Història de l'Associació i del Parc

L'any 1898 va haver-hi un intent, no reeixit, de plantar pins i rosers a la serra de Sant Eloi a instàncies d'Antoni Viciana i Salvadó i del metge Carles Sauret i Bonjoch.

Malgrat aquest assaig va caldre esperar uns quants anys més per poder veure realitzada aquella proesa inicial. Aquella idea ja va anar prenent peu l'any 1910 en ocasió de bastir-se la font del Congrés al parc, per a testimoniar la celebració a Tàrrega del XIII Congrés Agrícola Català Balear i més tard, de manera ja definitiva, amb la fundació de l'Associació dels Amics de l'Arbre, el 23 de febrer de 1913.

L'història del parc, no es pot explicar si no es te en compte l'història de l'Associació dels Amics de l'Arbre. Es aquesta entitat la que al llarg de la seva existència a impulsat la creació i realització del parc de Sant Eloi. De ben segur podem dir que si no hagués existit l'Associació, el parc de Sant Eloi avui dia no s'hauria materialitzat.

És aquest lligam tan estret entre l'Associació i el parc pel qual proposem donar-vos a conèixer la història de l'Associació i del parc a través de les diferents etapes presidencials d'aquesta entitat, fent-se menció expressa dels seus presidents i anys del seu mandat, així com de les realitzacions més importants impulsades al llarg de la seva procura.

Volem destacar la il·lustració fotogràfica d'aquest apartat, que demostra de manera fefaent l'estat de la serra de Sant Eloi al voltant dels anys deu del segle passat.

La primera visió és de la capçalera de la serra, amb l'ermita i tot el conjunt d'erals al seu entorn, conjunt que estava format per més de setze eres, totes elles de diferents propietaris.

La visió segona ens permet apreciar la situació de la gruta de la font del Congrés, així com es poden reconèixer els primers arbres plantats al seu àmbit.

Desitgem que la lectura d'aquest capítol de la història de l'Associació i del parc us permeti un major coneixement i estima de la nostra entitat i del parc de Sant Eloi.

La Junta Directiva dels Amics de l'Arbre

Sr. Bonaventura Amigó i Pellicer (anys 1913 - 1919)

Va ésser el president fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre. Va néixer a Torà, la Segarra, l'any 1850 i era mestre d'escola com el seu pare. Va cursar els seus estudis a l'Escola Normal de Lleida on es graduà, després d'haver fet una brillant carrera. Algunes de les seves destinacions com a mestre foren: Foradada, Ponts, Bell-lloc d'Urgell i l'Espluga Calva. A mitjan de 1906 és nomenat mestre de Tàrrega i anys més tard, és el director de l'escola pública de nens de Tàrrega. Com a mestre, va desenvolupar una pedagogia propera a l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, emmirallant-se en l'evolució pedagògica avançada de països com Suïssa i Alemanya. Va concebre la seva tasca de docent al servei dels nens fent-ne de la seva professió la pedra angular del seu amor i estima pels infants.

Tenia una convicció profunda dels beneficis que el contacte amb la natura té en l'educació i en el perfeccionament dels nens. La seva estima per la naturalesa l'empeny a portar tot sovint els nens a fer classes al defora, amb predilecció per la serra de Sant Eloi. No és gens casual que el mestre Amigó impulsés la creació de l'Associació d'Amics de l'Arbre per, a través de l'entitat, procurar la transformació de la serra de Sant Eloi en el parc forestal de la ciutat. La seva ambició és compartida per altres persones algunes de les quals seran les que esdevindran membres fundadors de l'Associació.

Bonaventura Amigó i Pellicer era republicà, maçó, lliurepensador i catalanista. Es va casar amb la targarina Dorotea Rojals i Piqué (1853-1924), del seu matrimoni en van néixer quatre fills, Josep, Esteve, Màrius i Daniel, aquest últim va morir l'any 1908 a l'edat de 19 anys.

Segurs de l'interès que suscita poder conèixer les persones que juntament amb Màrius Amigó figuren a l'acta fundacional se'n fa un esment de cadascuna d'elles per a major coneixement general i divulgació.

  • Josep M. SEGARRA i VIVES
    Va néixer a Tàrrega l'any 1885, cursà els estudis de batxillerat i comerç a l'Escola Pia de la ciutat. Professionalment es dedicà al negoci de bigues i ferros a l'engròs, fundat a Tàrrega pel seu avi. Va casar-se amb la manresana Maria Purificació Soler i Terol, d'aquest matrimoni en van néixer cinc filles, Empar, Dolors, Concepció, Teresa i Montserrat. L'any 1913 formà part de la Junta Directiva fundacional com a vicepresident primer. Va ser alcalde de Tàrrega l'any 1918. Va morir prematurament l'any 1921.

  • Josep VICIANA i SALVADÓ
    Va néixer a Tàrrega l'any 1858, casat en primeres núpcies amb Maria Fàbregas i Castellà, va contraure segones esposalles amb Petronel·la Fontanet. Regentava un taller de calçat situat al carrer de Vilanova. Va esdevindre un dels grans promotors de la forestació de la serra de Sant Eloi formant part de la primera Junta Directiva com a vicepresident segon. Fou membre destacat de la Lliga Catalanista de l'Urgell i la Segarra. Fou regidor de l'Ajuntament de Tàrrega i des de la seva condició com a tal, va procurar sempre comprometre l'ajut municipal al parc de Sant Eloi.

  • Josep FLAQUER i CAPDEVILA
    Va néixer a Tàrrega l'any 1861, exercí de comerciant i es va casar amb Celestina Bonell i Prats. Va ser membre fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre ocupant el càrrec de tresorer a la primera Junta Directiva. Va ser regidor municipal. És l'autor de la redacció del document informatiu a favor de la capitalitat comarcal de Tàrrega elaborat l'any 1932 pels seus profunds coneixements en agronomia pràctica i meteorologia.

  • Eusebi PERELLÓ i SECANELL
    Nasqué a Tàrrega el dia 30 de maig de 1876, fill de Josep Perelló i Soler i Maria Secanell i Torredeflot, germà de Ramon, Esperança i Carles, aquest últim va ser pare escolapi i pintor. Casat l'any 1901 amb Antònia Salvadó i Flaquer, va ser pare de tres fills, Antònia, Magí i Josep. Home de gran empenta comercial i d'aptituds artístiques i creatives. Va transformar la teuleria familiar en una fàbrica de mosaics i pedra artificial. Formà part de la Junta constituent dels Amics de l'Arbre, celebrada el 23 de febrer de 1913. Col·laborador, entre altres, del primer president. Fou el constructor de la carassa que era el suport de la primera font del parc i que avui dia es troba instal·lada a la font dels Amics de l'Arbre. Morí a Tàrrega el 16 de setembre de 1944.

  • Josep GÜELL i GUILLAUMET
    Va néixer a Tàrrega l'any 1872 en el si d'una família modesta. Va tenir quatre germans, Baldomer, Víctor escolapi, Maria i Neus, aquesta casada amb Magí Pera i Roca. Juntament amb el seu germà Baldomer i el seu cunyat Magí Pera van ser figures importants del catalanisme targarí del primer terç del segle XX. Va casar-se amb Maria Roca i Lamarca, d'aquest matrimoni en van néixer tres fills. Les seves activitats foren les de llibreter, músic, escultor i el conreu de la pintura decorativa. L'any 1927 es va proposar descobrir les arrels arquitectòniques i artístiques de l'ermita de Sant Eloi i en formulà una reconstitució dels seus elements originals. Va ser l'impulsor de l'Orfeó Nova Tàrrega del 1901, compost només per veus masculines i del definitiu del 1915, que ja era mixt. Güell en serà el mestre indiscutible, i el converteix en la primera massa coral de les terres nord-occidentals. Gràcies al seu prestigi l'any 1926 l'Orfeó Nova Tàrrega va fer una actuació al Palau de la Música Catalana. També destacà com a compositor musical. Va morir l'any 1930. L'any 1952 es va erigir un monument a la seva memòria al parc de Sant Eloi.
    Va ser membre fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre i va formar part de la primera Junta Directiva com a vocal.

  • Ramon CARULLA i CARULLA
    L'any 1882 va néixer a Tàrrega. Era metge igual que el seu pare Francesc de S. Carulla i Arrufat. Es va esposar amb Anna Timoneda i Bosch. Va exercir la seva professió com a metge a la clínica Nostra Senyora del Remei que va inaugurar a Tàrrega el doctor Calvet de Barcelona.
    Les seves activitats socials en el camp de la cultura giraren entorn de la melomania i en el camp polític va ser un catalanista de la Lliga. La seva afecció per la música va fer que fos soci fundador de l'associació Wagneriana de Barcelona i a escala local va ser un dels promotors del segon Orfeó Nova Tàrrega, ocupant el càrrec de vicepresident de la primera Junta.
    Va ser membre a la primera Junta Directiva de l'Associació d'Amics de l'Arbre ocupant una vocalia. Va ser un gran enamorat de la natura i de tot allò que l'envolta.

  • Josep GARRIGA i MARTÍ
    Era un dels mestres d'obres local més conegut. Prestà els seus serveis i coneixements a l'obra del parc de manera altruista. Va formar part de la Junta Directiva fundacional com a vocal.

  • Agustí AGUILAR de FERRER
    Era natural de Solsona. D'ofici escrivent, l'any 1906 era veí de Manresa i passà aquest mateix any a residir a Tàrrega. Aquí es va casar amb la targarina Adela Soteras i Morera, que era vídua, l'any 1908. El febrer de 1913 substituí com a secretari de la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega Josep Fabregat i Balagué, en ser nomenat aquest delegat de l'oficina de la Caixa de Pensions de Tàrrega.
    Va ser el primer secretari de l'Associació d'Amics de l'Arbre i com a tal va tenir l'honor de redactar la primera acta de la Junta Directiva el 23 de febrer de 1913.
    Va morir a Tàrrega el 24 de gener de 1924.

  • Baldomero GÜELL i GUILLAUMET
    Va néixer a Tàrrega l'any 1877. Era germà de Josep Güell. El seu ofici va ser el de llibreter i va regentar el seu negoci de llibreria al carrer de Santa Anna fins a la seva mort, l'any 1918. Per aquest fet, després passà a regentar la llibreria el seu cunyat Magí Pera, casat amb Neus Güell. Va ser un significat catalanista del seus temps.
    És membre fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre l'any 1913 i formà part de la Junta Directiva amb el càrrec de vicesecretari.

Seguint les principals actuacions del mandat del president Bonaventura Amigó, podem dir que un cop va ser constituïda la primera Junta Directiva, el primer acord pres serà l'anunci de la reunió d'una Junta Extraordinària, que se celebrà el 17 de març de 1913. En aquesta reunió s'acordà nomenar president honorari de l'entitat el senyor alcalde de la ciutat.

Era tal el neguit de la Junta Directiva per començar a fer obres al parc, que per a la festa de Pasqua de l'any fundacional ja es pensà a poder tenir arranjats alguns camins i placetes i l'adequació d'algun o altre indret per a plantar-hi flors.

Igualment es va acordar fer una edició del Reglamento, que no és altra cosa que els estatuts de l'entitat. També es posà en marxa la inscripció per a nous socis.

Per a la festa de Sant Eloi, l'1 de desembre de 1913, se celebrà la primera festa de l'Arbre al parc, organitzada per l'Associació i es va aprofitar l'ocasió per presentar-se en societat.

L'any 1914, en l'acta de l'u de gener, es parlà de les obres que es duien a terme a la serra de Sant Eloi i es fa menció expressa d'una plantada feta d'arbres. En l'acta del 5 de juliol d'aquest mateix any, s'hi fa constar que amb les plantacions fetes s'ha aconseguit l'embelliment d'una part de la serra i dels espais d'esbarjo.

El 14 de juliol de 1914, el president Amigó va sol·licitar a l'Ajuntament la utilització de l'habitatge de l'ermita per posar-hi un guarda que tingui cura i vigili les plantacions del parc a més de l'ermita.

L'any 1915, el dia 3 de gener, se celebra l'Assemblea General i es fa la primera renovació de la Junta Directiva. Es mantenen en el seus càrrecs totes les persones fundadores de l'entitat el 1913 a excepció d'Eusebi Perelló i Baldomero Güell, que són substituïts per Josep Sala i Pàmies i Magí Pera i Roca. Aquest assumeix la secretaria que fins a la data havia exercit Agustí Aguilar de Ferrer.

L'acta del 31 de gener ens parla de la reunió ordinària on s'hi fa constar una petició feta per Josep Viciana perquè siguin nomenats presidents honoraris de l'entitat els senyors Leonci Soler i March i Josep Matheu, ambdós diputats per la Lliga Catalanista.

A l'acta del 30 de juny de 1915 hi consta la demanda que fa l'Associació a l'Ajuntament d'un permís per poder instal·lar al parc un quiosc-glorieta, i que la seva explotació aniria a càrrec de Pere Rubiol, per al període de 20 anys.

El 13 de desembre del 1915 s'avança la celebració de l'Assemblea General que hauria correspost fer el mes de gener del 1916. Els motius de tal avançament rauen en el fet de poder-se nomenar una comissió especial perquè vetlli per les noves plantacions. Són escollits per a formar-ne part els socis Viciana, Sala i Magí Pera.

La comissió designada va assolir el seu repte d'organitzar la festa de l'arbre del 1916, que es va celebrar el dia 16 de maig i es té constància que s'hi varen plantar aquella jornada uns 6.000 pins.

A l'acta del 6 d'agost de 1916, Josep Viciana proposa nomenar soci de mèrit de l'entitat Tomàs Pera i Roca, enginyer forestal, per la seva contribució a la repoblació de la serra de Sant Eloi.

A partir d'aquesta acta i fins a la mort del mestre Amigó no es té constància de l'existència de cap altra acta de l'entitat que pugui donar testimoni de les activitats dutes a terme al parc.

Amb tot, se sap a través del llibre d'actes municipal que, en data 4 de novembre de 1916, l'Associació va demanar al consistori una subvenció per a pagar 3.000 pins comprats i per fer les plantacions corresponents.

La festa de l'Arbre de l'any 1917 no es va poder celebrar al parc amb escolars, per culpa d'una forta passa de xarampió que va impedir celebrar la festa. La plantada la va fer aquell any la brigada municipal.

L'any 1918, el president Amigó es va adreçar al consistori municipal, presidit aleshores per Josep Maria Segarra i Vives, per demanar una subvenció per a poder reparar l'enderroc de la font del Congrés, per a la replantació i conservació d'arbres i per a un vigilant per al parc els diumenges a la tarda d'estiu.

El 16 de març de 1919 es va produir la defunció de Bonaventura Amigó i Pellicer, primer president de l'Associació d'Amics de l'Arbre.

A la seva mort, els trenta socis inicial de l'obra ja eren uns setanta-cinc, que pagaven una pesseta al mes per tal de possibilitar la transformació de l'erma serra de Sant Eloi en un parc.

La tasca empresa pel mestre Amigó es pot dir que va ser pregonar l'amor i l'estima per la natura i liderar la transformació de la serra de Sant Eloi en bosc, jardins, fonts i passeigs per a gaudi i esbarjo dels ciutadans targarins.

Per la seva estima i record, l'any 1923 es va erigir al parc un monument a la seva memòria.

Sr. Màrius Amigó i Rojals (anys 1920 - 1936)

Màrius Amigó i Rojals, president entre els anys 1920 i 1936

Va ser elegit president el 2 d'octubre de 1920, succeint al seu pare Bonaventura Amigó. Cal destacar que entre la presidència del seu pare i la seva, l'Associació d'Amics de l'Arbre va ser presidida pels Amigó el primer quart de segle de la seva existència.

Des de l'inici va optar per la renovació de les persones que formaven la Junta anterior al seu nomenament donant pas a noves incorporacions de persones com Manuel Perenya, Josep Ortiz, Magí Manonelles Isanda, Antoni Escribà Roca i Ramon Sauret Bonjoch. De l'anterior etapa només en varen quedar el metge Ramon Carulla, Josep Güell i Magí Pera.

L'any 1920 es va donar per acabada l'obra de construcció del dipòsit d'aigua per a reg dels arbres i plantes del parc d'acord amb l'acordat per la Junta el mes de juny d'aquell mateix any. La seva construcció va ser costejada en part per subscripció popular i amb altres aportacions fetes per l'Ajuntament.

L'any 1921 la Junta Directiva va sol·licitar una subvenció de 500 pessetes a l'Ajuntament i els serveis d'un guardià per als dies de festa a la tarda.

Aquest mateix any, per acord de la Junta s'estableix la quota social mínima en una pesseta per als nous socis.

L'any 1921, el 3 de novembre, el president fa una visita a l'alcalde sol·licitant les obres de millora i assentament de les tres torrasses que hi ha a l'entorn de l'ermita de Sant Eloi, ja que aleshores es trobaven en una situació ben decadent. Tot i considerar els Amics de l'Arbre aquesta obra de vital importància, serà qüestió d'anys fins a veure resolta del tot la seva problemàtica.

L'any 1922 se celebra la festa de l'Arbre al parc amb diverses plantades.

Sota el mandat del president Màrius Amigó, l'any 1922 es va iniciar la construcció dels dipòsits d'aigua de la ciutat al pla de la serra de Sant Eloi i la seva construcció va anar a càrrec del constructor local Ramon Sala Llobet.

L'any 1923, d'acord amb l'Ajuntament, la festa de l'Arbre se celebra de nou al parc amb una plantació d'uns 800 arbres adquirits per l'Associació.

Dins aquest mateix any l'Associació es va subscriure a la recent apareguda revista local Crònica Targarina que amb el pas del temps serà l'eina adequada que ajudarà a la divulgació de l'obra de l'entitat al parc de Sant Eloi.

A començaments d'aquest mateix any s'inicià una subscripció popular entre els deixebles del mestre Amigó i els seus amics amb la finalitat de poder erigir al parc un monument a la seva memòria. Els Amics de l'Arbre hi van fer una aportació de 150 pessetes. El monument va ser inaugurat el dia 15 de maig de 1923. Del cost real d'aquest monument no se'n té constància i tal com s'ha dit va ser bastit per subscripció popular. Tot i ser les aportacions fetes considerables, varen resultar insuficients per a costejar-ne la totalitat. Se sap que un exalumne del mestre Amigó, Josep Solé Noró, va ser qui finalment hi va posar de la seva butxaca els diners pendents del seu cost.

Aquest mateix any es donen per acabades les obres iniciades l'any 1922 de millora i conversió d'una de les torrasses en miranda gràcies a la munificència de Josep Trepat i Marcel·lí Ricart.

Aquests dos joves eren companys, que aleshores s'hostatjaven a la pensió el Serenito, l'actual cal Ponet. Temps més tard, l'un seria el gran industrial fundador de les indústries Trepat Galceràn i l'altre el consoci dels Badies, fundadors dels magatzems de teixits La Estrella.

L'obra sufragada va permetre comptar amb un mirador excel·lent sobre la ciutat i poder divisar el paisatge comarcal cap a les terres de Verdú, la Bovera, Ciutadilla, Sant Martí de Maldà, Maldà, la serra del Tallat i d'altres.

L'any 1923 es van fer unes escales per millorar l'accés de pujada a l'ermita de Sant Eloi.

Aquest any, però, es va haver de lamentar l'aparició de bastants pins joves amb la guia trencada, alguns d'arrencats i d'altres de mutilats.

El setembre de 1923 es va declarar la dictadura de Primo de Rivera. Aquest fet va provocar que l'activitat de l'Associació s'esllanguís al llarg dels quatre anys següents, tot i que es van continuar donant les atencions necessàries als arbres i plantes del parc per al seu creixement adequat.

Coincidint amb la proclamació de l'estat dictatorial el monument erigit al mestre Amigó va ser enderrocat d'amagat per alguns extremistes. Es van poder recollir les restes i van ser conservades al llarg d'uns anys al jardí dels fills del mestre.

L'any 1927 es tornen a redactar les actes de l'entitat i en la del dia 7 d'abril d'aquest any s'hi fa constar la desaparició del llibre d'actes primer de forma misteriosa.

També s'hi descriu la renovació de càrrecs i la incorporació de la nova Junta Directiva.

És aquest mateix any que es fan les obres de construcció que permeten unir les dues torrasses de sol ixent i de migdia.

Fruit de la campanya endegada a favor d'erigir un monument al parc a Àngel Guimerà es fa un dipòsit de 2.266 pessetes en un compte obert a la banca Segarra.

Com a compensació dels seus treballs de confecció de plànols i dissenys per al parc es va liquidar l'import de 50 pessetes a Josep Güell.

Aquest any l'Ajuntament, a sol·licitud dels Amics de l'Arbre, impedeix el pas de cavalleries i carros pels passeigs del parc. A la vegada es demana a l'Ajuntament que faciliti a Pau Arrufat, jardiner del parc, les funcions de guarda jurat per a dins de tot el perímetre de la serra de Sant Eloi.

En vista de la manca d'ajudes de part de l'Ajuntament vers el parc, es va fer una recollida de signatures entre els veïns i entitats de la ciutat per tal de reclamar a l'Ajuntament un augment de pressupost destinat a les finalitat de l'Associació d'Amics de l'Arbre.

Per a la festa de l'arbre del 1927, que es va celebrar el 20 de febrer, es va rebre una donació de 400 pins per a ser-hi plantats.

L'any 1929 es va acordar la compra d'alguns bancs de fusta per situar-los al parc així com l'adquisició d'arbres per a plantar.

Aquest mateix any la Junta Directiva fa una carta d'agraïment a Mn. Jaume Serra, rector de la parròquia de Tàrrega, per la seva donació d'unes lloses de pedra per a fer bancs al parc.

L'any 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera i és nomenat alcalde de la ciutat Ramon Sala Llobet, antic membre de l'entitat i i un entusiasta col·laborador amb el parc.

Fruit de la disponibilitat de l'Ajuntament d'ajudar a l'Associació a tirar endavant els seus projectes es realitzà la reestructuració dels camins principals del parc i també es proposà la transformació del camí de baix, que separava les eres del parc, en un passeig. Totes aquestes millores s'aconseguiren amb el suport de la brigada municipal fent-se càrrec l'Ajuntament de les seves despeses.

Aquest mateix any es va sol·licitar al terratinent Josep Sanrama, propietari de la finca i l'eral a tocar de la via del tren amb la parcel·la on hi ha situada la font del Congrés, la cessió d'un pas a través de la seva propietat per tal de poder fer-hi una avinguda com a entrada principal al parc des de el carrer del Segle XX. Aquesta petició no va prosperar en considerar Josep Sanrama que es veurien afectats greument els seus interessos.

De la millora de relacions entre l'Ajuntament i l'Associació en va ser fruit l'assignació d'una subvenció de 5.000 pessetes per a millores del parc per a l'exercici de 1930 a la vegada que l'Ajuntament designava dos representants municipals per a formar part de la Junta Directiva de l'entitat. Les persones designades van ser el banquer local Francesc Segarra Vives i el comerciant Antoni Elies Gomà.

És a partir d'aquest any que les actes de l'entitat es van tornar a redactar en català, un cop acabada l'època dictatorial de Primo de Rivera.

L'any 1931 a la festa de l'arbre van ser plantats 1.100 pins i es van col·locar al parc 12 bancs més de fusta.

A l'abril d'aquest any es va proclamar la República i és quan es tornà a reposar el bust i el monument al mestre Bonaventura Amigó al parc, que havia estat enderrocat a l'època dictatorial de Primo de Rivera.

El 6 d'abril d'aquest any, el president posa en coneixement de la Junta Directiva el projecte de monument que es vol dedicar a Àngel Guimerà pensat per a situar-lo a la plaça de la Bassa. Aquest projecte, obra de l'arquitecte tarragoní Josep M. Pujol i de Barberà, no es valorà com a adequat per ser bastit al parc en no trobar suficientment atractives les seves línies d'estil gaudinianes, fet que propicià no poder comptar amb el suport suficient per a tirar-lo endavant.

Aquest mateix any l'Associació va rebre una proposta municipal per si es volia fer càrrec de l'atenció i cura dels jardins de la plaça Macià amb unes condicions del tot no favorables a l'entitat. La discussió de la proposta es va anar allargant fins que se'n posposà la seva viabilitat.

L'any 1933 es va acordar fer una plantació d'arbres a l'entorn de l'ermita i l'ornamentació de la plaça.

Aquest any l'Associació va rebre una deixa de la senyora Narcisa Freixes de 250 pessetes a benefici del parc.

Es compren 10 bancs més de fusta per situar-los al parc.

El dia 1 de desembre el president posa a consideració de la Junta un plànol per a la urbanització de la plaça de la Bassa.

L'any 1935, el 14 de gener, se signà entre l'Ajuntament i l'Associació un contracte que conté diferents apartats en els quals un d'ells diu que l'Associació tindrà cura de tot l'arbrat i jardineria de la ciutat. En un altre es diu que es fa a l'Associació la concessió expressa de tota la part comunal de la serra de Sant Eloi per tal que l'entitat hi pugui fer les plantacions i arranjaments que es proposa en els seus estatuts. Aquest document va signar-se entre l'alcalde, Baldomero Trepat Galceràn, i Màrius Amigó Rojals de part dels Amics de l'Arbre.

De ben segur que les activitat dutes a terme sota la presidència de Màrius Amigó devien de ser moltes altres de les descrites anteriorment, d'acord amb les actes que es troben a l'entitat.

Ben bé es pot afirmar que l'etapa de les diferents juntes directives presidides per Màrius Amigó es van veure afectades per l'activitat política desenvolupada els anys de la seva presidència, que van estar marcats per diferents esdeveniments socials ben difícils, només cal considerar la proclamació de l'època dictatorial de Primo de Rivera, la caiguda de la monarquia, la proclamació de la segona república i la guerra civil dels anys 1936 al 1939. Tots aquests esdeveniments afectaren d'una manera o altra la vida de les persones i les activitats de les entitats, amb una repercussió que causà més aviat esdeveniments poc falaguers al parc de Sant Eloi. Tot i així l'empenta, la constància i la dedicació personal de Màrius Amigó i el de les persones més afins a ell a la tasca de cuidar i vetllar pel parc van possibilitar la continuïtat i l'obra de l'Associació dels Amics de l'Arbre, juntament amb la tasca anònima de molts escolars targarins educats en el transcurs d'aquells anys a estimar els arbres i les plantes.

Sr. Magí Manonelles i Isanda (anys 1940 – 1950)

L'any 1940 es nomena una junta gestora de l'entitat per posar en moviment altra vegada l'Associació dels Amics de l'Arbre després de l'aturada que va suposar la guerra civil del 1936 al 1939.

La presidència d'aquella junta va ser confiada a Magí Manonelles i Isanda. Va presidir l'Associació al llarg de deu anys. Va acceptar ser president perquè era un enamorat de les flors i les plantes en general.

De la seva presidència han quedat escrites 16 actes que recullen les activitats, més o menys, del seu mandat. En aquesta primera etapa el van acompanyar com a vicepresident Antoni Elies i Gomà i com a secretari Ramon Sauret i Bonjoch. Tots tres ja havien format part de juntes anteriors.

Magí Manonelles, era una persona bondadosa, ben plantada, elegant, tot ell respirava seny i delicadesa. Amant de no fer gaire enrenou. La seva parla era suau i tothom l'escoltava i seguien les seves orientacions.

Sota el seu mandat els jardins del parc mai havien fet tant goig. En principi ja va procurar nomenar un cuidador per al parc al qual se li pagaria un sou de 325,- ptes. mensuals i tindria dret a l'habitatge adjunt a l'ermita, així com a una parcel·la per fer-hi hort.

L'any 1942 va procurar recuperar una altra vegada la celebració de la festa de l'Arbre. Es van plantar arbres a la pujada des de la via fèrria fins a tocar a la font del Congrés i sobre la plana alta del parc, a les parcel·les posteriors als dipòsits d'aigua. (Avui dia l'indret del davant del corral de les aus).

A finals de l'any 1943 es van adquirir arbres i es planten als dos accessos al parc, el de la via fèrria i el de la carretera d'Agramunt. Es realitzen les plantacions sense esperar la celebració de la festa de l'Arbre.

És important remarcar la gran amistat que el senyor Manonelles va mantenir amb Josep Sanrama Brugués per més endavant resoldre un greu conflicte amb aquest sobre la propietat d'uns terrenys seus entorn del parc.

Durant el seu mandat va rebre una donació especial de part de Miquel Clarisó de cal Lloca, persona resident a Barcelona, però que era nascut a la casa de l'ermità. Va ser l'any 1943 quan aquest va fer donació d'una imatge de Sant Eloi per a l'ermita en substitució de la que havia estat destruïda a la guerra.

És a l'any 1944 que en la reunió del 14 de febrer, el senyor Manonelles posa sobre la taula la proposta de realització de la font dedicada al Mestre Güell. El seu projecte va ser confiat a Miquel Martí i Florensa, en data 18 de febrer i en data 15 d'octubre Miquel Martí ja el té enllestit. Aquest no va voler cobrar res pels treballs del projecte.
El 24 de febrer de 1944 va caure una gran nevada de més d'un metre i mig d'alçada, que va fer grans estralls entre l'arbreda del parc així com va propiciar la caiguda del mur de la placeta dels Enamorats. Aquesta va ser refeta posteriorment pel guarda ermità Jaume a la vegada que es va decidir fer-hi una font.
L'any 1944 es van plantar rosers d'enfilar per a cobrir la cova de la font del Congrés.
També l'any 1944 va nàixer Nueva Tárrega, que serà a partir d'aleshores una eina de divulgació de la feina que es va fent al parc.

L'any 1945 Magí Manonelles incorpora a la seva Junta Directiva dues persones de gran vàlua per als interessos del parc es tracta de Jaume Trepat i Andreu, exalcalde de la ciutat i de Josep Sanrama i Brugués, amic personal i propietari de l'eral que li havia estat arrabassat a la guerra civil.
Durant l'any 1945, aprofitant les filtracions d'aigua dels dipòsits d'aigua potable de la ciutat, es va fer una font d'estil gaudinià, que tot seguit l'instint popular va batejar com a font de la Guitarra per la similitud amb aquest instrument musical de la forma de la seva bassa. Es va inaugurar per la festa de Sant Eloi d'aquell any.
El 28 de desembre de 1945 es van començar a plantar els xiprers a l'entorn dels dipòsits d'aigua de la ciutat.
Va ser l'any 1945 que es plantà davant de la porta d'accés a l'ermita la creu de terme procedent del camí de Balaguer.

L'any 1948 els plàtans i d'altres espècies arbòries plantades amb anterioritat l'any 1943 a la pujada de la font del Congrés s'estan morint i caldrà procedir a canviar-los tots.

A l'acta del 5 de novembre de l'any 1949 hi consta que a causa de la perllongada sequera dels últims anys, es troba tot tan ressec que no es farà cap altra plantació de moment. És aquesta acta que per primera vegada després de la guerra es torna a redactar en català.

El 3 de febrer de 1950 en Magí Manonelles fa saber a la junta directiva la seva voluntat de dimissió. El seu relleu es va produir el 5 de març a l'assemblea general ordinària celebrada a la casa de la vila.

El senyor Manonelles es retira després d'una decàda a la direcció del parc plena d'encerts i de realitzacions, farcides totes elles per dificultats prou evidents si es té en compte que el seu mandat l'exercí a la primera decàda, tot seguit després d'acabada la guerra civil del 1936 al 1939 en què les penúries i mancances de tot en general foren prou manifestes.

Sr. Tomàs Briansó i Solé (anys 1950 – 1971)

L'acta del 27 de març de 1950 hi consta l'acceptació de càrrecs i traspàs de funcions entre la junta sortint, presidida per Magí Manonelles, i l'entrant que presidirà Tomàs Briansó.
En entrar la nova junta el nombre de socis és de 210 i la quota mitjana és de 15,30 ptes.
En acabar l'any del primer mandat el nombre de socis és de 269 i la quota mitjana de 21,68 ptes.

Una de les majors insistències de Tomàs Briansó al llarg del seu mandat serà que s'han de fer nous socis, s'han d'augmentar les quotes i s'han de millorar les plantacions.
Al llarg del primer any del seu mandat es van realitzar 17 reunions de junta, 11 a casa de la vila i 6 sobre el terreny del mateix parc.

Aquell primer any són plantades les alzines a l'anomenada plaça de les alzines, costejades en part per la família Prats.
El senyor Oliveres troba a l'Instituto Geográfico Militar de Madrid un plànol en forma d'estrella amb les distàncies calculades des de Sant Eloi sobre pobles i ciutats diverses. Des d'Aranjuez el va trametre a l'atenció del Sr. Briansó.
Per a plantacions d'arbres es van rebre l'any 1950 dues subvencions procedents una d'elles de la Diputació de Lleida, presidida per Josep Pagés Costart, per un import de 6.000 ptes. i l'altra de part del governador de la província, per import de 10.000 ptes.

Les activitats més notòries dutes a terme l'any 1951 són la petició de la junta a l'alcalde de la ciutat, Jesús Iglesias Iglesias, que ajudi a solucionar el veïnatge dels propietaris particulars de les finques dins la serra de Sant Eloi, amb la propietat municipal.
Aquest any Josep Sanrama Brugués fa donació al municipi, mitjançant escriptura pública, de la finca propietat seva que li havia estat arrabassada en el temps de la guerra civil.
El juliol d'aquest any es donen per acabades les obres de construcció de l'estanyol que es va planificar en el remodelatge i millora de tot l'entorn de l'ermita, fet per l'arquitecte municipal Sr. Mijares i l'aparellador Sr. Gimeno. En la seva construcció hi van treballar l'empresari Riu Prats i el cap de la brigada municipal, Sr. Fabregas. El cost total de l'estanyol va ser de 16.500 ptes. i van ser avançades per Josep Trepat Galceràn la quantitat de 15.000 ptes. per tal de fer front al pagament de l'obra.
Per primera vegada el gremi de metal·lúrgics de Barcelona fa la festa de Sant Eloi a l'ermita.
L'anècdota d'aquesta diada és: tingui senyor rector 100 ptes. per la compra d'una farigola, donada la insistència del Sr. Briansó per a recaptar fons per al parc.
Es fan les escales d'accés a les mirandes i les d'accés a la plaça de l'Estanyol.
S'editen uns goigs aprofitant la visita d'entesos en aquesta matèria a la ciutat. La lletra és a càrrec d'Antoni Bonastre i Sanou, la música de Jaume Vidal i Sastre, el dibuix de Jaume Minguell i Miret i el dibuix del sant de Pere Pla i Solé.
Aquest any ja es remou la restauració de l'ermita de Sant Eloi i el tornar-la a l'orientació original primitiva.

L'any 1952 es fan plantacions de xiprers per a tanca per la banda nord, a la placeta de la font del Congrés i al camí de la via fèrria. També es planten 14 xiprers grossos pels voltants de l'ermita.
El 1952 s'acaben les obres del monument al mestre Güell, celebrant-se aquell mateix any, el diumenge 16 de novembre, una gran festa d'inauguració.
Dins aquest mateix any s'inaugura la majòlica de Sant Eloi elaborada pel ceramista Arroyo a la festa de l'aplec. Aquesta va ser situada damunt de la porta d'accés a l'ermita.

És l'any 1953 que no es celebra la festa de l'Arbre. L'excusa és que la data prevista coincideix amb una solta de coloms des de dalt del parc.
Aquest any l'Ajuntament autoritza a la junta a disposar de l'espai comprès pel dipòsit vell i el seu entorn.
Amb motiu de la festa major de setembre s'edita el llibret "La ermita de San Eloy y su sierra. Labor eficiente de los Amigos del Arbol" Ramon Sauret i Bonjoch fa donació d'una pica d'aigua beneïda procedent de l'antic convent de Sant Agustí.
Dins d'aquest any s'acaben les obres del galliner per a l'ermità, es disposa dels plànols per a la construcció d'una nova casa per a l'ermità i s'acaba la reconstrucció de la torrassa a tocar a la font del Enamorats.
L'Ajuntament fa la compra dels terrenys de la vídua de Bergadà. Això permet completar la propietat municipal d'accés al parc pel costat de la via fèrria.
Aquest any es fa una esporga profunda a tot l'arbrat del parc sota la direcció del cap forestal Santiago Sànchez.
Es projecta el mur entre els miradors de llevant i nord-est. Josep Trepat i Galceran promet fer i pagar una barana de ferro per a aquest indret.

L'any 1954 es torna de nou a celebrar la festa de l'Arbre.
Al teulat de l'ermita s'hi col·loca un penell orientador i un parallamps.
El 2 de juny es pren l'acord de fer una plaça sisavada gran a l'extrem del pla del cim de la serra. També s'acorda alçar un monòlit amb el nom dels fundadors que consten a la primera Junta dels Amics de l'Arbre i situar-la a la vora de la font del Congrés.

L'any 1955 consta de nou la celebració de la festa de l'Arbre.
El Sr. Fontova havia cedit una finca al parc i s'hi van plantar 77 pins i 46 xiprers.
Aquest any són dues finques més les que passen a propietat municipal, una de Ramon Gené Puiggené i l'altra dels hereus de G. Pintó.
El nombre de socis registrats l'any 1955 és de 600. Aprofitant la inauguració de ràdio Tàrrega es fan campanyes a través d'aquest mitjà.
S'obté el compromís de l'Ajuntament de marcar les limitacions del parc amb les finques veïnes particulars.
Arriben al parc, des de Madrid, les pedres dedicades al músic targarí Ramon Carnicer, procedents del Teatre Real gràcies a les gestions fetes pel senyor Oliveres.

El 1956 s'acaben les obres de construcció del mur entre mirandes, dit de la Mare de Déu de Montserrat. S'inaugura el 27 de maig juntament amb la capella i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La imatge i la peanya són obra de l'escultor Fontbernat i els plànols de la capelleta del senyor Benavent.
L'accés al parc pel costat de la carretera d'Agramunt es bateja amb el nom de Simó Canet.

L'any 1957 a causa d'una bretolada es destrossa la pica de pedra que hi ha sota la font del Mestre Güell.
El fred i la climatologia van desfent el muntatge de la gran pica ornamental situada al bell mig de la placeta davant del monument al Mestre Güell. Es va desmuntar per no tornar-se a reposar ja mai més.
Briansó comunica a la junta directiva que ha signat un document de protesta en contra de l'enderroc previst de la casa pairal dels Sobies al carrer del Carme. Aquest fet va generar malestar a la junta, ja que ho va fer sense l'acord d'aquesta.
Són col·locades les majòliques amb el nom de la font dels Enamorats que havien estat regalades pel terrissaire de l'Hospitalet de Llobregat, Salvador Ferrer.
Es col·loca sobre la capella de la Mare de Déu de Montserrat un fanal forjat per Josep Maria Martí.
El que havia estat el segon president de l'Associació i fill del mestre Amigó, Màrius Amigó i Rojals, fa una visita a Sant Eloi i queda molt impressionat de l'evolució que va fent el parc.
Es fa la primera comunió a l'ermita de la filla de Francesc Pera i Serra.
El floricultor senyor Camprubí fa donació de l'import d'una factura d'arbres comprats per al parc.
Per les festes de Nadal, per primera vegada, es va muntar un pessebre al parc fet per Josep Castellana Sangrà i Magí Mateu Argelich.
Es fan millores al camí vell fins a l'ermita i s'hi col·loca una creu de ferro, cedida per Briansó, procedent d'un camí antic que condueix cap al Mas de Colom.

El 1958 s'intenta posar en marxa el patronat que ha de promoure la restauració de l'ermita.
Aquest any van morir d'accident d'aviació els senyors Benavent i Fontbernat, consellers de les obres artístiques que es feien aleshores a Tàrrega i a la vegada del parc.
Es fan obres de millora a l'espai que dóna sobre la font del Congrés.
Visita aquest any el parc l'Orfeó Català el dia 18 de juny i signa al llibre d'or de l'entitat el seu director Fèlix Millet, fill del fundador, Lluís Millet.

L'any 1959 es dóna entrada a la Junta Directiva de forma no massa reglamentària a nous elements. Més endavant aquests toparan amb el mateix president fins a extrems de donar la sensació de cert autoritarisme decisiu i incomprès pels altres.
Les fortes pluges caigudes el 5 d'abril d'aquell any produeixen esllavissades de parets i marges. La seva reconstrucció és motiu de polèmica entre el president i Josep M. Martí.
Es denota una certa relaxació en el seguiment dels estatuts. S'ha perdut la celebració de la festa de l'Arbre en col·laboració amb els centres escolars.
S'inventa en el seu lloc la festa infantil que es combina amb les celebracions de les festes majors.
El mes de maig, el parc rep una visita d'alt nivell, és el ministre d'economia de l'Estat, Pedro Gual Villalbí, el qual va quedar sorprès que una ciutat com Tàrrega pogués comptar amb un parc com el de Sant Eloi.
Aquest any es registra una proposta per fer dins del parc un zoològic d'aclimatació d'espècies animals combinat amb el zoològic de Barcelona. Un dels intermediaris d'aquesta idea va ser Josep Saurina Perelló. La idea va ser rebutjada.
També es va proposar acollir al parc una escola de gossos pigalls a proposta de Josep Duch Ten i una altra per a ensinistrar gossos policies per a l'exèrcit. Consta que al darrere d'aquesta idea hi havia el comte Sert, el qual va ser el primer president de l'escola de formació de gossos guia per a cecs.

Del 15 de novembre de 1959 al 3 de juny de 1962 els llibres d'actes no recullen cap activitat de l'Associació.

El dia 8 de gener de 1961 en el marc de la celebració de la festa anual dels antics alumnes de l'Escola Pia, es va dur a terme la inauguració del monument erigit a la memòria dels pares escolapis assassinats en el transcurs de la passada guerra civil. És l'anomenada creu dels escolapis situada al final del pla del parc.

El 1962 a la reunió del mes de juliol es diu que l'Associació es farà càrrec de tots els arbres i jardins de la ciutat per una subvenció de 16.000 ptes. d'acord amb l'Ajuntament.

El 1963 és l'any del cinquantenari. Es proposa celebrar-ho, però no hi ha constància de res a les actes. Més tard es va erigir un monòlit amb dos grans daus de pedra que es van situar damunt d'una taula feta amb una roda de molí, gravant-hi els anys 1913-1963.
El 9 de juliol d'aquest any es comencen les obres de construcció del campanar de l'ermita.

El 1964, el 13 de setembre, s'inauguren les obres del campanar que ha estat fet pel contractista local Anton Roca i Prats.
Aquest any l'Associació va cedir un premi literari dins el marc dels jocs florals celebrats a Tàrrega, sota el lema "Sant Eloi". Va guanyar el premi l'escolapi targarí Josep Maria Domingo Serret amb el treball anomenat "Sant Eloi en to menor".

L'any 1966, de nou el floricultor Antoni Camprubí Badia fa una donació d'arbres per al parc.

El 1967 l'Ajuntament cedeix i fa lliurament de les pedres que adornaven el Pati per a ser col·locades a Sant Eloi.
Assisteix a l'Assemblea General d'aquest any l'alcalde Jaume Ramon i se li fa avinent la necessitat de poder construir una nova caseta per a l'ermità.
Els exalumnes de l'Escola Pia demanen que es faci un camí d'accés al monument alçat en record dels pares escolapis morts a la guerra civil.

L'any 1968 es donen per acabades les obres de restauració de la font del Congrés. El seu cost ha estat de 23.325,- ptes. i ha anat a càrrec de l'Ajuntament. Visiten el parc els alumnes de l'escola de Jardineria de l'Ajuntament de Barcelona.
Els Amics de Ciutadilla visiten el parc i amb aquest motiu varen lliurar 20 arbres de l'espècie auró per a ser-hi plantats.
Antoni Camprubí Badia fa una nova donació d'arbres per al parc.
En el transcurs d'aquest any s'inicien i s'acaben les obres de construcció de la casa per a l'ermità.
A la reunió de la junta del 23 de novembre, Briansó dóna a conèixer la possibilitat d'afrontar la restauració de l'ermita. Fa saber que s'ha rebut una subvenció de 50.000,- ptes. de part del governador civil Martínez del Val per a aquesta finalitat.
Per primer cop per Nadal es reparteixen branques de l'esporga de pins per a guarniments de pessebres i de la llar familiar. D'aquesta manera s'intenta evitar la tallada de branques i pins per a ús particular.

El mes de maig de 1969 ocupa la nova casa de l'ermità Josep Márquez Minero.
Es celebra per primera vegada la reunió de la Junta Directiva al Centre Comarcal de Cultura.
Es parla de fer un Sant Eloi com a espai de museu a l'aire lliure.
Li és concedida a Briansó la medalla d'or de la província i se li lliura en un acte solemne celebrat el 14 de novembre a l'Ateneu de Tàrrega.

L'any 1970 s'inicien les obres de reforma de l'ermita. Serà aquest any el més esplèndid en esdeveniments importants de l'etapa Briansó.
S'arranja el camí que mena cap a la creu dels escolapis.
S'instal·la el telèfon a la casa de l'ermità.
El 13 de juliol es celebra assemblea general ordinària i Briansó manifesta la seva decisió de no continuar en el càrrec de president. Finalment accepta de compromís arribar fins a la fi d'any.
Es porta a terme la construcció de la font dels Vents.
Es suggereix celebrar la diada dels Amics de l'Arbre, el president Briansó manifesta que la considera una festa desfasada.
Aquest any mor Màrius Amigó i Rojals, segon president de l'entitat.

El dissabte 29 d'agost en enderrocar una paret de tàpia a les obres que es fan a l'ermita es troba la imatge de Sant Eloi del segle XIV partida en tres trossos.
Es construeix el magatzem de sota la casa de l'ermità.

El 23 de maig de 1971 es celebra l'assemblea general ordinària i es produeix el canvi de president. Acaba la presidència de Tomàs Briansó i s'enceta la de Magí Capdevila Carnicer.
Tomàs Briansó és nomenat president honorari a perpetuïtat.
De l'època de Tomàs Briansó se'n pot dir que va ser una etapa espiritualista, ja que es consolidà la preponderància de l'ermita com a coronació de tota la serra de Sant Eloi.

Sr. Magí Capdevila i Carnicer (anys 1971 – 1977)

Després de la llarga etapa presidencial de Tomàs Briansó, l'any 1971, es va fer càrrec de la presidència de l'entitat Magí Capdevila i Carnicer. Aquest es va resistir tant com va poder a la seva designació, ja que no era home de notorietats. Amb tot, la seva estima pel parc i la seva coneixença dels arbres i plantes, com a bon pagès que era, van fer que acabés acceptant de bon gran la seva nova responsabilitat. Bon coneixedor de la vida del camp i de tot el que és precís i necessari per a l'arrelament, creixement i atenció dels arbres i plantes, el seu mandat es caracteritzà per la seva obsessió de procurar millorar el subsòl del parc que més ho necessitava per tal que els arbres poguessin créixer adequadament, mirant de traginar terres i adobar-les amb fems per tal d'enriquir-les.

Fou un president que confià plenament en els membres de la Junta Directiva per tal de poder superar el repte de les dificultats que dia a dia presentava la vida del parc.

El 23 de maig de 1971 es va celebrar l'assemblea general ordinària en la qual va resultar elegit president Magí Capdevila i Carnicer, per unanimitat de tots els presents. Igualment es va procedir a la renovació parcial de la Junta Directiva, cessant en els seus càrrecs Salvador Gasull, Enric Juncosa i Llorenç Queralt, essent substituïts per Pere Escribà, Josep M. Castro i Salvador Sala.

El dia 2 de juny es va reunir la nova Junta Directiva amb la disposició d'iniciar una nova etapa de treball a favor del parc en la qual en serien membres destacats en el pes de l'organització al llarg de tot el mandat presidencial de Capdevila, els directius Jaume Anglí i Escolà, Josep Castellà i Gené i Pere Roig i Escribà, els quals varen fer una dedicació constant a les qüestions del parc per tal de mirar de superar les dificultats del seu temps.

Va ser una Junta que va rebre el llegat de Tomàs Briansó en matèries pendents de resoldre, com va ser la continuïtat de les obres de reconstrucció de l'ermita i d'altres temes, alguns d'ells ben complexos, encetats en l'anterior època presidencial i no resolts del tot, que varen produir algunes dificultats a la nova Junta i que aquesta va mirar d'anar superant a poc a poc.

El dia 11 d'agost de nou es va reunir la Junta Directiva per tractar de l'arranjament de camins, canonades de reg, l'organització de la festa de l'Aplec, la festa de Sant Magí i considerar la convinença d'efectuar algunes noves plantades. Com a fet a destacar d'aquesta reunió és l'acord de la compra de taules i cadires per al servei de bar que tot just s'havia posat en marxa amb motiu de la nova edificació de la casa del guarda del parc, acordant-se l'establiment del percentatge de negoci, per ambdues parts, d'aquest nou servei de bar. El guarda jardiner es quedaria amb el 30 per cent del benefici i l'Associació d'Amics de l'Arbre amb el 70 per cent restant amb la finalitat de poder-ho revertir en millores al parc.

L'any 1971 els pins del parc van patir per primera vegada una invasió de processionària. Com a bon agricultor que era Magí Capdevila, i amb els seus coneixements es va poder resoldre amb molta eficiència la plaga. La seva actuació va permetre comptar amb un cas clar de la providencialitat del nou president per la seva capacitat d'enteniment sobre cultius i les problemàtiques adherents a les plantes i els arbres.

Un altre dels problemes que calia abordar va ser combatre la pobresa de les terres de Sant Eloi per la seva insuficiència de la capa vegetal, a causa probablement, entre altres motius, a la desertització soferta al llarg dels anys. Procurar-ne la seva regeneració va ser una obsessió constant del president Capdevila, per això al llarg dels anys de la seva presidència es varen fer successives accions per remenar les terres i enriquir-les amb fems per adobar-les i d'aquesta manera possibilitar un més bon nodriment de les arrels dels arbres i les plantes. Tota aquesta labor es va dur a terme al moment més convenient per al tractament de les terres, així com es va procurar efectuar els regs necessaris en els períodes adequats, seguint en totes aquestes actuacions el criteri del president, que com a bon pagès n'era un bon coneixedor.

Un altre del temes que es va haver d'afrontar als inicis del seu mandat varen ésser les pèrdues constants d'aigua dels dipòsits municipals de Sant Eloi per la banda a tocar de la font de la Guitarra. Aquest problema no es va poder solucionar definitivament en anys, però ell va intentar trobar-hi una solució adient practicant desviaments adequats de les aigües filtrades, evitant d'aquesta manera la mort dels arbres i plantes de les zones més afectades.

Per la festa de l'Aplec de l'any 1971, celebrada el diumenge 12 de setembre, es van inaugurar les obres de reconstrucció de l'ermita de Sant Eloi. Es culminava d'aquesta manera una vella aspiració targarina, la de poder tornar l'ermita als seus orígens constructius.

El mes desembre de 1971, per a la vida del parc, va ser un mes desgraciat pel fet lamentable produït. El nou ermità José Márquez Molinero, habitava la casa construïda de nou feia poc temps. Aquell Nadal ell, juntament amb la seva esposa i fillets, va decidir anar a passar-lo amb la seva família al seu poble natal, a la província de Badajoz. Va ser el dia 21 de desembre, quan l'autobús que els transportava va caure al riu Ebre al seu pas pel pont de Pedra de Saragossa. En aquell accident hi varen perdre la vida José Márquez, de 27 anys, i els seus dos fillets, Humildat i Jose-Luis, de dos i tres anys respectivament, juntament amb d'altres viatgers. La seva esposa va sobreviure a l'accident, quedant hospitalitzada uns dies a Saragossa.

Aquest fet tan tràgic, quan es va saber a la ciutat, va convulsar la vida local i també la del parc ja que quan tot apuntava que s'havia trobat un bon cuidador per a l'ermita i el parc, l'accident va fer que les expectatives creades amb la persona que es considerava ideal per a aquella tasca es veiessin estroncades pel fatal desenllaç de l'accident.

L'any 1972, la Junta Directiva, a mitja abril, va fer públic que comptava amb una nova persona per a les tasques d'ermità i jardiner. Es va tractar del senyor Francisco López Pérez, conegut arreu com el Paco. Les condicions del contracte del Sr. López van ser iguals a les del seu antecessor, senyor Márquez, a excepció de la quantitat en el percentatge del servei del bar que va passar a ser del 40 per cent i del 60 per cent sobre els beneficis a repartir entre l'ermità i l'Associació.

En la mateixa reunió que es va donar a conèixer el nom del nou encarregat del parc, a proposta del tresorer, Pere Roig, es va considerar la sol·licitud feta pel Grup Excursionista de l'Urgell, per fer-se responsable de la cura i l'embelliment de l'espai ocupat anys abans pel dipòsit vell d'aigua de la ciutat.

El dia 13 de juliol de 1972 es va celebrar assemblea general ordinària i es va fer una llarga exposició dels problemes heretats i dels sorgits de nou. L'assistència de socis no va superar el nombre de deu persones i aquest fet va provocar la queixa del president que hi va voler veure un cert desencís per al seguiment de les activitats i la vida del parc en general. Cal recordar que les dades facilitades pel tresorer sobre el cens social van reflectir que aquest havia descendit respecte a anys anteriors, cosa que de nou va suposar una nova preocupació per a la Junta.

En aquesta assemblea es va produir un fet insòlit fins aleshores en la marxa de la vida social de l'entitat. Per primera vegada una dona accedia a un càrrec de la Junta Directiva. Havia calgut transcórrer prop de 60 anys des de la fundació de l'Associació, per a produir-se el fet que Eugènia Ciuraneta i Minguell fos la primera dona que arribés al càrrec de vocal de la Junta Directiva.

En aquesta mateixa assemblea va sorgir la polèmica pel fet que l'Ajuntament havia cedit uns terrenys per a la construcció d'un casal d'avis al peu de la serra de Sant Eloi. Aquesta cessió no va agradar del tot alguns dels assistents. Tomàs Briansó es va fer portaveu d'aquesta discrepància , ja que juntament amb altres persones no veien de bon ull situar aquella construcció tan a prop del parc.

L'any 1972, a les acaballes del règim franquista, al parc de tant en tant hi apareixien algunes pintades i frases revulsives contra el règim franquista, que solien situar-se entorn de l'ermita. Aquests fets originaren que la presència de la Guàrdia Civil es fes més present al parc i en totes les seves activitats, factor que incomodava en gran manera moltes persones que habitualment feien ús del parc. Aquesta vigilància no afavoria la concurrència al parc, ben al contrari, resultava molt molest per a les persones el fet de veure aquest cos governatiu i sentir-se'n vigilades.

Aquest mateix any va ser nomenat Enric Pujal i García cobrador de les quotes socials, missió que va exercir al llarg de molts anys, amb gran constància i servei.

Al llarg del mandat del president Capdevila, l'Associació va mantenir una relació molt fluïda amb els agents del Servei d'Extensió Agrària, dels quals va rebre els seus serveis i assessoraments per a bé del parc.

El dia 6 de novembre es reuniren de manera restringida algunes persones de la Junta amb la finalitat d'aclarir, entre altres problemes, un deute de 35.000 pessetes, cost de la construcció del mur de la casa de l'ermità, quantitat que havia avançat l'Associació. També es tractà de la necessitat de construir uns nous sanitaris al parc, ja que els que hi havia eren molt inadequats. En aquesta mateixa reunió es va autoritzar al grup Ara o mai que podia realitzar la neteja de la plaça del dipòsit Vell i es va decidir prendre precaucions a la vista d'uns fets succeïts dies enrere, quan un foc provocat al camí d'accés al monument dels pares escolapis, cremà un petit nombre d'arbres d'aquell indret.

L'any 1973, novament es va reproduir la pesta de la processionària al parc, la qual va ser superada amb les atencions pertinents per a la seva desaparició.

L'abril d'aquell any es va celebrar a Tàrrega la XVI Assemblea d'Estudiosos de Catalunya, amb la presència a la ciutat de més de quatre-cents assembleistes.

Per deixar constància d'aquesta celebració es va erigir un monòlit de pedra amb una base en relleu, de formigó, de Catalunya i situats al damunt els escuts, en bronze, de les quatre capitals de província. Aquest monument va situar-se a tocar del passeig de Simó Canet, tot entrant a la plaça de les Alzines.

El 17 de desembre va tenir lloc la celebració de l'assemblea general ordinària en la qual hi consta la renovació reglamentària de la Junta. També conté el cessament d'Eugènia Ciuraneta com a vocal, que tot i no haver acabat el seu mandat, es veu obligada a fer-ho pel trasllat de la seva residència a fora de Tàrrega.

El tresorer dóna comptes del nombre de socis actuals, es constata que continua la seva davallada i es fa un plany per aquella situació no volguda.

Arribat el torn obert de paraules, va prendre la paraula Tomàs Briansó per exposar que era arribada l'hora de la majoria d'edat del parc de Sant Eloi i que calia pensar que fos l'Ajuntament de la ciutat qui es fes càrrec del parc de manera definitiva. La seva intervenció va provocar tota mena de comentaris i majoritàriament es va creure que expressava un cert cansament de la participació de la societat civil als afers del parc.

Aquella intervenció de Briansó, bé podia lligar amb el que en els últims anys de la seva presidència i en els dels inicis de la de Magí Capdevila s'havia posat de manifest que l'Associació s'anava apartant dels seus principis fundacionals i s'oblidaven les celebracions de la festa de l'Arbre. Aquest fet, juntament amb la creació del parc infantil i la seva potenciació, va propiciar que les noves generacions de joves s'anessin desvinculant de la vida del parc i sorgís la creença que el parc de Sant Eloi era un lloc més per anar-hi a jugar en lloc d'aprofundir en l'estima dels arbres i les plantes.

L'any 1974 les activitats del parc continuaven amb l'esperit dels últims anys. Les instal·lacions del parc infantil s'anaven degradant i calia posar-hi remei.

Aquell mateix any es va observar que els aficionats al motocròs, aleshores en plena moda, feien les seves activitats i exhibicions de forma descarada pels voltants del parc i al seu interior. Aquestes activitats gens plausibles per al parc, van motivar que la Junta Directiva en la reunió del 14 de febrer, acordés elevar la seva queixa a l'Ajuntament i l'instés a posar-hi solució immediatament.

El primer dia de març, amb motiu de la celebració del Dia Provincial de la Festa de l'Arbre de Muntanya, a iniciativa del tresorer Pere Roig, els nens de l'escola Jacint Verdaguer varen plantar un arbre simbòlic al parc, fent que la diada resultés del tot exitosa.

Per tal de compensar la davallada de socis de l'entitat, es va proposar que totes les parelles que es casessin a l'ermita de Sant Eloi, s'hauria de procurar que es fessin socis de l'Associació, atès el gran nombre de casaments que aquells anys es feien a l'ermita, de l'ordre d'uns seixanta a l'any. Aquesta iniciativa no va prosperar.

Al llarg de l'any 1974 el parc va ser visitat pels tècnics provincials de l'ICONA, que van fer una gran aportació de mitjans materials per a l'atenció del parc, i també van col·laborar en l'extinció de les epidèmies dels arbres del parc, fent una dedicació especial a les alzines que es trobaven en un estat decadent.

Aquest mateix any es va llogar un jornaler com a auxiliar a les tasques de jardineria i de millora del parc.

Les millores realitzades a les instal·lacions del parc infantil van tenir un cost de 7.500 pessetes aproximadament, que va finançar una entitat d'estalvi amb una aportació de 5.000 pessetes i les restants van anar a càrrec de dues aportacions de particulars.

L'any 1974 la ciutat va experimentar el canvi d'alcalde, accedint al càrrec Josep Castellà i Formiguera, persona admiradora de l'obra del parc i que amb anterioritat havia format part de diferents juntes de l'entitat com a secretari, tresorer i vocal. Fou un gran divulgador de les activitats de l'Associació i del parc a través dels seus escrits a diferents mitjans periodístics d'àmbit estatal, provincial i local.

Va ser un alcalde coneixedor de les diferents problemàtiques del parc i en la mesura de les seves possibilitats, va procurar ajudar als Amics de l'Arbre a superar-les.

A començaments de l'any 1975, l'Ajuntament va alleugerir tots els tràmits necessaris per tal que a l'ermità jardiner se li atorgués la responsabilitat de guàrdia jurat. Va ser el 6 de febrer d'aquell mateix any que des del municipi es va informar a l'Associació que els tràmits per nomenar Francisco López Pérez com a guàrdia jurat ja era a punt. Amb aquest nomenament es pretenia reforçar la vigilància del parc contra les bretolades i els abusos dels motoristes desaprensius i els d'altres mitjans de locomoció.

La primavera de 1975 es va aconseguir organitzar de nou la festa de l'Arbre amb la participació dels alumnes de l'Escola Pia i del col·legi Jacint Verdaguer.

El 24 de març es va celebrar l'assemblea general ordinària. El president Magí Capdevila hi va fer uns comentaris elogiosos de la celebració de la festa de l'Arbre i en destacà la plantació de 25 xiprers al parc. S'estengué sobre la solució trobada a la pesta de processionària i va fer constar el seu agraïment vers el senyor Nacher, de la companyia FECSA, per les millores realitzades en el subministrament elèctric del parc i de l'ermita.

En aquesta mateixa assemblea es va refusar la proposta de destinar un espai del parc per a la instal·lació de barbacoes pel perill que això podia suposar per al parc.

Es va fer menció d'una revifada d'altes d'associats, superant-se les altes produïdes d'anys anteriors. Es va proposar fer millores al passeig de Simó Canet, així com fer un passeig de circumval·lació per tot el parc. Aquestes propostes van haver d'esperar alguns anys a materialitzar-se. Amb tot, es pot dir que les activitats realitzades al parc al llarg de l'any 1975 fan que aquest pugui ser considerat un bon any per a la vida del parc.

L'any 1976, l'economia de l'entitat acusa la falta de recursos promesos per estaments oficials i que no acaben d'arribar mai, fet que obliga a l'entitat a fer filigranes econòmiques per tal de poder superar els deutes i obligacions contrets.

Continua preocupant el problema de la processionària, que amb tot es va resolent de manera satisfactòria, rebent-se la felicitació de l'ICONA pels resultats aconseguits en la seva eliminació.

Les pèrdues d'aigua, provinents dels dipòsits de la ciutat, són cada dia més abundants i la seva solució no acaba d'afrontar-se. Les instal·lacions del parc infantil han empitjorat amb el pas del temps i les accions vandàliques d'alguns i caldrà afrontar de nou la seva millora.

Aquest any es treballa en la construcció de parets de marge i es van arranjant alguns camins. També es fan millores a l'accés fins al monument dels pares escolapis.

Enmig de la celebració de l'assemblea general ordinària celebrada el 31 de maig, Magí Capdevila fa saber als assistents que considera acomplert el seu temps al capdavant de l'Associació així com la dels seus col·laboradors més immediats, el tresorer i el secretari. No va sorgir cap alternativa a la proposta llançada i acceptà continuar en el seu càrrec un any més.

A finals de l'any 1976, Eduard Seguí, com a president dels Amics de la Sardana demana que li sigui concedida una plaça del parc per destinar-la a les activitats de la seva entitat. Aquesta petició va ser resolta favorablement amb la concessió de la plaça del dipòsit Vell. A partir d'aleshores aquell indret passarà a anomenar-se plaça de la Sardana.

L'any 1977 els tècnics d'ICONA fan una plantació de cent arbres al parc i renoven plantacions fallides fetes amb anterioritat.

L'entitat d'estalvi Caixa de Pensions va costejar la representació teatral Tirant lo Blanc amb la finalitat de destinar la recaptació de l'entrada obtinguda a la renovació del parc infantil.

L'acta del 22 d'abril recull la donació feta pel Districte Forestal de Lleida de 200 arbres, entre pins i xiprers, que varen ser plantats a l'indret pel damunt del monument al Mestre Güell. També s'hi reflecteix que la malaltia patida per les alzines del parc ha estat vençuda gràcies als tractaments d'adobs i químics que es van utilitzar.

Així mateix s'hi fa constar la donació realitzada per Jaume Trepat i Padró, propietari de ferros Trepat, d'uns 500 quilos de ferro per a la construcció d'una barana de forja a sobre del mur de la font dels Enamorats.

L'última acta de l'assemblea general presidida per Magí Capdevila és de finals de l'any 1977 i recull les principals activitats dutes a terme al llarg de l'any. Una d'elles és la inauguració de la barana de forja sobre el mur de la font dels Enamorats, que va tindre lloc dins els actes de l'Aplec del mes de setembre. També s'hi fa una menció especial a la defunció de dos socis inoblidables de l'entitat, Ramon Novell i Andreu i Josep Barrufet i Bernat, el primer va ser un enamorat de l'Associació i de tot el que fes referència a Sant Eloi i a la seva ermita. També va ser una persona que des de el primer moment de la fundació de l'Associació va ajudar en tot el possible des dels diversos llocs de responsabilitat que ocupà en el transcurs de la seva vida.

Josep Barrufet fou un ciutadà enamorat del parc i persona estimada a Tàrrega per les seves vinculacions amb el món de la cultura i de país.

En finalitzar l'assemblea, Magí Capdevila manifestà la seva decisió de donar per acabat el seu mandat al capdavant de l'Associació dels Amics de l'Arbre, igualment ho varen fer la quasi totalitat dels seus col·laboradors de la Junta Directiva. La totalitat de les dimissions presentades va donar pas a una renovació quasi total de la nova Junta.

Per substituir Capdevila a la presidència, es va suggerir a l'assemblea el nom de Josep Cercós i Canelles, el qual va ser acceptat i acollit per unanimitat de tots els assistents.

Amb la seva dimissió es posava punt final a la presidència exercida al llarg de 6 anys i escaig, essent una etapa difícil, servida amb treball i dedicació i amb una gran estima pels arbres i plantes del parc.

Cal recordar que l'últim any del mandat del president Capdevila, l'ermita de Sant Eloi va ser declarada pel Ministeri d'Educació i Ciència monument artístic, d'interès local. Aquesta declaració va suposar el reconeixement a la tasca feta anys enrere per a la reconstrucció de l'ermita de Sant Eloi.

Sr. Josep Cercós i Canelles (anys 1977 – 1978)

Josep Cercós i Canelles va ser escollit president de l'entitat durant l'assemblea general ordinària celebrada el mes de novembre de 1977, per unanimitat de tots els presents. Se li confià la tasca de que procurés cercar la resta de membres que havien de formar la futura Junta Directiva, que hauria de presentar abans d'un mes en una altra reunió especial.

No va ser, però, fins al 31 de maig de 1978 que el president Cercós no va presentar la nova Junta Directiva. Havien transcorregut més de sis mesos des d'aquell encàrrec rebut el novembre de l'any anterior. A partir d'aleshores la vida de l'Associació es va poder reprendre amb normalitat, així com les seves activitats per poder continuar l'empresa repobladora forestal del parc i atendre les seves diferents facetes per tal de donar continuïtat a la tasca que s'havia vingut realitzant en el decurs dels més de seixanta-cinc anys de vida de l'entitat.

Al llarg del temps transcorregut en provisionalitat, el president Cercós es va veure auxiliat en la seva gestió per alguns membres de l'anterior Junta Directiva. Quan el 31 de maig va presentar la composició de la nova Junta hi va situar com a vicepresident Enric Vilamajó i Marbà, persona que serà clau en els esdeveniments de futur de l'entitat a partir del mes de setembre d'aquell any. També és important recordar els noms de dos vocals que formaren la nova Junta, Ricard Farré i Domingo i Josep Cases i Raich, tant l'un com l'altre tindran un protagonisme rellevant en la vida de l'Associació en anys posteriors. Ricard Farré fou el constructor de les campanes del cloquer de l'ermita, Montserrat, Jordina i Ginesta, i el responsable de la posada en marxa d'instal·lacions diverses del parc, majoritàriament totes elles relacionades amb el cicle de l'aigua, activitat que coneixia a bastament per la seva professió. Josep Cases serà el tresorer de l'entitat al llarg d'una bona colla d'anys, exercint la seva tasca amb una gran eficiència.

La presidència de Josep Cercós es va viure com un període de precarietat i amb un cert desgavell quant a qüestions ordinàries de la vida social de l'Associació. D'aquesta situació se'n té un clar reflex pel comunicat que es va llegir en la reunió celebrada el mateix dia 31 de maig, procedent del Govern Civil de Lleida, en el qual s'instava a l'entitat a fer la tramesa urgent de l'estat de comptes, ingressos i despeses de l'Associació. També calia presentar el pressupost anyal, la composició de la Junta Directiva i la celebració de convocatòries generals. Res de tot això s'havia fet, i el Govern Civil va donar de termini 10 dies per a poder justificar els retards i omissions, fent l'amonestació que en cas de no presentar-se la documentació requerida es procediria a la cancel·lació al registre d'associacions de l'entitat dels Amics de l'Arbre, quedant dissolta l'Associació.

No cal dir que davant d'aquest requeriment tan sever, es van fer mans i mànigues per tal de presentar dins el termini concedit tota la documentació sol·licitada, solucionant-se d'aquesta manera tot aquell afer sense cap més complicació.

Cal recordar que a la reunió de la Junta Directiva, no hi va poder assistir el president Josep Cercós, el qual va al·legar patir una lleugera malaltia.

Després de la Junta celebrada el 31 de maig se'n va celebrar una altra el 12 de juny, a la qual ja va poder assistir-hi el president Cercós i que seria una de les poques que es van celebrar sota la seva presidència, ja que el divendres 22 de setembre de 1978, Josep Cercós i Canelles va morir de sobte. L'acte d'enterrament celebrat l'endemà del seu traspàs va suposar una gran manifestació de condol a la ciutat.

Amb gran dolor i sentiment de tots els membres de la Junta Directiva i del conjunt de la massa social, es va veure estroncada una presidència que no va arribar a complir l'any i que fou exercida per una persona estimada i volguda per la societat targarina.

Josep Cercós i Canelles havia nascut a Tremp el 16 de juliol de 1916, persona de tracte amable i molt senzill sabia transmetre a les persones el seu entusiasme per tot allò que ell apreciava. L'any 1950 s'havia traslladat a viure a Tàrrega amb motiu de la seva nova destinació de treball dins l'empresa elèctrica FECSA. Va ser un gran col·laborador en diverses activitats socials i culturals de la ciutat, juntament amb la seva esposa Emília Ribera, natural de Cervera. Va ser el fundador de la coral infantil Mestre Güell i del grup de flautes Marinada. Era amant dels arbres i les plantes i en general de qualsevol manifestació entorn de la natura. Professà un gran amor pel nostre país a prova de totes les contrarietats possibles. Fou la seva estima per la natura que de ben segur va fer que acceptés exercir la presidència de l'Associació d'Amics de l'Arbre, pas que va donar amb una gran il·lusió personal i amb una gran disponibilitat, tot i ésser conscient de les dificultats del càrrec a què es va comprometre.

Del seu pas per l'entitat se'n pot destacar la resolució del problema de la força elèctrica per a les necessitats de la casa del guarda del parc i de l'ermita.

Va tindre l'habilitat d'incorporar a la seva Junta Joan Ros i Poch, que com a enginyer tècnic agrícola, va ser qui va propiciar l'inici de la renovació i l'aclariment de l'arbrat del parc, fet que a partir d'aleshores es va prendre en consideració de manera definitiva.

Va procurar de solucionar la concreció de la propietat de les finques de particulars que quedaven compreses dins dels límits del parc, per tal que poguessin passar a ser de propietat municipal, iniciant les seves gestions per la finca propietat dels descendents del senyor Fàbregas. Les seves gestions no van reeixir i va caldre esperar una bona colla d'anys per veure solucionat del tot aquest tema de manera definitiva.

De la presidència de Josep Cercós, tot i la breu durada del seu mandat, es pot destacar l'encert de les accions empreses a favor del parc. De ben segur que si no s'hagués produït tan aviat el seu traspàs, la seva gestió hauria marcat una època de prosperitat, atès el seu caràcter treballador i constant per les causes en què ell va creure i a les quals va procurar servir.

Sr. Enric Vilamajó i Marbà (any 1978)

La mort sobtada del president Josep Cercós va produir a l'Associació d'Amics de l'Arbre una situació de provisionalitat i d'incertesa, que es va poder superar gràcies a l'actitud de serenor i aplom exercida pel vicepresident de l'entitat, Enric Vilamajó i Marbà.

Ell va ser la persona que va exercir el càrrec de president de manera provisional, ja que no va voler acceptar la seva continuïtat en el càrrec per motius personals. Al llarg dels quatre mesos que va actuar com a president, la seva gestió va permetre salvar un dels moments més delicats viscuts en la història de la nostra entitat, posant-se a treballar immediatament per tal de poder aconseguir la persona més adequada per al càrrec de president de l'Associació.

En la reunió de la Junta Directiva celebrada el 25 de setembre de 1978, es fa constar en acta el condol de l'entitat pel traspàs inesperat del president Josep Cercós. Tot seguit el secretari fa esment que els estatuts de l'entitat no preveuen el cas de defunció d'un president en actiu, per la qual cosa ell considerava que havia d'ocupar la presidència qui en aquell moment exercia el càrrec de vicepresident. Aquesta interpretació Enric Vilamajó la va defugir i es va comprometre a exercir el càrrec de president fins a la celebració de la pròxima assemblea general ordinària.

Mentrestant es van celebrar quatre reunions més de Junta. Una d'elles el mes d'octubre en la qual es va tractar de l'acabament de les obres d'ampliació de la casa de l'ermità fetes a càrrec del constructor local Jordi Costa, el qual va presentar una factura pels seus treballs de 140.000,- pessetes. El problema sorgit era qui es faria càrrec d'aquella despesa, ja que l'entitat no tenia constància d'haver encarregat aquells treballs, motiu pel qual van decidir demanar una entrevista a l'alcalde Josep Castellà per tal de poder esbrinar qui s'havia de fer càrrec d'aquell cost.

A la mateixa reunió es va donar coneixement de la sol·licitud feta per l'agrupament escolta Roger de Llúria en què demanava poder tenir una plaça al parc dedicada als escoltes, els quals es farien responsables d'arranjar-la i mantenir-la neta, concentrant a l'espai cedit algunes de les seves activitats. La Junta acceptà atendre la proposta, però va posposar per a més endavant determinar l'indret del parc adequat a la sol·licitud feta. També es tractà de la renovació del segell de l'entitat al català, la qual cosa es va aprovar.

El dia 6 de desembre tingué lloc una altra reunió de la Junta per tractar de resoldre el problema del deute pendent de les obres d'ampliació de la casa de l'ermità. S'informà que en la gestió feta a l'Ajuntament, l'alcalde havia suggerit que presentessin una sol·licitud d'ajut per mirar de fer efectiva la factura de les obres.

Es va tractar també de l'esporga dels pins i de la distribució de branques per a les festes de Nadal, seguint el criteri exercit en altres anys. També es va parlar de la necessitat de poder situar de manera definitiva les pedres del monument del músic Ramon Carnicer, provinents del desaparegut Teatre Real de Madrid.

El vocal Joan Ros va informar a la Junta dels diversos contactes empresos entre els associats per procurar trobar un candidat a la presidència de l'entitat i va dir que de moment només havia acceptat Josep Castellana i Sangrà.

El dia 24 de gener de nou la Junta es va reunir per tal de prendre dos acords molt concrets.

El primer va ser el pagament de la meitat de la factura del constructor Jordi Costa. L'altre va ser acordar la convocatòria de l'assemblea general per al dia 5 de febrer amb un punt a l'ordre del dia per escollir nou president de l'entitat.

El dia 5 de febrer de 1979 es va celebrar l'assemblea general ordinària, presidida per Enric Vilamajó, amb un punt prou important com era l'elecció del nou president. Un cop feta la lectura de la memòria corresponent a l'últim exercici es va passar a l'elecció del nou president.

El nombre total d'assistents va ser de 32 socis. Es va presentar a l'elecció Josep Castellana i Sangrà. Un cop feta la votació el resultat obtingut va ser de 20 vots favorables, 11 en contra i un vot en blanc.

Amb l'elecció del nou president, va finir la presidència provisional d'Enric Vilamajó, que va tenir l'encert de saber conduir l'Associació en moments molt delicats per a la seva continuïtat, tot procurant mentrestant dotar-la d'un nou president que encetés una nova etapa. Aquest serà sens dubte Josep Castellana i Sangrà, que exercirà el seu càrrec al llarg de 19 anys i la seva gestió suposarà una etapa cabdal de gran rellevància per a la vida del parc de Sant Eloi i de l'Associació d'Amics de l'Arbre.

El breu pas d'Enric Vilamajó com a president de l'entitat serà recordat com el del president que va saber preservar i transmetre els valors dels Amics de l'Arbre en un període molt delicat de la història de la nostra entitat.

Sr. Josep Castellana i Sangrà (anys 1979 – 1998)

Josep Castellana i Sangrà (1989-1998) : una etapa cabdal de transformació i vitalitat pel parc de Sant Eloi.

La dècada dels anys setanta l'Associació d'Amics de l'Arbre va patir una certa inestabilitat a rel d'unes presidències curtes, algunes d'elles ben efímeres, sobre tot si ens atenem a les exercides per Josep Cercós i Enric Vilamajó.

Va ser amb el mandat del president Josep Castellana i Sangrà (1927-2013) que l'entitat va recuperar energies i vitalitat, convertint-se amb el vuitè president de l'Associació.

Ell sempre solia comentar que ja des de petit el parc de Sant Eloi, li va ser molt familiar per la raó que els seus pares li havien passejat amb freqüència per gaudir dels seus encants i belleses. Més tard va formar part de la Junta Directiva sota el mandat del Sr. Briansó, fins que li va correspondre assolir la màxima responsabilitat per dirigir els destins de l'Associació d'Amics de l'Arbre al ser escollit com a president en l'assemblea celebrada el dilluns 5 de febrer de 1979.

Persona d'idees clares va posar mans a l'obra de la transformació del parc des de els inicis del seu mandat, rodejant-se de persones mogudes pel ideal semblant al seu com varen ser Miquel Carné i Riba i Jaume Arrufat i Marquilles, i que amb la resta de components de la Junta formaren un equip de persones apassionades per a la revitalització del parc. També va poder comptar amb una gran complicitat des de la casa de la Vila, ja que l'alcalde Eugeni Nadal i Salat, va donar-hi tot el suport necessari a la tasca empresa pels Amics de l'Arbre.

De la fructífera etapa de la seva presidència es pot dir que no hi va haver racó del parc en que no es fes notar l'acció transformadora i d'embelliment del mateix, essent múltiples les obres i plantacions fetes al llarg del seu mandat, rebent tot el conjunt un impuls que fins a la data mai s'havia produït en el parc.

De la seva acció en benefici del parc sent pot destacar tot just assolida la presidència la col·locació de la pedra de l'Estatut i la creació de la plaça dels xiprers, es retolà tots els indicadors del parc en català i es va plantar la primera olivera centenària a tocar de la font del Congrés. Més tard es va inaugurar el nou parc infantil i el molí de Vent provinent de cal Canari d'Altet. Es va rebre la donació de la premsa de l'oli de cal Palou de Conill. Es van fer millores als camins de l'entorn de la plaça del Mestre Amigó.

A l'octubre de 1980 es va inaugurar el monument al Barça, amb motiu de la Trobada de Penyes Barcelonistes celebrada a la nostra ciutat.

La penya dels viatjants de Tàrrega va fer una donació de dues-centes mil pessetes per a la construcció de la Pèrgola dels Viatjants. Atenent la sol·licitud signada per més de mil infants de la ciutat per retre un homenatge al desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente, s'aprofità l'ocasió per a construir el corral de les aus. Al setembre del mateix any es va inaugurar el monument a l'estatut de Sau, amb l'assistència del M.H. President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol. Es compra la premsa de vi tortosina per al parc, als Encants de Barcelona. Es remodela la plaça de la Bassa amb la construcció d'uns 286 metres lineals de paret de marge. Es fa el disseny i elaboració dels bancs de formigó i se'n fan cinquanta per a ser distribuïts en diferents indrets del parc. Al desembre, per la festa de Sant Eloi, es presenten els projectes de la construcció de la campana Montserrat i la maqueta per al roserar.

L'any 1981 es fa el muntatge de la premsa de l'oli i de la premsa del vi, també de les arcades d'Ossó de Sió. La plantada de tres oliveres grossals al pla de l'esplanada dels xiprers. Es remodela la plaça de la font del Congrés i l'entorn del pi Vell. En la celebració de la Festa de l'Arbre s'inauguren les obres del camí de les Serps. Aquest any queden instal·lades les baranes de forja sobre la font del Congrés i damunt del roserar. Josep Minguell pinta un fresc a la font del Congrés. També es va inaugurar un circuit de footing cedit per l'empresa del Cola-Cao, amb un recorregut per diversos indrets del parc.

L'any 1982 es van executar les obres del roserar que es van inaugurar a la Festa de l'Arbre d'aquell any amb una gran participació d'escolars que havien contribuït, cadascun d'ells, a la compra d'un roser per ser-hi plantat. El mateix dia es va inaugurar la plantada de l'olivera més gran del terme, donada per Josep Pijuan, procedent de la seva finca dels Molars. En l'indret anomenat esplanada dels xiprers s'hi situen quinze columnes de pedra, procedents del Pati de Tàrrega. Ben a prop d'allí es va situar el finestral gòtic procedent de la capella de la Sagrada Família que havia existit al carrer Cervera fins l'any 1943. Es va arranjar una part del camí Vell i a la festa de l'Aplec es va inaugurar el Portal dels Targarins fora vila. El 19 d'agost es va inaugurar la construcció de la font de Sant Magí. S'inauguren les escales que voregen la font del Congrés. També el corral de les aus, la torre dels coloms i el mirador del Pirineu.

L'any 1983 es va iniciar la cobertura d'un dels tres dipòsits d'aigua de la ciutat que hi ha al parc.

Es va remodelar tota la plaça dedicada al Mestre Amigó. Queden instal·lades al parc les restes de la pallissa de cal Llart.

Per primera vegada es fa missa del Gall per Nadal a l'ermita i s'elabora un gran pessebre.

L'any 1984 es dóna inici a l'esmorzar amb torrada i arengada en el marc de la Festa de l'Arbre.

Es fan les obres de cobriment dels altres dos dipòsits d'aigua del parc. Es rebia la donació d'un tractor d'època per ser situat al parc. Es van construir les escales d'accés a la plaça de l'Estanyol des de la plaça de les Alzines. Es fa el trasllat de la creu de terme del camí de Balaguer per situar-la a la plaça de les Alzines. Es fa la remodelació de la totalitat del camí Vell i s'instal·len les restes provinents de l'Hort del Sanrama. Per Nadal es va fer un pessebre monumental a l'atri de l'ermita.

L'any 1985 en el marc de la festa de l'arbre es planta el roure del centenari. S'inaugura la font dels Amics de l'Arbre per l'Aplec d'aquell any.

Una bona notícia per al parc és l'acord municipal d'inici dels tràmits per a l'adquisició del terreny de cal Fàbregas a través d'un expedient expropiatori, que va rebre l'acord unànime del consistori. També la Junta és coneixedora d'un ajut concedit per l'YRYDA de deu milions de pessetes que es pretén destinar a fer un estany als terrenys de cal Fàbregas.

L'any 1986 Jordi Pujol visita el parc amb motiu de la inauguració de les obres de cobriment dels dipòsits d'aigua de la ciutat, naixent d'aquesta manera una nova gran superfície d'esbarjo al parc.

El condicionament posterior del seu entorn va propiciar la creació d'aquesta gran àrea d'esbarjo que avui dia podem gaudir.

L'any 1987 va tenir lloc la inauguració del rellotge de sol, instal·lat sobre la nova superfície dels dipòsits d'aigua. També es fa la millora de part del camí que mena des de la font de la Granota cap a dalt del pla del parc. Es construeix la font de l'Estatut.

De fet és tanta i tanta l'obra realitzada en aquests primers temps, que només pot entendre's per l'acció d'un home que estima el parc, que en té una visió de conjunt amplíssima i que treballa per millorar-lo tot ell de dalt a baix. Sabia el que volia per al parc i la seva ciutat, i es va escarrassar a realitzar-ho.

L'activitat al parc va ser frenètica, realitzant-se l'any 1988 la reforma i millora de la font dels Vents. Aquest any l'Associació va festejar el 75e. aniversari de la seva fundació i per deixar constància de l'efemèride es va construir el passeig de les Ginesteres.

L'any 1989 es prohibeix l'accés al parc dels vehicles i es crea una nova zona d'aparcament. A l'ermita si situa la campana Montserrat, ofrena dels metal·lúrgics targarins.

A l'aplec de l'any 1990 es va inaugurar la reforma del passeig de Simó Canet a tocar de la zona del parc, dotant-lo de rocalla i parets de marge i d'una abundant vegetació.

Per la festa de Sant Eloi del 1991 es van beneir dues noves campanes per al cloquer de l'ermita, la Jordina i la Ginesta. Amb la col·locació d'aquestes dues noves campanes, van quedar els quatre finestrals del campanar dotats cada un d'ells d'una campana.

El 1992 es celebra al parc la festa nacional de l'Arbre, que va permetre una gran plantada d'arbres al parc, des de la zona del finestral gòtic fins a la creu dels Escolapis. Aquell mateix any es va reformar el primitiu monument erigit a la memòria dels pares escolapis dotant-lo d'una gran escalinata d'accés i d'una plaça com a mirador cap a ponent. L'any 1993 a tocar d'aquell monument remodelat, s'hi va inaugurar el monument erigit a la memòria de totes les víctimes de la guerra civil del 1936.

L'any 1994 es va fer la inauguració del monument a Ramon Carnicer situat davant per davant del monument al Mestre Güell. Un any després va ser inaugurat el monument dedicat a la família i va ser aquell mateix any que l'Associació va dipositar els seus fons documentals a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell.

L'any 1996 es varen dur a terme les obres d'arranjament de la plaça nomenada del Mirador de Prades i es van aixecar les quatre columnes que senyalen l'entrada al parc pel carrer de la Pau-Amics de l'Arbre i es van situar al passeig de la pujada de la font del Congrés un tractor d'època i una màquina segadora original de cal Trepat. Aquell any l'ermita va estrenar tres finestrals de nova obertura, situats a la paret de migdia.

L'any 1997 es va inaugurar el mural, en bronze, indicador de les muntanyes, valls, pobles i rius que es divisa des de el mirador del Pirineu situat a la cara nord del parc.

L'any 1998, desprès d'un període de gestions i expropiacions que es van iniciar l'any 1992, tots els solars que figuraven dins el recinte de la serra de Sant Eloi, com a propietats particulars, van passar a ser de domini public i propietat de l'Ajuntament, celebrant-se el febrer d'aquell any una gran festa al parc per deixar constància de l'esdeveniment, procedint a la inauguració del nou passeig construït que va des de el finestral gòtic fins a la creu dels Escolapis i els del seus laterals.

Cal remarcar que en el seu període presidencial es van actualitzar els estatuts de l'entitat del 1963 per adaptar-los als nous temps.

Dir que l'any 1995 l'Associació va ser distingida per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, la qual va rebre amb orgull i complaença en nom de les persones que al llarg dels vuitanta-dos anys de vida de l'entitat havien esmerçat temps i treball en la creació i realització del parc de Sant Eloi.

L'any 1990 va veure la llum el llibre de la serra de Sant Eloi de Tàrrega de Joan Tous i Sanabra, escrit per commemorar els setanta cinc anys de la fundació de l'entitat.

Sota el seu mandat va vigoritzar la celebració de la festa de l'Arbre i va procurar atreure cap al parc els infants de les escoles targarines amb propostes seductores per fer-los conèixer, estimar i divulgar el parc en el si de les famílies targarines.

Va celebrar assemblees extraordinàries i ordinàries, en gran nombre, per tal de fer partícips tots els associats de les accions que calia emprendre per a millorar el parc i donar a conèixer les activitats empreses i les que en el futur es volien materialitzar. No es va anorrear mai davant d'alguns fets puntuals com algunes discussions i protestes sobre l'acció realitzada, sobretot quan a la dècada dels anys vuitanta es va procedir a la tala d'arbres del parc per al seu aclariment en permetre donar major vida els que restaven en peu. El president Josep Castellana va creure fermament en el procés endegat per a la millora del parc en tots els seus aspectes i fou fidel i coherent amb el projecte iniciat en prendre les regnes de la responsabilitat de tirar endavant el treball de l'Associació d'Amics de l'Arbre, procurant recuperar, en el possible, l'esperit inicial dels nostres fundadors.

Va ser un home entregat, incansable per la causa del parc, la qual va impulsar fins a l'últim dia de la seva presidència.

Els seus mèrits van fer que el dia 30 de març de 2014, en el marc de la celebració de la festa de l'Arbre se li tributés un merescut homenatge al parc de Sant Eloi, donant el seu nom al passeig que mena des de l'accés al parc, pel passeig de Simó Canet, fins al monument dedicat als pares escolapis.

La seva presidència exercida al llarg de dinou anys, va suposar tot un revulsiu per a la vida del parc de Sant Eloi.

Sr. Jaume Aligué i Escudé (des del 1998)

Una etapa de regeneració i expansió del parc

L'etapa formada per les juntes directives presidides per Jaume Aligué han procurat la renovació i expansió del parc amb actuacions definitives en alguns indrets que en etapes anteriors, per motius diversos, no s'havien acabat del tot.

En prendre possessió del seu càrrec, Jaume Aligué, ja va exposar de manera diàfana la seva voluntat d'encarar la seva acció a la regeneració de les parts més envellides del parc, tot procurant-ne la recuperació i rehabilitació convenient, fixant-se com a prioritari començar a fer-ho per la capçalera del parc, o sia de les parts a l'entorn de l'ermita, i d'aquesta manera anar regenerant els altres espais edificats molts d'ells en les dècades dels anys quaranta i cinquanta.

D'aquesta manera cal entendre que una de les principals actuacions dutes a terme al parc als inicis del seu mandat va consistir en l'ampliació de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat que va tenir lloc l'any 2000. Aquella actuació va suposar dotar d'un gran mur de pedra per a contenció de l'ampliació de la plaça, a la vegada que s'hi van situar dues arcades provinents de les dependències militars que havien configurat la caserna del Pati, i es va procedir a fer l'enllosat de tot aquell espai. Aquesta millora es va complementar amb l'arranjament del passeig de la Mare de Déu de Montserrat i el de les Ginesteres, aquest construït l'any 1988, però deixat inacabat quant a l'estabilitat del seu sòl com a passeig.

L'any 2001 va correspondre arranjar la plaça de la Sardana, dotant tot el seu entorn de parets de pedra per a la seva estabilitat i obrint-hi una escalinata per accedir des d'aquesta plaça cap a la font dels Enamorats.

Mentrestant, es feien obres de millora a actuacions ja realitzades en l'època de Josep Castellana, algunes de les quals varen consistir a dotar del coronament escaient a les arcades d'Ossó de Sió, l'enllosat de la plaça del Mestre Güell o bé dotar la premsa de l'Oli de la seva actual coberta per tal de quedar protegida de les inclemències del temps, a la vegada que es va millorar el seu entorn amb parets de marge i jardineria.

També es va donar continuïtat a la construcció de parets de marge a la zona del passeig dels germans Viciana Salvadó, amb la construcció de les escalinates corresponents per accedir fins a la font de la Guitarra, fent-se l'any 2005 la total renovació de dita font i el seu entorn.

Una ambiciosa obra duta a terme tot aprofitant la preparació de la commemoració del centenari de l'edificació de la font del Congrés, van ser les actuacions realitzades al llarg dels anys 2007, 2008 i 2009 en tot el seu indret. Aquelles actuacions varen permetre la renovació total de la font, dotant-la d'un reixat de forja per tal de preservar la font de marbre i bronze que s'hi va instal·lar, així com el trencadís del seu sostre obrat per Josep Minguell i Cardenyes. També es va arranjar tota la Pujada a la font del Congrés, dotant-la d'enllumenat adient i situant-hi la tanca i arc de forja a les quatre columnes que donen accés al parc des del carrer de la Pau. Igualment es va afrontar la millora de la Pèrgola dels Viatjants i l'obertura d'una nova escalinata a tocar d'aquesta, que mena cap a la font dels Cantaires. Totes aquestes millores van ser inaugurades el dia 15 de maig de 2010 amb motiu de la celebració del centenari del bastiment de la font l'any 1910, per deixar constància de la celebració a Tàrrega dels XIII Congrés Agrícola Català Balear.

Altres aspectes afrontats al llarg d'aquest mandat han estat les millores dels accessos al parc i la seva delimitació amb les vies urbanes que el circumden. D'aquesta manera es va aconseguir la urbanització del tram final del passeig de Simó Canet, l'asfaltat de la zona d'aparcament i la construcció de parets de marge delimitant la zona del parc amb els carrers de la Pau i Amics de l'Arbre. També la urbanització de l'accés al parc per la zona de la plaça de la Bassa.

L'any 2010 i amb una clara voluntat d'obrir el parc per la seva zona nord, es va produir una actuació en aquell vessant que va consistir en l'obertura de camins i la plantació d'arbres en l'anomenat bosc de “la Caixa”. Aquesta actuació ja va deixar preparat l'indret per a la futura construcció de la plaça de Sant Jordi, que es va bastir per deixar constància al parc de la celebració del centenari de la fundació de l'Associació dels Amics de l'Arbre.

L'any 2011 es va poder fer front a l'ampliació de la plaça de Sant Magí i la millora del camí d'accés, obra que havia estat llargament reivindicada pel col·lectiu dels Magins targarins.

Altres accions dutes a terme han permès dotar la balconada romàntica de catorze trams de barana de forja a base d'aportacions de particulars i d'entitats, així com a la font dels Vents, també s'ha dotat d'una barana de forja a tot el seu entorn elevat.

L'any 2013, va estar marcat per la commemoració del centenari dels Amics de l'Arbre amb diversos actes programats al llarg de tot un any i que van mirar d'apropar la realitat del parc de Sant Eloi a tots els targarins i targarines. Es va dur a terme el nomenament de passeigs, camins i places en reconeixement als presidents i juntes directives que al llarg dels cent anys van dirigir l'entitat, també a persones relacionades amb els inicis del parc. Aquests reconeixements es produïren al llarg dels anys 2012 i 2013.

L'any 2014, l'Ajuntament de la ciutat, va concedir als Amics de l'Arbre la distinció de la medalla d'Or de Tàrrega en reconeixement als mèrits de la entitat practicats al llarg de cent anys. Per deixar testimoni d'aquest guardó i el concedit l'any 1995 per la Generalitat de Catalunya, la creu de Sant Jordi, es va inaugurar a la festa de l'Aplec del setembre del 2014 la font del Centenari, bastida gràcies al mecenatge dels esposos Alsina-Güell.

L'any 2015 com una de les actuacions destacades podem citar la celebració de la Festa de l'Arbre, en la qual es va retre homenatge al soci més antic de la nostra entitat en Manuel Salas i Amargós, el qual va celebrar els seus 100 anys de vida el passat dia 9 d'octubre de 2014. En homenatge a la seva memòria es va plantar una olivera centenària i se li lliurà per part de l'Associació una placa en agraïment a la seva fidelitat com a soci de la nostra entitat.

També el 2015 ha estat l'any en que s'ha pogut portar a terme la remodelació del conjunt de la font de la Granota, llargament reivindicada per el seu estat de degradació dels últims anys. Aquesta millora ha estat possible dur-la a terme gràcies a la col·laboració del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, presidit per el conseller Santi Vila i Vicente, el qual des de el primer dia en que li vàrem proposar el seu ajut, ens va manifestar la seva clara voluntat de col·laboració. Les obres es van inaugurar el passat dia 13 de setembre en el marc de l'Aplec de Sant Eloi, amb la presència del conseller Santi Vila.

En la forestació del parc han estat diverses les plantacions realitzades al llarg d'aquest període en diferents indrets. Cal destacar els espais forestats l'any 2011 i 2012 coneguts com a espai germà Gonçal Crespo i espai Vedruna, a la zona de migdia del parc, tots ells a tocar del camí que mena a la torre del Morlans. Avui dia, i gràcies a l'acció duta a terme l'any 2008 de situar al parc una corona de reg a tot el seu perímetre, les noves plantacions poden dotar-se d'un reg gota a gota per assegurar-ne el seu arrelament i creixement.

Dels treballs realitzats al parc en aquesta època es pot dir que han estat diversos i no exempts de dificultats, sovint havent de salvar obstacles inesperats com algunes actuacions incíviques que de manera cíclica pateix el parc. Moltes d'elles superades amb gran dedicació i treball pels membres de la Junta Directiva i mirant de trobar sempre el suport de les persones i entitats públiques i privades que de manera generosa ajuden a tirar endavant la continuïtat de la tasca iniciada l'any 1913 pels nostres fundadors. Es pot afirmar que ha estat una etapa de regeneració i expansió del parc gràcies a la dedicació i entrega de les persones que han format part de les juntes directives d'aquesta època.