, contribuint amb la seva presència a donar suport i escalf a la festa. Un cop acabada la missa, el president de l'entitat va prendre la paraula per agrair la presència de totes les persones i entitats que havien contribuït, d'una manera o una altra, a la realització del mural, convidant-les tot seguit a retre homenatge als presidents Màrius Amigó i Magí Capdevila amb la descoberta de la placa indicativa dels seus noms en un passeig i en un camí del parc.

Seguidament, un bon nombre de les persones presents es va voler acostar a veure el mural de sant Jordi de prop i van felicitar efusivament el seu autor, Josep Castellana Niubó, per l'obra realitzada. També es va lliurar a tots els assistents un díptic en record de la festa il·lustrat a la portada amb una pintura mural de Jaume Minguell pertanyent a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba.

A continuació, es va fer l'acte de descoberta de la placa indicativa amb el nom de Màrius Amigó i Rojals, president de l'Associació del 1920 al 1936. Vàrem poder comptar amb la presència dels seus néts, Montserrat i Jordi Amigó Mitjana i Rosa M. i Daniel Elies i Amigó, així com d'altres familiars de l'homenatjat. Un cop descoberta la placa, prengué la paraula Jaume Aligué, el qual, en nom de la Junta Directiva de l'Associació, va glossar la figura i l'etapa presidencial de Màrius Amigó. Seguidament, va prendre la paraula un seu nét, Jordi Amigó, el qual va agrair, en nom de tots els familiars, l'acte de reconeixement del seu avi. Finalment, en nom de l'entitat, foren lliurats sengles rams de flors a Montserrat Amigó i a Rosa M. Elies com a mostra d'agraïment.

Tot seguit, es va procedir a l'homenatge a Magí Capdevila Carnicer amb la descoberta de la placa que dóna el seu nom a un camí del parc. Poguérem comptar amb la presència de les seves filles, Magda i Anna Maria, i amb la d'altres familiars. Un cop feta la descoberta de la placa, encetà el seu parlament el president de l'entitat, el qual va retre homenatge, en nom de l'Associació, a la figura de Magí Capdevila, fent una exposició de la seva obra i dedicació durant els sis anys de presidència de l'entitat, iniciats el 1971 i acabats el 1977. En nom dels familiars del president Capdevila, prengué la paraula una seva néta per correspondre a l'homenatge que s'acabava de retre al seu avi. A continuació, es va fer entrega a les filles d'un ram de flors com a demostració d'estima envers el seu pare de part de l'Associació.

Tot seguit, l'alcaldessa va cloure l'acte amb un parlament que feia públic l'agraïment de la ciutat envers les persones homenatjades per la seva entrega i dedicació a la causa del parc, alhora que mostrava el seu agraïment, en general, a la tasca duta a terme al llarg de cent anys per l'Associació d'Amics de l'Arbre.

Amb l'acte de reconeixement al segon i al sisè presidents de l'entitat, es va cloure una tarda d'actes festius celebrats al parc i emmarcats dins la celebració del nostre centenari.

Volem fer públic el nostre agraïment a totes les persones que hi varen participar i encoratjar-les, des d'ara, a assistir a l'acte previst per al proper dia 1 de setembre, en què celebrarem la inauguració de la plaça de Sant Jordi.

Associació d'Amics de l'Arbre

PDF Descarrega't l'article

Gaudir de la primavera

Aquesta estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, es caracteritza per l'esclat de vida que es dóna a la natura, molt particularment, en arbres, plantes i flors. No en va, al llarg dels segles, aquesta estació de gran lluminositat i color, de temperatures suaus i agradables, ha estat representada pel món dels artistes amb les imatges del camp que li són pròpies, entre les quals podem comptar la representació de la deessa Flora i les de figures femenines envoltades de flors.

La primavera és i ha estat sempre per a l'home l'estació feliç que el transporta al record grat de l'edat primera. És l'estació que ens proporciona la sortida agradable de l'hivern, sempre caracteritzat per ser l'etapa dura del fred i l'adversitat del temps, que comporta una major reclusió a casa i paralitza, en general, l'activitat d'un més gran contacte amb la natura i el seu gaudi. En canvi, a la primavera tot és diferent: la proliferació de tota mena de vegetació, així com de flors al camp, ens convida a delectar-nos i a fruir d'aquesta estació de gran vitalitat.

Quants targarins i targarines no associen els anys de la infantesa i la joventut a la primavera i el parc de Sant Eloi?

Al parc, com arreu, cada any s'hi fa present la primavera, i arbres, plantes i flors ens mostren la seva imatge més agradable. Hi podem observar les noves brotades que llueixen els pins, les alzines, els roures i els avets. Com es vesteixen novament de verd les plantes que la tardor i l'hivern han deixat sense fulla, i com esclaten de nou les flors dels lliris, la ginesta, el timó, el romaní, els lilàs i els rosers. Tot aquest esclat de vida val la pena de gaudir-lo, perquè és una de les riqueses que ens ofereix la visita al parc de Sant Eloi.

Per a aquest gaudi, però, cal que tothom, amb una gran actitud de civilitat, sapiguem respectar el procés primaveral de la natura, amb la finalitat que tots en puguem gaudir. Hem de defugir les actituds poc socials i gasives que practica el qui obra com si les flors i plantes del parc fossin al seu jardí particular. Aquestes maneres d'obrar no poden ser tolerades, ja que el parc és per a tots, i el que allí es planta i conrea és perquè en gaudeixi tothom.

No s'hi val a justificar-ho amb qualsevol excusa simplista, com ara dir que al parc hi ha molt romaní, o timó, o lilàs... si sóc només jo qui n'agafa, no s'hi notarà. I tant que s'hi nota! En primer lloc, amb tot el que un s'emporta per al seu ús particular, està privant la majoria de la seva contemplació i delectació. Un altre dels perjudicis que s'ocasionen és a les plantes i els arbres, ja que, en arrencar de qualsevol manera les seves flors o esqueixos, sovint es malmeten, una actitud que va en total detriment de la vegetació existent al parc.

Cal que tothom prengui consciència i tingui cura de deixar de practicar el furt i l'arrencada de plantes i flors de Sant Eloi. Aquestes hi són per tal que tots en puguem gaudir, i entre tots hem de procurar fer prevaler l'interès general per damunt de l'ús particular. El parc és un espai públic, de tots, i caldria que aquesta consideració la féssim ben nostra.

Plantacions diverses al parc

Aquest any, la plantada realitzada d'arbres i plantes arbustives al parc de Sant Eloi ha estat a l'entorn dels cent cinquanta, d'acord amb el detall que segueix. Es van plantar cinquanta- vuit pins pinyoners a la zona on es va celebrar la Festa de l'Arbre, el passat dia 9 de març, i cinquanta unitats més de pi pinyoner, obsequi del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, han estat plantades al camí de la solana que mena cap a la Creu dels Escolapis, per damunt de l'espai de l'Escola Pia. S'ha plantat també un conjunt de deu xiprers, d'uns cinc metres d'alçada, situats quatre d'ells a l'entorn de la plaça de Sant Jordi, cinc en substitució dels que es van cremar intencionadament al llarg dels anys 2011 i 2012 i un altre al passeig de Simó Canet (aquest, de dimensions més reduïdes que els altres). Cal comptar també el roure del centenari, plantat al bell mig de la plaça de Sant Jordi, obsequi de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. I un perer de flor, de gran alçada, plantat a l'entorn dels dipòsits d'aigua de la ciutat, regal de l'empresa Vivers Pla de Balaguer. També dues alzines han estat plantades a tocar de la font dels Vents, i dos exemplars d'avet s'han situat al bosc de "la Caixa". Finalment, s'ha fet una plantació de vint-i-set plantes arbustives en un dels parterres que llinda amb els dipòsits d'aigua. Desitgem que tots els arbres i arbustius plantats puguin créixer adequadament al parc amb la finalitat d'anar-lo poblant i embellint.

Hem rebut l'obsequi d'un llibre

El passat 22 de març, en el decurs de la celebració de l'assemblea general extraordinària per a l'aprovació dels nous estatuts de l'entitat, un cop finalitzada aquesta, un dels assistents, Josep Maria Martí Carnicer, va prendre la paraula tot fent l'oferiment a l'entitat d'un llibre de fotografies sobre el parc realitzat per ell mateix.

Sota el títol El parc de Sant Eloi. Any del centenari de la fundació dels Amics de l'Arbre, el llibre consta de seixanta pàgines i conté un total de dues-centes tres fotografies sobre diversos indrets del parc, fetes en èpoques diferents de l'any, i és tot ell d'una bellesa extraordinària, atès que el Josep Maria ha procurat captar moments i detalls possibles només per a la càmera d'una persona observadora i sensible envers les coses del parc, com és ell, que hi esmerça hores i hores, amb els seus habituals passeigs. El llibre, a més, recull instantànies de les activitats que s'hi desenvolupen.

Creiem just fer esment de la dedicatòria escrita al llibre, que diu: "Aquest àlbum potser no té raó de ser quan Sant Eloi ja és un recull immens de fotografies, d'innumerables enquadraments, composicions, perspectives i detalls fotogràfics. Però Sant Eloi sempre m'ha acollit amb amable gentilesa, i davant d'una actitud així, no puc negar-li aquest obsequi, que faig a Jaume Aligué Escudé, president d'aquesta modèlica i emprenedora Junta dels Amics de l'Arbre que aquest any celebra el centenari. Per a tots vosaltres, aquest recull fotogràfic del parc. Us desitjo un clamorós èxit en tots els actes que heu programat amb la finalitat de commemorar, durant aquest any 2013, la brillant efemèride del centenari de la fundació d'aquesta Associació tan arrelada". Signa Josep Maria Martí Carnicer, a Tàrrega, el febrer de 2013. Des d'aquesta pàgina del setmanari, en nom de tota la Junta Directiva, volem agrair al Josep Maria Martí l'obsequi, detall d'una persona que estima el parc i que valora la feina feta al llarg de quatre generacions de targarins i targarines. Moltes gràcies, Josep Maria, i sàpigues que el guardarem amb gran estima.

Associació d'Amics de l'Arbre

PDF Descarrega't l'article

Acte de presentació del Web

Com era previst, el passat diumenge dia 21 d'octubre, va tenir lloc l'acte de presentació oficial del web de l'Associació d'Amics de l'Arbre a l'ermita de Sant Eloi. Després d'una nit plujosa que feia albirar que aquesta es fes present al llarg de tot el matí del diumenge, cap a les nou del matí, van començar a escampar els núvols per donar pas a un sol radiant, fet que va permetre fer més atractiva la pujada al parc i poder participar a l'acte de presentació del web.

A l'entorn de dos quarts de dotze del migdia va començar l'acte de presentació del web. En primer lloc, va prendre la paraula el president Jaume Aligué per donar la benvinguda i agrair a les persones assistents a l'acte la seva presència i suport. Tot seguit va fer un repàs a les gestions fetes amb els responsables de l'empresa Dispromèdia per gestionar la creació del web des del passat mes de gener fins a l'actualitat, posant de manifest la bona acollida que des dels seus inicis es va establir entre la nostra entitat i els responsables de l'empresa per tirar endavant la nostra sol•licitud de poder dotar-nos d'un web referit a l'Associació i al parc de Sant Eloi.

Es destacà també l'estreta col•laboració establerta al llarg d'aquest temps entre la nostra entitat i Dispromèdia en la configuració dels diferents treballs per a la realització del web, posant de relleu la il•lusió i generositat del conjunt de les persones que han col•laborat a fer-ho possible. Va fer referència a la importància de poder comptar d'ara en endavant amb aquesta gran eina divulgativa per al coneixement de l'Associació i del parc de Sant Eloi, tot dient que res serà igual a partir d'ara en posar a l'abast de tothom aquest element de propagació.

A continuació, dirigint-se a Josep Maria Martí, present a l'acte, li va agrair els seus treballs fotogràfics per a la realització del web i que han suposat una gran ajuda per a la visualització de les imatges del parc i d'altres continguts d'aquest.

Seguidament es va passar a visionar, a la pantalla instal•lada a l'interior de l'ermita, els diferents apartats del web, aprofundint en alguns d'ells, d'acord amb l'interès suscitat. Es va fer una major incidència en aquells apartats dedicats a la història del parc i de l'entitat, així com als llocs d'interès, fent una menció expressa al conjunt de les deu fonts que hi figuren, als dinou monuments que s'hi detallen i a les catorze places i espais a què es fa referència. Igualment despertà l'interès dels assistents tot el que és notícia sobre l'ermita de Sant Eloi, així com també sobre les celebracions previstes per al nostre centenari.

Un cop acabada la presentació del conjunt d'apartats del web, es va donar pas a la mostra d'una seixantena d'imatges sobre l'evolució del parc, preparades i seleccionades per Josep Maria Martí i que van causar una gran satisfacció a tots els presents, ja que van permetre recordar, a molts d'ells, unes imatges del parc associades a la seva infantesa, que per a alguns ja quedaven ben llunyanes. Aquelles imatges són un fidel reflex de l'evolució registrada al parc des dels seus inicis fins a l'actualitat, fent que s'apreciï molt més la tasca feta al llarg de cent anys de l'existència de la nostra entitat en la transformació de l'erma serra de Sant Eloi.

Un cop finalitzada la visualització d'aquest recull de fotografies, l'equip de Dispromèdia ens va obsequiar amb un curtmetratge del treball que realitzen a la seva empresa i tot seguit Yago Gisbert en nom de l'equip empresarial va dirigir unes paraules al públic posant de manifest el privilegi que havia suposat per a tots ells ser l'empresa a qui l'Associació havia confiat el treball de realització del seu web, posant de relleu la seva aportació a la celebració del centenari de la nostra entitat. També manifestà que la seva empresa era totalment targarina, nascuda l'any 2004, amb una clara vocació de facilitar a particulars, empreses i entitats els seus serveis en el món emergent d'internet.

Va emfatitzar que davant de la nostra petició de col•laboració, en tractar-se de l'Associació dels Amics de l'Arbre i per tal de poder donar a conèixer el parc de Sant Eloi, no es van veure en cor de negar-se a participar-hi, ja que tots ells com a targarins que són, eren els primers interessats a poder ensenyar i divulgar als targarins i forans l'indret tan bonic de Sant Eloi.

Va destacar la feina feta en el transcurs d'uns quants mesos, entre ambdues parts, Dispromèdia i l'Associació, i que se sentien molt orgullosos de la presentació conjunta que es feia de tot el treball realitzat per a la construcció del web. Tot seguit el president, en nom de la Junta Directiva, va agrair les seves paraules, donant-se per acabat l'acte de presentació.

De part nostra creiem de justícia fer esment de les persones que integren l'equip humà de Dispromèdia i donar-los les gràcies a títol personal pel seu treball i contribució a fer realitat el que feia tant de temps que desitjàvem, com era poder tenir un web. Gràcies, doncs, a Xavier Verdú, Yago Gisbert, Ricard Pàmies, Francesc Caro i Francesc Solans. Agraïm també la col•laboració de Mn. Josep Maria Vilaseca, per la seva disponibilitat en permetre l'ús de l'ermita de Sant Eloi per a aquesta presentació i fer-la extensiva també al centre de recursos pedagògics de l'Urgell per la cessió del material necessari per a l'acte de presentació. A tots ells, el nostre reconeixement i gratitud.

Associació d'Amics de l'Arbre

Presentació del web dels Amics de l'arbre

El proper diumenge, 21 d'octubre, a dos quarts de dotze del matí, es farà la presentació oficial del web de l'Associació d'Amics de l'Arbre a l'ermita de Sant Eloi.

L'acte de presentació anirà a càrrec dels responsables de la seva elaboració, l'equip humà de Dispromèdia, amb intervencions de membres de la Junta Directiva. També es podrà comptar amb la participació de Josep M. Martí Carnicer, que ha estat la persona que ens ha facilitat el seu treball fotogràfic per a la realització del nostre web. Han estat més de nou-centes fotografies les efectuades per aquest col•laborador nostre per tal de poder-ne escollir unes quantes per a il•lustrar el web.

La Junta Directiva creu que aquest acte cal considerar-lo ja com una introducció a la commemoració del nostre centenari, a part de ser una gran eina divulgativa per al coneixement de l'Associació i del parc de Sant Eloi. Amb la posada en marxa d'aquest web, s'ha pretès donar un gran pas qualitatiu per al coneixement de la nostra història centenària. Aquest web consta d'onze apartats i el primer correspon a l'Associació amb els seus vuit subapartats: Presentació, Qui som, Òrgans de Govern, Estatuts, Salutació de l'alcaldessa, Fer-se soci, Creu de Sant Jordi i Contacte. Tots ells faciliten una abundant informació de la nostra entitat.

El segon apartat, sota el títol Com arribar-hi i amb el desplegament dels tres subapartats, fan una clara indicació de la situació del parc a través del mapa d'Europa i de Catalunya, sobre el mapa del parc i els serveis que s'hi poden trobar. El tercer apartat tracta el capítol de la Història i a través dels seus quatre subapartats ens endinsa en el coneixement de l'Associaicó i del parc de Sant Eloi, ens permet visionar l'acta i els estatuts fundacionals, així com la manera de poder aconseguir una més àmplia informació del parc i la nostra entitat a través de llibres i articles publicats. En aquest apartat hem de fer notar que la informació facilitada arriba fins a l'etapa del president Enric Vilamajó, pendents de l'acabament dels treballs referits a les dues últimes etapes presidencials.

Sobre tot el referent al nostre centenari en parla el quart apartat que es desplega a través de sis subapartats dedicats a: Celebració, Comitè d'Honor, Actes de Celebració, Plaça Sant Jordi, Mural de Sant Jordi i tot un recull de fotografies referides a l'evolució del parc. A través de la informació facilitada es pot obtenir informació sobre els actes principals programats de cara al centenari així com de la plaça de Sant Jordi i el mural que l'ha de presidir. El cinquè apartat, sota el títol Llocs d'interès, facilita dades sobre el conjunt de fonts, monuments, places i espais existents al parc, amb una visió fotogràfica i amb referències escaients, a cada un d'ells.

L'ermita de Sant Eloi es presenta a l'apartat sisè amb els subapartats dedicats al sant, la festa i l'edifici, els quals ens donen un coneixement ampli de la història d'aquest monument que presideix la serra de Sant Eloi des del segle XIII.

El setè apartat, titulat el parc en imatges, permet visionar tot un conjunt de fotografies diverses sobre el parc que es recullen sota el subapartat: galeries fotogràfiques. L'apartat vuitè sota el títol: arbres, plantes i aus, ens posa a l'abast a través de dos subtítols la descripció dels arbres del parc i el bosc de "la Caixa". Sobre aquest últim subapartat es facilita una àmplia informació sobre aquest espai característic del parc així com sobre les diferents varietats d'arbres que formen aquell conjunt i del seu caràcter didàctic. Sobre les diferents celebracions festives que tenen lloc al parc, en tracta l'apartat novè, fent una referència específica sobre la festa de l'arbre, la festa de Sant Magí, la celebració de l'Aplec i la festa de Sant Eloi.

El desè apartat posa a l'abast la informació sobre les actuacions més recents que l'Associació ve realitzant al parc tot oferint-ne detalls gràfics.

A l'onzè i últim apartat, sota el títol Escrits, es pretén acollir el recull d'escrits i opinions sobre el parc, publicats als diferents mitjans de comunicació.

Ens agradaria que fossin molts els targarins que assistissin a aquesta presentació el proper diumenge 21 d'octubre, fent una crida específica a assistir-hi als nostres associats i col•laboradors, ja que creiem que se sentiran satisfets que a partir d'ara es pugui comptar amb aquesta eina precisa que és un web, per tal de poder apropar a la gent el coneixement de la vida de la nostra entitat i la del parc de Sant Eloi, ajudant a divulgar la tasca realitzada al llarg de cent anys per quatre generacions de targarins en benefici de les persones i de la ciutat. Recordem a les persones assistents a l'acte de presentació del web que, un cop acabada aquesta, podran participar en una visita guiada a diferents indrets del parc, en part condicionada a l'horari que es produeixi.

Cedida una col•lecció de rajoles

Aquest estiu, a sol•licitud de Xavier Garcia, de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, la nostra entitat li ha cedit una col•lecció completa de les diferents rajoles commemoratives de l'aplec de Sant Eloi, que des de l'any 1981 s'han anat fent.

La finalitat proposada no és altra que situar-les a les parets del petit jardí que hi ha a peu del carrer de Vilanova, conegut com el Jardinet del Vicenç. Amb la seva col•locació es pretén millorar aquell petit recinte i a la vegada fer divulgació de la col•lecció de rajoles que l'Associació realitza amb diferents motius sobre el parc de Sant Eloi. Desitgem que aquesta bona proposta es vegi materialitzada ben aviat.

Fira del medi ambient

De nou, i com habitualment s'ha anat fent en els últims anys, hem tingut presència a la 13a. Edició de la fira del Medi Ambient que la ciutat ha celebrat els dies 6 i 7 d'octubre. La presència nostra a aquesta activitat firal ens suposa una oportunitat per a divulgar i donar a conèixer les nostres activitats i el parc de Sant Eloi. Són moltes les persones, majoritàriament foranes, que s'interessen pel parc i les nostres activitats i algunes d'elles queden gratament sorpreses de la nostra existència i més quan poden comprovar que vàrem néixer fa cent anys. Aquesta fou la sorpresa expressada pel convidat a la inauguració de la fira, Tomàs Molina, el popular home del temps de TV3, que es va assabentar de la nostra existència i de la del parc de Sant Eloi, gràcies a ser presents a la fira. Com a mostra d'aquesta descoberta es va comprometre a fer a la primavera pròxima un reportatge divulgatiu del parc al seu programa diari de la televisió autonòmica de l'Espai Terra. La veritat és que li agraïm força el seu suport manifestat.

Una imatge de Sant Eloi del 1943

De tothom és sabut que durant la guerra civil del 1936, l'ermita de Sant Eloi fou saquejada i desmantellada, i és cala foc als diferents altars i retaules que hi havia, entre d'altres el de Sant Eloi.

Una vegada acabada la contesa civil, l'any 1941 es va recuperar la celebració de l'Aplec de Sant Eloi i es va procedir a la benedicció del nou altar. Va ser el 12 de setembre de 1943, que a la festa de l'Aplec d'aquell any es va beneir una nova imatge de Sant Eloi, regalada pel targarí Miquel Clarisó.

La curiositat per saber més de la persona donant, tot i tindre una breu referència d'ella a les nostres actes ja que s'hi diu que: Miquel Clarisó era resident a Barcelona, que havia nascut a l'habitatge de l'ermita i que era de cal Lloca" ens ha empès a indagar al registre del Jutjat municipal de la ciutat. Hem pogut constatar que Miquel Clarisó i Minguet va néixer a Tàrrega el 16 de febrer de 1905, els seus pares eren Salvador Clarisó i Prats, natural de Cervera, i Isabel Minguet i Balcells, natural d'Anglesola; els avis paterns Magí Clarisó, natural de Montoliu, i Manuela Prats, natural de Cervera, de part de la mare els avis eren Miquel Minguet, d'Anglesola i Antònia Balcells de Tàrrega. Consta com a domicili del nounat "afueras" , cosa que ens indica que es tractaria d'un habitatge fora del nucli urbà, que en aquest cas podria molt bé tractar-se de la casa de l'ermità de Sant Eloi. (Seria interessant si algun familiar o coneixedor de la família de Miquel Clarisó ens pogués ajudar a tindre un major coneixement de les seves dades personals, ja que fins a la data no ens ha estat possible obtenir-ne d'altres sobre aquesta persona).

La imatge, per ell ofrenada, va presidir l'altar de Sant Eloi fins als inicis de les obres de reforma de l'ermita, l'any 1969. Aleshores va ser retirada del culte i es va guardar als baixos de la nova casa de l'ermità.

El 29 d'agost de 1970, en ple treball de la restauració de l'ermita, en enderrocar-se una paret tapiada, es van trobar tres trossos de pedra que corresponien a una imatge de Sant Eloi, que va ser datada cap a la meitat del segle XIV. Aquest fet va propiciar que un cop acabades les obres de restauració de l'ermita s'optés perquè la nova imatge trobada presidís l'altar de Sant Eloi en detriment de la que hi havia hagut des de l'any 1943.

Aquest fet motivà que la imatge ofrenada per Miquel Clarisó es continués guardant als baixos de la casa de l'ermità on hi va romandre una colla d'anys, entre l'oblit i la descura. Va ser a l'època de la presidència de Josep Castellana, que es va procedir a fer una neteja i ordenació dels baixos de la casa de l'ermità, quan aparegué la imatge guardada de Sant Eloi, dipositada allí l'any 1969.

Era en aquell temps membre de la Junta Directiva dels Amics de l'Arbre Ricard Farré i Domingo, a la vegada que president de l'associació cultural dels metal•lúrgics de Tàrrega, el qual va mostrar el seu interès per a poder custodiar millor aquella imatge del patró dels metal•lúrgics i poder treure-la d'aquell magatzem.

És de tots palès que el Ricard era un enamorat i entusiasta fervent de tot el que tenia relació amb Sant Eloi. Fou per tot això que s'oferí per custodiar la imatge del Sant a fi que no es malmetés més en els baixos romàtics de la casa de l'ermità. A més de tot això, el Ricard Farré, per la seva activitat professional, tenia com a patró Sant Eloi, cosa que fa encara més comprensible el seu interès per la salvaguarda i cura d'aquella imatge.

El seu interès va ser compartit per la Junta Directiva, i la seva voluntat de custodiar-la va ser ben acollida per tots els seus membres. En principi la va guardar al taller que tenia situat al carrer Mestre Güell.

Amb el pas del temps i les condicions de descura dels anys que va estar dipositada als baixos de la casa de l'ermità, a la imatge de Sant Eloi se li van malmetre les dues mans.

El 22 de febrer de 2002, en morir Ricard Farré, la seva vídua, Rosa Maria Gómez i Briansó, va continuar custodiant, amb gran estima, la imatge de Sant Eloi i mentrestant va fer refer les dues mans trencades de la imatge a l'artista targarí Miquel Gascón.

Va ser el dia de l'Aplec d'aquest any que els Amics de l'Arbre vàrem proposar a la Rosa M. Gomez, si veuria bé de cedir aquella imatge, que ella amb tant de zel guardava a casa seva, per tal de poder ser retornada a l'ermita. La nostra proposta l'acceptà de seguida de molt bon grat i més quan se li proposà de retornar-la de nou a l'ermita.

Un cop obtinguda la seva conformitat, els Amics de l'Arbre en férem coneixedor mossèn Josep Maria Vilaseca, rector de la parroquial i responsable de l'ermita, tot demanant-li el seu consentiment per poder situar aquella imatge a l'ermita. Hem de dir que mossèn Vilaseca no hi va veure cap impediment i, d'acord amb ell, la imatge es vol situar a dalt del cor, sobre una lleixa que es col•locarà entre finestra i finestra i que es podrà veure des de l'interior de l'ermita.

Entre totes les parts interessades, s'ha cregut que una bona data per a celebrar aquest fet, serà el dissabte dia 1 de desembre, festa de Sant Eloi, deixant per a més endavant donar el detall dels actes a celebrar per festejar el retorn de la imatge de Sant Eloi, que en el llunyà any 1943 va donar Miquel Clarisó i Minguet, per a presidir l'altar del sant a l'ermita de Sant Eloi.

Associació d'Amics de l'Arbre

Ara és el moment en què cal sumar-s'hi

Som ja a la tardor, l'estació avantsala de l'hivern. Quan entrem a l'estació hivernal, serem a la recta final per a la celebració del centenari dels Amics de l'Arbre. Serà dins d'aquesta estació que podrem celebrar el 23 de febrer de 2013, la data en què farà cent anys va néixer la nostra entitat.

A mesura que anem avançant cap a ella creiem que és el moment adequat per plantejar-nos tots plegats que ha arribat l'hora en què cal sumar-nos-hi. Per què diem això que cal sumar-nos-hi? Senzillament perquè els Amics de l'Arbre desitgem que siguin molts els targarins i targarines, els empresaris i entitats de la ciutat que es vulguin sumar a fer una aportació, d'acord amb les possibilitats de cadascú, per a la construcció del mural de Sant Jordi.

Fa dies que venim insistint que la nostra entitat, amb motiu de la celebració dels seus cent anys d'existència, està bastint al parc de sant Eloi una nova plaça dedicada al patró de Catalunya, sant Jordi. Tota la Junta Directiva fa temps que treballem per a la consecució d'aquest ambiciós projecte, que a hores d'ara ja és una gran realitat. Ens hi hem escarrassat trucant a totes les portes possibles per a la seva realització. Es pot dir que amb constància i tenacitat ens n'hem anat sortint, però encara ens queda la realització d'un element prou important per executar. Es tracta del mural de Sant Jordi, que ha de presidir aquella plaça.

Com ja se sap s'ha encarregat aquesta obra a l'artista local Josep Castellana i Niubó, d'acord amb la seva proposta, el qual l'haurà de materialitzar en bronze. Els treballs de la seva execució s'iniciaran en el propers dies per tal de poder-lo tenir enllestit per a la propera festa de Sant Jordi.

Pretenem que el cost d'aquest mural, de l'ordre d'uns 18.500 euros, sigui possible aconseguir-lo a base de les donacions dels targarins i dels seus estaments. El perquè de tanta insistència de part nostra en aquest fet, senzillament creiem que si veritablement els ciutadans de Tàrrega comparteixen i admiren l'obra del parc de Sant Eloi, com tantes vegades se'ns manifesta, creiem també que han de ser sensibles a la nostra demanda. Tenim necessitat de sentir l'escalf i el recolzament dels targarins per l'obra del parc de Sant Eloi. Hem sentit dir tantes vegades que el parc és la joia de la corona de la ciutat, que considerem que cap ciutadà pot restar indiferent a la nostra petició.

Es tracta de poder comptar amb el suport i l'ajut de tothom per una causa tan noble com és donar suport a l'Associació d'Amics de l'Arbre en la celebració del seu centenari.

Volem creure que són molts i molts els targarins i targarines que ens poden ajudar a costejar la realització d'aquest mural. Per fer-ho només cal efectuar un ingrés a qualsevol oficina de "la Caixa" al compte 2100-0003-10-0200604493 on es canalitzen els donatius per a aquesta obra.

És una bona oportunitat apel·lar al caràcter targarí de les grans empreses. Els targarins i les targarines quan ens ho hem proposat hem estat capaços de fer front a grans iniciatives, que entre tots s'han procurat dur a terme. També el parc de Sant Eloi, en més d'una ocasió, ha estat beneficiat d'aquest impuls ciutadà. Ara, una vegada més, pretenem un altre esforç de la societat targarina per tal de poder copsar l'estima i el suport a l'obra dels Amics de l'Arbre. Ara és una bona ocasió en què cal que tots ens hi sumem.

Presentació oficial de la pàgina web

El diumenge 21 d'octubre, a dos quarts de dotze del matí, es procedirà a l'acte de presentació oficial del web de l'Associació d'Amics de l'Arbre. L'acte tindrà lloc a l'ermita de Sant Eloi i serà presentat pels responsables de la seva elaboració, Xavier Verdú, Yago Gisbert i la resta de l'equip humà de Dispromèdia.

La durada de l'acte és previst que sigui a l'entorn d'una hora, i després, totes les persones assistents que estiguin interessades podran fer una visita guiada per diversos espais del parc, fent els comentaris escaients a tot allò d'interès i fent una visita concreta a les últimes realitzacions efectuades al parc.

Cal agrair el treball, dedicació i l'entusiasme que ha posat tot l'equip humà de Dispromèdia en l'elaboració del web de la nostra entitat. Aquest treball que ens han facilitat de manera totalment desinteressada als Amics de l'Arbre, ha estat la seva aportació per sumar-se a la celebració del nostre centenari, donant-hi d'aquesta manera el seu suport i col·laboració. Realment tot un bon exemple d'uns joves emprenedors compromesos amb el batec social de la ciutat.

Convidem a tothom a assistir a aquesta presentació, ja que tindran l'oportunitat de conèixer el treball realitzat, que de ben segur ens ha d'ajudar a tots a conèixer millor la història de l'Associació i del parc de Sant Eloi. Estem segurs que a partir d'ara sempre ens serà una mica més fàcil.

Fira del medi ambient

Com és habitual en els últims anys, l'Associació dels Amics de l'Arbre serem presents en aquesta manifestació mediambiental que té lloc a la nostra ciutat. Ens trobaran a l'estand habilitat per a l'ocasió, on els podrem facilitar la informació desitjada sobre el parc de Sant Eloi així com sobre les nostres activitats i propòsits sobre la programació d'actes de cara a la celebració del nostre centenari.

Tots aquells que encara no siguin socis de la nostra entitat i apostin per ser-ho, podran formalitzar la seva butlleta d'adhesió al nostre estand. Serà una bona oportunitat per sumar-se i donar suport a l'obra centenària de l'Associació i del parc de sant Eloi.

La pluja s'ha fet present

El passat dissabte 29 de setembre vàrem tindre l'agradable sorpresa de la pluja. Una pluja que feia tres mesos que no veiem i que ja acusaven la seva manca els arbres i plantes en general. El parc de Sant Eloi també. Ha estat una pluja ben caiguda, amb uns registres pluvials notoris, ja que han estat per damunt dels 30 litres. Cal dir que la fisonomia del parc ha canviat per a bé amb aquesta pluja tan beneficiosa que ens va obsequiar la diada de Sant Miquel.

Associació d'Amics de l'Arbre

En record als escolars que van apadrinar un arbre als inicis del Parc de Sant Eloi

Sovint les persones, en general, acostumem a creure que les coses que ens envolten i que formen part del nostre habitual paisatge, de sempre han estat allí, sense, de vegades, preguntar-nos, sí realment ha estat sempre així, no aprofundint en quins han estat els motius que han propiciat el que avui dia podem gaudir o bé quines han estat les persones pioneres que a base del seus esforç, tenacitat, dedicació, enginy, estima, generositat ho han procurat, tot i que en algunes ocasions varen patir incomprensió i desdeny per l'impulsió de les obres que avui dia son causa de la nostra admiració i aprecii.

Avui volem fer aquesta reflexió pensant amb els inicis de l'obra endegada pel mestre Bonaventura Amigó Pellicer i la resta de membres de la junta directiva, que l'any 1913 varen fundar l'Associació d'Amics de l'Arbre. Totes aquelles persones que en un moment o altre dels inicis de la seva activitat per crear el parc de Sant Eloi, varen ser titllades per alguns com a visionaris, amb la seva ferma convicció varen saber sembrar la llavor, entre els infants escolars i adults de l'època, de l'estima i el respecte per els arbres i les plantes, a saber identificar-les i a tenir-ne cura.

Aquella feliç iniciativa va propiciar que molts escolars targarins de la decàda dels anys deu i vint del segle passat, fossin uns grans amants de l'obra de forestació de la serra de Sant Eloi i hi dediquessin part del seu temps d'adolescents a l'atenció i cura dels arbres plantats, procurant-ne el seu creixement a base del reg amb galledes portades a mà.

D'aquesta acció exemplar s'en feia ja ressò la revista local "Crònica Targarina" a través d'un escrit anònim aparegut en el seu número de data 11 de març de 1922 en el que s'emfatitza l'acció tant noble que duien a terme els escolars targarins i en dona detall dels noms dels nens i nenes que acudeixen a Sant Eloi a regar el seu arbre. De la llarga llista de noms que es mencionen, avui dia cap d'ells, malauradament és entre nosaltres a excepció de la que aleshores era una escolar de tretze anys de nom Andrea Cort Busquets i que avui dia, gràcies a Déu, a la seva edat de cent quatre anys, es plena de vida i amb una salut envejable enmig nostre. L'Andrea, persona de caràcter jovial i alegre, ha exercit en el transcurs dels seus anys de vida més activa el comerç al detall a la botiga de la seva propietat situada al carrer Major, núm. 16 de la ciutat. Es una enamorada de Tàrrega i de tot el que s'hi escau, tenint un gran coneixement de les persones i activitats per tot el que esdevé al barri del carrer Major així com pel que fa referència al parc de Sant Eloi. L'Andrea Cort es d'aquells petits miracles que la Providència de tant en tant ens atorga, pel fet de poder gaudir dels llargs anys de vida d'aquesta targarina, que gràcies a la seva longevitat, es nascuda el 14 d'agost de 1908, és testimoni de tota l'història de la nostra entitat des de la seva fundació fins ara ben a prop de la celebració del nostre centenari.

El seu exemple i el de la resta d'escolars, que a igual que ella varen empènyer l'atenció i arrelament dels primers arbres del parc als inicis del segle passat, la junta directiva de l'entitat ha cregut necessari no deixar passar la commemoració del nostre centenari, sense retre el merescut homenatge a l'acció d'aquells nens i nenes targarins, en edat escolar, que impulsats pel mestre Amigó i la resta dels seus companys, van ser tot un exemple de compromís i de civisme vers els arbres i plantes del parc de Sant Eloi.

Amb aquest motiu s'ha erigit una font a tocar de la futura plaça de Sant Jordi, que es dirà font dels Escolars i que s'ha bastit a la memòria de tots aquells nens i nenes de Tàrrega que van apadrinar un arbre als inicis de la creació del parc i que van tenir cura del seu arrelament i creixença.

Sobre la realització d'aquesta font, que ja vàrem esmentar de la seva construcció el passat 29 de juny en les pàgines d'aquest setmanari, podem dir que tots els elements que la composen son propvinents de diferents donacions. Així tenim que les pedres que formen els muntants de l'arcada gran han estat donats per l'empresa Rius Orpella, constructor d'obres, SL., l'arcada que coronen els muntants procedeix de l'hort del Cantirer i es una donació anònima i el conjunt de pedres interiors que emmarquen la font son les procedents d'un finestral de la casa enderrocada recentment situada al carrer Joan Maragall xamfrà amb el carrer de les Astes de Sant Macari. També la pica de la font ha estat una donació anònima i els treballs efectuats per a la seva funció han estat elaborats per l'empresa Munmas, SL. Resta pendent el mural que ha de contemplar l'aixeta de la font i l'acabat de les parets arrebossades.

La setmana passada convidàvem a través del setmanari Nova Tàrrega a visitar, a totes les persones que participin de l'Aplec de Sant Eloi, les obres realitzades a tot el conjunt del bosc de "la Caixa" i la futura plaça de Sant Jordi, avui els convidem també que ho facin a la font dels Escolars, element que a partir d'ara ja forma part del conjunt de tota la plaça de Sant Jordi. Fer esment que al darrera de la font s'hi ha situat un escut quadribarrat en forma romboide d'unes mides de 80 x 80 cms que es fa ben visible des de dalt del pla del parc.

Barana de forja a la font dels Vents

Si en el transcurs d'aquesta setmana res ho impedeix, la font dels Vents per a la festa de l'Aplec de Sant Eloi lluirà la barana que s'ha elaborat en els darrers temps al taller de forja de l'escola de formació La Solana pel responsable d'aquesta secció Ramon Boldú París.

Recordar que el tram més artístic d'aquesta barana es una donació feta per la Rosó Costa , essent la resta de la barana obrada de nou. La seva instal·lació donarà una nova visió del conjunt de la font dels Vents a la vegada que serà un element de més seguretat per a tot el pla elevat de la font. Volem agrair una vegada més als responsables de l'escola de formació La Solana, la seva col·laboració amb el parc de Sant Eloi, ja que amb els seus diferents treballs es fan partícips de les millores del parc.

Desitjar a tots els targarins i targarines que participin de l'Aplec de Sant Eloi una bona estada al parc i animar a tots aquells que vulguin contribuir a l'obra de la nostra entitat i que a dia d'avui encara no son socis dels Amics de l'Arbre, convidar-los a donar el pas per a fer se'n.

Associació d'Amics de l'Arbre

Diumenge 9 de Setembre, Aplec de Sant Eloi

Sembla impossible de com transcorre de pressa el temps. Ja fa quasi un any de la celebració de l'Aplec de Sant Eloi i de nou som a les portes de l'aplec d'enguany.

L'aplec d'aquest any, però, tindrà un caràcter especial, tot esperant la celebració del centenari de l'Associació d'Amics de l'Arbre que el proper any celebrarem. Caràcter que no ha de suposar desdibuixar els trets característics de l'aplec, com es la celebració de la missa en honor de Sant Eloi, que tindrà lloc a l'ermita a les deu del matí, el fet de poder compartir l'esmorzar de la coca i el préssec, la venda de la rajola commemorativa de l'aplec, les sardanes, la presència dels gegants de la ciutat i d'altres activitats programades a l'entorn d'aquesta celebració més que centenària.

Si alguna cosa de nou tindrà aquest any l'aplec serà la possibilitat que disposaran les persones que hi participin el fet de poder visitar i gaudir de les obres realitzades fins a la data a l'indret de l'anomenat bosc de "la Caixa", on s'hi esta bastint la plaça de Sant Jordi, que en un futur no llunyà, ha de ser la petjada que els Amics de l'Arbre volem deixar al parc com a testimoni de la commemoració dels cent anys de la nostra fundació.

L'indret a la zona nord del parc on s'està construint aquesta plaça, encara no fa dos anys era un espai inhòspit i sense cap atenció especial. Recordar que la seva transformació va iniciar-se el novembre del 2010 amb el moviment de terres i preparació de camins que havia de permetre plasmar-hi el projecte del bosc de "la Caixa" amb el qual aquesta entitat d'estalvi va voler deixar constància al parc dels seus cent anys de presència i servei a la ciutat de Tàrrega.

La inauguració, el 4 de juny de 2011, d'aquest emblemàtic espai, va suposar una fita rellevant per al parc, ja que va permetre millorar una zona del mateix així com dotar-lo d'una gran varietat d'arbres (trenta-nou especies diferents) d'acord amb el projecte elaborat pels professors de la Universitat de Lleida, Isabel Bovet Pla i J. Narciso Pastor.

Poc desprès de la seva inauguració varen iniciar-se les obres de construcció de la plaça de Sant Jordi, que han anat perllongant-se fins a l'agost d'aquest any i que han suposat la realització majoritària de l'obra prevista, tot i que encara en resta una segona fase.

Mentres, enmig de tot aquest procés constructiu, el passat mes de juny es van endegar les obres de construcció dels murs de marge a tota la zona del bosc de "la Caixa", fet que ha propiciat una gran transformació de tot aquell conjunt.

Tots aquests canvis obrats a la zona nord del parc, situat davall del corral de les aus i a tocar del carrer de les Oliveres, es el que la nostra entitat pretén que la gent que participi a l'aplec, tot passejant, hi faci una visita per tal de poder apreciar els canvis produïts en aquella zona del parc, ja que creiem que val la pena conèixer de prop les millores allí realitzades.

Recordar que aquest conjunt de millores han estat possibles gràcies al recolzament majoritari rebut de la Diputació de Lleida i "la Caixa".

Convidar igualment a visitar l'espai Vedruna de recent creació, amb el monòlit allí erigit i la seva font, així com la plantada de prop de 150 pins pinyoners realitzada al seu entorn. També serà agraïda la visita a l'anomenada balconada romàntica en poder comprovar la finalització dels seus 14 trams de barana de forja, els quals donen un nou aspecte a tot el conjunt de pedres, propvinents del Pati de la ciutat i que foren instal·lades al parc en la decàda dels anys vuitanta del segle passat.

Creiem propici recordar de nou que resta oberta la subscripció pública per a la construcció del mural en bronze de Sant Jordi, que haurà de presidir la plaça que actualment està en construcció, bo i desitjant que vulguin ser molts els targarins i targarines que facin la seva aportació per ajudar a aquest projecte commemoratiu del nostre centenari. Per a poder sumar-se a aquesta causa només cal adreçar-se a qualsevol oficina de "la Caixa" i dipositar al compte número 2100-0003-10-0200604493 el seu donatiu d'acord amb les possibilitats de cadascú. Es entre tots que hem de fer-ho possible.

Ben aviat tindrem pàgina web

De fa temps l'Associació ha vingut manifestant la necessitat de poder comptar amb la seva pàgina web per tal de poder divulgar el parc de Sant Eloi així com la tasca que hi ve realitzant l'Associació d'Amics de l'Arbre des de la seva fundació.

Un cop superats els entrebancs que no ho feien possible, podem dir que ara la nostra voluntat es a prop de fer-se realitat.

Per materialitzar aquest treball hem tingut la sort de poder comptar amb el suport i recolzament de dos joves targarins avessats a aquests afers, son el Xavier Verdú i el Yago Gisbert, que juntament amb els seus col·laboradors de la societat Dispromèdia, s'han ofert a fer aquest treball de manera totalment desinteressada a favor de la nostra entitat.

A hores d'ara es molt el treball ja realitzat i els que hem tingut la sort de visionar-ne alguns dels seus continguts, estem segurs que l'Associació gaudirà d'una gran eina de divulgació pel parc de Sant Eloi i per la nostra entitat que serà d'una gran qualitat.

Fer esment també que per als treballs de base d'aquesta pàgina hem pogut comptar amb l'estimable col·laboració de Josep Maria Martí Carnicer, que ens ha proporcionat més de nou-centes fotografies sobre el parc de Sant Eloi, realitzades personalment, i que ens han de permetre il·lustrar adequadament els diferents continguts de la pàgina web en construcció.

A l'espera d'enllestir-se tot el treball de manera definitiva, avui dia ja es pot consultar alguns dels continguts d'aquesta pàgina web, clicant a http://www.amicsarbre.cat. Dir que per a més endavant es previst realitzar un acte protocol·lari per a la seva presentació. Mentres, però, volem fer públic el nostre agraïment a Xavier Verdú, a Yago Gisbert, a Ricard Pàmies i a la resta de l'equip humà de Dispromèdia per la seva generositat vers l'Associació d'Amics de l'Arbre, tot un exemple de bon fer d'un equip de joves emprenedors de la nostra ciutat, que d'aquesta manera han volgut sumar el seu treball i generositat a la celebració del centenari de la nostra entitat. A tots ells el nostre reconeixement i admiració.

Associació d'Amics de l'Arbre