Monuments


Monument al Mestre Amigó

El 15 de maig de 1923 es va inaugurar el monument al Mestre Amigó.

Per a la seva construcció l'Associació hi va dedicar un ajut de 150,- ptes. La resta es va fer per subscripció popular, principalment entre els seus deixebles. L'exalumne Josep Solé Noró va acabar costejant la quantitat final al no completar-se el cost total de la despesa mitjançant la subscripció popular.

Aquest monument va ser enretirat a l'època de la dictadura de Primo de Ribera (cal tenir present que el fundador va ser una persona d'ideals catalanistes). El seu bust va ser recollit pels seus exalumnes i va ser guardat al jardí de la seva família. Un cop finalitzada la dictadura i proclamada la república, l'any 1932, el bust del mestre Amigó va ser reposat de nou al seu lloc.

A la decàda dels anys vuitanta del segle passat va ser remodelada la plaça del mestre Amigó i es va donar una major presència al monument.

L'any 2000 el bust va ser robat i va ser restablert de nou en facilitar els seus familiars l'original del motlle del bust per a ser fos de nou en una foneria de Reus.

Monument i font al Mestre Güell

El 14 de febrer de 1944 en una de les reunions de la junta directiva es va començar a parlar de la idea d'erigir un monument al Mestre Güell.

És amb aquesta finalitat que s'encomana el seu projecte a Miquel Martí Florensa el 18 de febrer de 1944 i aquest el va presentar a la junta el 15 d'octubre del mateix any, renunciant a cobrar res pel seu treball.

L'obra no es va poder realitzar fins al cap d'uns anys. L'any 1952 el projecte de construcció va ser confiat als contractistes senyors Ferrás i Estrada, i l'Ajuntament de la ciutat es va fer càrrec del seu import. El mateix any es varen acabar les obres del monument i es va celebrar una gran festa d'inauguració el diumenge 16 de novembre de 1952, data en què es commemorava el 22è aniversari de la mort del Mestre Güell.

L'any 1957 una bretolada va destrossar la pica de la font. Sobre aquest fet mai s'ha pogut esbrinar l'autor de la malifeta.

La plaça, a principis del segle XXI, ha estat enrajola amb pedra i s'ha dotat d'una escala d'accés des de la seva part alta a tocar al passeig dels germans Antoni i Josep Viciana Salvadó.

També va caldre reposar les branques de llorer i olivera que voregen el medalló del Mestre Güell, ja que les originals van ser desvalisades.

Monument a Ramon Carnicer

L'any 1955 van arribar a Tàrrega les pedres del Teatre Real de Madrid dedicades a Ramon Carnicer que l'Àngel Oliveres havia procurat per a la nostra ciutat.

Aquestes van romandre una bona colla d'anys dipositades davant de la font dels Enamorats mentre van esperar el moment de la seva ubicació definitiva.

L'any 1994 va ser erigit el monument definitiu al parc, dedicat al músic targarí Ramon Carnicer, situant-hi tot el conjunt de pedres provinents del Teatre Real de Madrid.

El seu projecte es deu al president de l'Associació, Josep Castellana i Sangrà.

Creu dels Escolapis

El 2 de juny de 1954 la Junta Directiva es proposa fer una plaça sisavada gran a l'extrem del pla del cim de la serra a tocar de les propietats del Vistalegre. Van haver de transcórrer alguns anys per dur a terme una actuació de millora a la zona proposada.

No va ser fins a l'any 1960 que per commemorar el 75è aniversari de l'arribada a Tàrrega dels pares escolapis i també amb motiu de complir-se els 25 anys del sacrifici dels vuit escolapis morts l'any 1936, que es va pensar a erigir al final de l'esplanada de la serra una gran creu de ferro i una làpida en record seu.

La creu va ser feta per l'antic alumne Josep Castellana i Sangrà i va situar-se en terrenys cedits per Vicenç Orobitg i Bonaventura Monjo.

El diumenge dia 8 de gener de 1961 es va fer la inauguració d'aquest monument com l'acte principal de la festa d'aquell any que els antics alumnes de l'Escola Pia venien celebrant anualment.

L'any 1993 es va procedir a una total renovació del conjunt aixecat l'any 1960. Va consistir en la substitució de la creu de ferro malmesa pel pas del temps, per una altra amb base i fust de pedra i la creu obrada d'acer pel mateix Josep Castellana. S'obrí tot el conjunt a una nova escalinata d'accés, sorgint-ne una nova placeta a redós de la creu. La làpida commemorativa antiga va ser incrustada al basament de la nova creu.

Al peu de la nova escalinata s'hi va col·locar una placa de marbre en record a totes les víctimes de la barbàrie de la guerra civil. Cal dir que aquest fet va generar una certa polèmica en determinats ambients ciutadans de l'època.

Monòlit als Fundadors

L'any 1954 la junta directiva va decidir erigir un monòlit als fundadors que consten a la primera Junta dels Amics de l'Arbre i van decidir de situar-lo a la vora de la font del Congrés on té presència actualment.

Monument als Estudiosos de Catalunya

Els dies 28 i 29 d'abril de 1973 la ciutat de Tàrrega va acollir la celebració de la XVI Assemblea d'Estudiosos de Catalunya. En record d'aquestes jornades es va voler deixar empremta al parc amb l'erecció d'un monument que es va situar a l'entrada de la plaça de les Alzines, a tocar del passeig de Simó Canet.

Monument a L'Estatut de Sau

L'any 1979 es planta un bloc de pedra, tret d'un lloc proper a la carretera de Sant Martí com a base del monument que es vol dedicar a l'Estatut de Sau.

Va ser inaugurat el 14 de setembre de 1980 pel M. Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.

La placa de bronze que en deixa constància és obra de Josep Castellana i Sangrà.

Molí de Vent de Cal Canari

El 1979 el Sr. Magí Ortiz de cal Canari d'Altet donava per a Sant Eloi un molí de vent en un bon estat. Es va situat a l'indret a tocar del carrer dels Amics de l'Arbre i pròxim al lloc on abans hi havia hagut un parc infantil.

El 1980 es recullen unes piques de pedra procedents del poble d'Ossó de Sió. La seva donació va ser gestionada per Enric Vilamajó. Es van situar a l'entorn del molí de vent per formar un conjunt que permetés fer-ne un petit salt d'aigua d'acord amb la proposta feta per Ricard Farré i Domingo.

Molí d'Oli de Conill

A l'assemblea del 14 de juliol de 1980 es dóna compte de la donació feta pel Sr. Josep M. Vall Companys en nom de la vídua del Sr. Palou Martí i la senyora Teresa Capdevila d'un molí d'oli del segle XVIII per al parc.

S'acordà fer-ne el trasllat i col·locació al parc. Per dur a terme aquesta acció va ser necessari l'enderroc de la nau on era situat el molí al poble de Conill. D'aquest enderroc se'n va preservar la portalada original, que es va muntar al parc, així com tot el conjunt de la premsa de l'oli i llurs piques de pedra adjuntes.

L'any 2002 es va poder dotar tot l'equipament del molí de la coberta necessària per preservar-lo de les inclemències del temps per tal de millorar-ne la seva conservació. Més tard es va portar a terme la remodelació de l'espai del seu entorn dotant-lo de murs de marge, de l'enrajolat del terra i de la plantació d'oliveres i plantes arbustives. L'any 2006 es va afegir al conjunt una pica d'oli provinent de la donació de piques i pedres rebuda de la família Vall-Benaiges.

El conjunt d'aquest molí es tracta d'una peça excepcional que cal preservar i mantindre acuradament.

Monument Penya Barcelonista

El 5 d'octubre de 1980 es va celebrar a Tàrrega una concentració de penyes barcelonistes al parc amb l'assistència del president Nuñez i del vicepresident Nicolau Casaus. Es va descobrir un monument al jugador per deixar constància de la trobada celebrada a Tàrrega. Amb el pas del temps aquesta figura es va anar deteriorant i va ser substituïda per l'actual més resistent.

Més endavant, considerant idoni l'indret escollit per situar-hi el futbolista la penya barcelonista de Tàrrega i Comarca va erigir-hi el monument actual.

Premsa de vi

L'any 1980 es va comprar als encants de Barcelona una premsa de vi datada el 1852 per la quantitat de 100.000,- ptes. Aquesta compra la va efectuar el vicepresident de l'Associació, Miquel Carné i Riba.

La seva instal·lació al parc es va portar a terme l'any 1981 i és situada al capdamunt del passeig de la font del Congrés, prop de la font del Congrés i de la premsa de l'oli.

Arcades dels Targarins Fora Vila

L'any 1981 coincidint amb l'inici de la Fira del Teatre al Carrer, es va fer la primera trobada de Targarins fora Vila a l'aplec de Sant Eloi.

L'any 1982 ja es va pensar a deixar testimoni d'aquella iniciativa enmig del parc i és quan es va acudir a la vídua de Felip Fontova Burló per si volia fer donació de dues arcades pertanyents a la pallera que tenia la família Burlo al pla d'en Perelló. Un cop la senyora Fontova va accedir a fer-ne la donació es va pensar en el seu muntatge en homenatge als targarins fora vila.

A la festa de l'aplec d'aquell any el targarí fora vila Joan Guitart i Agell, aleshores conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va ser qui va presidir l'acte d'inauguració de les arcades.

Arcades d'Ossó de Sió

Procedeixen d'una antiga pallissa d'Ossó de Sió i és una donació feta als Amics de l'Arbre per la família Creus-Valls. L'any 1981 van ser desmuntades d'aquest poble i traslladades al parc de Sant Eloi on es varen muntar de nou.

Posteriorment van ser encapçalades amb el ràfec de teula avui existent.

Portalada de l'Hort del Sanrama

L'any 1983 la senyora Mercè Ribalta i Sanrama va fer donació de les restes conegudes com de l'hort del Sanrama. Es tracta de pedres antigues que cal situar-les a l'època medieval.

L'any 1984 es va remodelar el camí vell fins a la creueta de ferro i es van situar en aquell indret del parc les pedres provinents de l'hort del Sanrama. També s'hi col·locaren unes baranes de forja del segle XVIII procedents de Conill i Tàrrega.

L'Ajuntament de la ciutat, per tal de possibilitar tota aquella obra, va fer una aportació d'un milió cent mil pessetes als Amics de l'Arbre.

Rellotge de sol

Es va construir l'any 1987 i va ser inaugurat per la Festa de l'Aplec de Sant Eloi d'aquell mateix any. És fet a base d'unes rodes de molí donades per Josep Pont i Castellà que es trobaven en una finca urbana de la seva propietat situada al carrer de les Piques. La forja del conjunt del rellotge és obra de Josep Castellana Sangrà.

Finestral Gòtic

Aquest finestral del segle XIV, havia pertangut a l'església de la Sagrada Família, coneguda també com del Corpus Christi, annexa al palau dels Marquesos de la Floresta, situada a l'antic carrer de Cervera de Tàrrega.

L'església fou enderrocada l'any 1943 i les seves restes van ser dispersades per diferents llocs. El finestral romangué molts anys en dipòsit al cementiri de Tàrrega fins al seu rescat i muntatge al parc de Sant Eloi a la decàda dels anys vuitanta del segle passat.

La seva instal·lació al parc a base de columnes de ferro i per l'esveltesa del finestral és una obra que es fa admirar. La idea de la seva instal·lació i en la seva manera va ser obra de Josep Castellana i Sangrà.

Monument a la família

El dotze de març de 1995 es va inaugurar aquest monument erigit per commemorar l'any internacional de la família.

L'acte d'inauguració el va presidir la senyora Marta Ferrusola, esposa de l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley.

El text i bronze de la placa commemorativa són obra de Josep Castellana i Sangrà.

Pou del Segle XVIII

Aquesta peça va ser donada per la família Vall Benaiges, que la tenia situada al seu recinte fabril de la plaça Rafael de Casanovas. Quan aquell conjunt es va enderrocar se'ns va cedir aquest pou per ser instal·lat al parc, fet que succeí l'any 2007. La seva presència és a tocar de la plaça de les Alzines.

A la llinda del pou hi ha gravat l'any de 1740 i la seva procedència cal situar-la a la propera vila de Vilagrassa.

Pallissa de Cal Llart

L'eral i la pallissa de cal Llart, era situada al Pla d'en Perelló, a la vessant que mira cap al Talladell. En urbanitzar-se tota aquella zona, a la decàda dels anys vuitanta del segle passat, es va enderrocar la pallissa. Part de les seves restes van ser reconstruïdes al parc, a mena de portal d'accés, juntament amb un finestral, unes menjadores per al bestiar i algunes piques existents a la pallissa. A la pedra de la llinda del portal s'hi pot llegir: "Clos de Pau Ton Matta 1813". Tots aquests elements arquitectònics van ser donats als Amics de l'Arbre pels seus propietaris, la família Boncompte-Salvadó