Fonts


Font del Congrés

Aquesta font va ser inaugurada el 15 de maig de 1910.

Es va bastir per deixar testimoni de la celebració a Tàrrega del XIII Congrés Agrícola Català Balear que tingué lloc els dies 15 i 16 de maig de 1910, i la seva inauguració va suposar un gran acte social de la ciutat de Tàrrega, amb una gran participació d'escolars i adults a la festa.

Per aital ocasió Mn. Ramon Florensa i Candàliga va compondre l'himne Salutació als Congressistes, que va ser cantat pels nens i nenes de la ciutat a l'acte d'inauguració de la font.

Al llibre de la serra de Sant Eloi de Tàrrega escrit per Joan Tous i Sanabra, l'any 1990 se'n poden extreure les següent referències:

  • La font del Congrés es considera decisiva i el focus inicial de la transformació de la serra de Sant Eloi.
  • El Congrés fa prendre consciència de la necessitat d'aprofitament de les aigües del riu Segre i la necessitat de forestar els espais erms.
  • L'any 1912 l'Ajuntament debat la protecció i guarda de la font i es decideix tancar-la amb una reixa de ferro.
  • El l916 encara se li devien a Tomàs Pera Roca els honoraris del projecte de la Font del Congrés.
  • Josep Viciana i Salvadó proposa declarar Tomàs Pera soci de mèrit de l'Associació.
  • L'any 1918 l'Associació fa una petició a l'Ajuntament per reparar l'enderroc de la font ja que el sostre s'havia desplomat. La seva forma de gruta era revestida i pintada simulant una cova de debò. Els remodelatges fets posteriorment no van deixar cap record de la font primitiva en la seva forma de gruta.
  • A la font s'hi guardaven 6 galledes que es feien servir per a regar, es guardaven allí gràcies a la bona reixa de ferro que s'hi havia fet.
  • L'any 1943, sota la presidència de Magí Manonelles i Isanda, es van plantar rosers enfiladissos a la font per fer un sostre vegetal a l'accés a la font.
  • La degradació soferta per la font al llarg dels anys fa que l'any 1968 s'hagi d'intervenir de nou en la seva remodelació. Cap a finals d'agost d'aquell any es donen per acabades les obres de reforma de la Font del Congrés, amb un cost total de 23.325,- ptes. El cost d'aquesta remodelació va ser pagat per l'Ajuntament de Tàrrega.
  • L'any 1979 es va situar a tocar de la font una gran olivera procedent de Sant Martí de Maldà i donada per el Sr. Delfí Duràn.
  • L'any 1979 són traslladades des de la font dels Vents les pedres de marbre d'un molí, procedents d'una donació feta per la vídua d'Anton Ponsarnau en nom de la família i es situen a tocar de la font. Eren provinents del Molí del Lillet, que antigament era situat al carrer de l'Aurora.
  • L'any 1981 es col·loquen les baranes de ferro fos sobre la font del Congrés davant del Pi Vell i a la balconada del roserar. Van ser fosses a cal Trepat i obsequiades pels seus propietaris.
  • L'any 1981 va ser pintada la volta de la font del Congrés amb un mural realitzat pel jove pintor targarí, Josep Minguell i Cardenyes.
  • L'any 1982 es fan les escales i es situa tota la rocalla a tocar de la Font del Congrés per accedir al Pi Vell.
  • L'any 2010, amb motiu del centenari de la seva construcció, es remodela totalment l'interior i l'exterior de la font.

L'interior és remodelat amb una font de marbre, seguint el dibuix de l'original del 1910, obrada als tallers de Jaume Ponsarnau i adornada amb bronzes realitzats per Josep Castellana i Niubó. La volta de la font és refeta amb un trencadís de ceràmica fet per Josep Minguell i Cardenyes. El seu accés es tanca amb una porta de ferro forjat, treballada per en Josep Castellana. També es va il·luminar el seu interior.

El seu exterior és remodelat totalment i s'hi afegeixen dos plafons ceràmics dedicats a l'agricultura i a la ramaderia. També es construeix una font al lateral adornada amb un plafó de ferro i bronze on es deixa constància del centenari de la seva construcció. Es remodela i pavimenta l'accés a la font a base de panots.

L'acte de la commemoració del centenari es va celebrar el 15 de maig de 2010, tot fent-lo coincidir amb la mateixa data d'inauguració de feia cent anys.

Font de la Guitarra

L'any 1945, aprofitant les filtracions d'aigua dels dipòsits d'aigua potable de la ciutat, es va fer una font d'estil gaudinià, que tot seguit l'instint popular va batejar com a font de la Guitarra per la similitud amb aquest instrument musical de la forma de la seva bassa.

Va ser inaugurada l'any 1945 per les festes de Sant Eloi.

A causa del pas del temps i de la degradació soferta va ser totalment remodelada de nou l'any 2005, fent una ampliació del seu espai, dotant-la d'una barana de forja i d'unes escales d'accés, fetes de pedra, que fan que sigui actualment ben accessible.

Font de la Granota

Es construeix l'any 1919 un dipòsit a la falda del parc per a regar els arbres. Es suposa que és el dipòsit convertit avui dia en font de la Granota. L'Ajuntament, el 15 de novembre de 1919, havia pagat 1.250 i 1.625 ptes. en concepte de construcció del dipòsit de Sant Eloi.

L'Associació té una altra factura de 1.151 pessetes per a aquesta obra que es va fer en part per subscripció popular. El cost total d'aquest dipòsit va ser de més de 4.000,- pessetes.

Des d'aquesta font s'alimentava el sortidor que hi ha a tocar de les escales d'accés a la font de l'Estatut, i es procurava el reg d'altres espais a tocar seu.

Avui dia es troba en un estat molt degradat i es compta amb un projecte per a la seva rehabilitació que ascendeix a uns 40.000 euros. S'està esperant de poder comptar amb el finançament projectat per a la seva remodelació del tot necessària.

Font de Sant Magí

Es va construir vers l'any 1953, aprofitant un antic seient existent on s'hi va situar una capelleta amb la majòlica del sant. Cap als anys vuitanta es va dotar de la corresponent font.

Ha estat totalment remodelada i ampliada l'any 2011 inaugurant-se el dia 19 d'agost, el dia de la celebració litúrgica de Sant Magí.

Font dels Enamorats

La gran nevada de l'any 1944 va esfondrar la paret de la placeta anomenada dels enamorats. Va ser reconstruïda de nou per l'ermità Jaume i posteriorment s'hi va bastir la font.

L'any 1951 es van donar per totalment acabats els treballs de refer el mur de la font dels Enamorats.

L'any 1957 es col·loca la majòlica amb el nom de la Font dels Enamorats, feta i regalada pel terrissaire de l'Hospitalet de Llobregat Sr. Salvador Ferrer.

Al cap d'uns anys les bretolades la van malmetre i fou l'any 2000 que de nou va tornar a fer-se la majòlica. En aquesta ocasió s'encarregà al ceramista bisbalenc Vila Clarà i el seu cost el va sufragar la família Saula-Briansó.

Font de L'Estatut

Realitzada l'any 1987, és feta a base de formigó i un plafó de trencadís de diverses tonalitats marrons feta pels membres de la Junta Directiva en l'etapa presidencial d'en Josep Castellana i Sangrà. La seva pica és una pedra de dimensions considerables treballada i preparada per a la seva funció.

Es troba situada enfront de les escales d'accés que van des de la plaça del Mestre Amigó cap al passeig dels Germans Viciana Salvadó i a la vora del monument erigit a l'Estatut de Sau l'any 1980.

Font dels Vents

L'any 1970 es va fer una nova font cap al final del parc, a prop de la Creu dels Escolapis i enfront de la ja desapareguda caseta de l'emissora de ràdio Tàrrega, aprofitant un petit turó que existia en aquell indret.

L'any 1987 sota la presidència de Josep Castellana i Sangrà s'hi va fer una remodelació deixant-la en l'estat actual.

L'any 2012 s'hi ha bastit una barana de forja com a element de protecció, aprofitant la donació d'un tram de barana artística donada per la Sra. Rosó Costa i Roca i comptant amb la col·laboració de la secció de forja de l'escola de formació la Solana.

Font dels Amics de L'Arbre

Es va fer l'any 1985 a la paret de la caseta de les bombes dels dipòsits d'aigua de la ciutat de Tàrrega a base de trencadís.

Van ser els membres de la junta directiva que al llarg de diversos dies, retallant una a una les peces de ceràmica i enganxant-les a la paret a base de ciment cola la varen bastir.

Es va inaugurar per la festa de l'Aplec de Sant Eloi el setembre de 1985.

La carassa de la font és la que primer hi va haver a la Font del Congrés i que posteriorment passà a la font que hi havia al mur existent entre la plaça de les Alzines i la plaça de l'Estanyol. En remodelar-se aquella zona va desaparèixer la font i es portà la carassa a aquesta. L'autor de la seva modelació va ser Eusebi Perelló i Secanell i va ser fosa als tallers de cal Trepat.

La pica allí situada prové de l'antic convent de Sant Agustí i va ser donada a l'Associació per Ramon Sauret i Bonjoch.

Font dels Cantaires

Aquesta font es troba enganxada al mur de carreus de pedra de la Pèrgola dels Viatjants.

Es va bastir per commemorar els 25è aniversari de la fundació de la coral infantil Mestre Güell, l'any 1988.

Hi ha una placa de pedra elaborada per l'artista Antoni Boleda i Ribalta que deixa constància d'aquest aniversari.

L'any 2009 s'hi feren unes escales d'accés des de la Pujada de la font del Congrés.

Actualment el seu estat es troba molt degradat i es confia que la seva remodelació pugui efectuar-se properament.

Font dels Escolars

Aquesta font s'ha erigit a tocar de la plaça de Sant Jordi per retre homenatge al conjunt d'escolars targarins que a l'inici de la vida del parc de Sant Eloi, varen apadrinar un arbre i amb els seus treballs i esforços van procurar el seu arrelament, creixement i el reg pertinent contribuint d'aquesta manera a la forestació de l'erma serra de Sant Eloi.

Tots els elements constructius d'aquesta font han estat donats per particulars i empreses, que d'aquesta manera s'han volgut sumar a l'homenatge dels escolars.