Places i Espais


Mur de la Mare de Déu de Montserrat

L'any 1954 es fa el projecte del mur entre els miradors de nord-est i el de llevant.

A l'agost de 1955 ja es treballava en la construcció del mur de la Mare de Déu de Montserrat perseguint una doble finalitat: l'una, l'ampliació de la placeta enfront de l'accés a l'ermita i l'altra, procurar la millora de la part més visible de la capçalera de la serra davant de la ciutat. Enmig del seu procés constructiu es va decidir fer-hi una fornícula que pogués allotjar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Les obres del mur es van donar per acabades el dia 1 de desembre d'aquell any, diada de la festa litúrgica de Sant Eloi.

El 8 de juliol de 1956 es va celebrar al parc una missa de campanya que va precedir l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat a la fornícula del mur construït. La festa religiosa va ser presidida per l'escolapi targarí Josep Domingo i Serret juntament amb el vicari parroquial Mn. Antoni Comellas.

El disseny i els acabats de la capella van ser obra del Sr. Benavent, persona que aleshores dirigia la restauració del Palau dels Marquesos de la Floresta a la ciutat. Aquestes obres van ser finançades amb aportacions ciutadanes, de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat i per l'Ajuntament.

L'escultura de la Mare de Déu és obra de l'escultor Fontbernat i el peu de pedra on s'assenta la imatge procedeix de la muntanya de Montserrat i va ser regalada pel Sr. Pons.

L'any 1957 la capçalera del mur de la Mare de Déu de Montserrat es va acabar amb un seient de pedra i amb una barana de ferro donada per Josep Trepat Galceràn. El mateix any, Josep Maria Martí, forja el fanalet de la capelleta de la Mare de Déu segons proposta del Sr. Benavent.

L'any 2000 l'Associació va emprendre l'obra d'ampliació i millora del conjunt de la plaça a base de dotar-la d'un mur de contenció fet en formigó i després folrat de pedra. Va ser enllosada en pedra tota la seva superfície i s'hi van muntar dues arcades provinents de l'antic quarter de militars que hi havia al Pati que van ser donades per la família Ribalta-Valls de Tàrrega. L'obra va ser confiada al constructor Jaume Torres i Torres. Al bell mig de la plaça s'hi va instal·lar un gran escut de simbologia montserratina realitzat manualment pel vicepresident de l'Associació, Miquel Carné i Riba.

Aquestes millores van ser inaugurades el segon diumenge de setembre d'aquell any dins els actes de l'Aplec de Sant Eloi.

Un temps després la imatge de la Mare de Déu va patir desperfectes a causa d'una bretolada feta a cops de pedra. Les parts malmeses van ser refetes i es va salvaguardar la fornícula amb un vidre protector. Aquesta millora va ser sufragada per una ciutadana anònima de Tàrrega.

Placeta de l'Estanyol (coneguda també com de l'ermita)

L'any 1933 es va acordar fer la l'ornamentació del conjunt dels espais a redós de l'ermita a base de plantacions de xiprers i altres espècies arbores.

L'any 1945 es va plantar davant de la porta de l'ermita, quan encara donava a sol ixent la creu de terme del camí de Balaguer amb motiu de la celebració de la Santa Misión.

L'any 1951 es dóna per acabada l'obra de construcció de l'estanyol davant de l'ermita segons projecte del Sr. Mijares, arquitecte municipal, i de l'aparellador Sr. Gimeno. Serà l'empresari Riu Prats i el cap de la brigada municipal Sr. Josep Fabregas Tibau que faran la obra. El seu cost va ser de 16.200,- ptes. (15.000,- ptes. les va avançar Josep Trepat Galceràn). Aquesta obra suposà una gran millora per a l'entorn de l'ermita, a la qual temps a vindre n'haurien de seguir moltes d'altres que complementarien tot el conjunt al voltant de l'ermita.

L'any 1952 es van plantar 14 xiprers grans a l'entorn de l'ermita.

L'any 1963 s'inicien les obres de construcció del campanar que seran inaugurades l'any 1964 dins les festes de l'aplec de Sant Eloi d'aquell any.

La construcció de la nova casa dels ermitans l'any 1968 propicia l'inici dels canvis soferts en els anys a tot el recinte proper a l'ermita.

Les obres de la remodelació total de l'ermita empreses l'any 1970 i acabades l'any 1971 configuren un nou aspecte a aquesta, essent un dels principals el canvi d'orientació del seu accés, que de nou ara tornarà a ser com en els seus orígens, a través de les arcades de l'atri, que anys abans aquestes havien estat cegades per tal de donar aixopluc a la casa dels ermitans.

Amb motiu d'aquestes obres, a l'atri hi és reposada la majòlica de Sant Eloi obrada per A. Arroyo i que l'any 1952 havia estat situada damunt de la porta d'accés a l'ermita.

L'any 1984 la creu de terme del camí de Balaguer es trasllada des de la seva ubicació realitzada l'any 1945 a la placeta de les Alzines a tocar del camí Vell.

L'any 1986 es va fer el muntatge d'un pou procedent de cal Palou de Conill, un safareig que abans era situat en una casa del carrer dels Capellans i una pica de bugada i columnes de pedra provinents de l'antic hort dels Terès. Tot aquest material es va situar a un extrem de la plaça. Prèviament l'any 1984, s'havia configurat el nou accés a la placeta de l'Estanyol des de la plaça de les Alzines a base de dos grans escalinates.

L'any 1986 s'inaugura la barana de ferro situada a tocar del torricó. També són situats a la banda nord a tocar de l'ermita dos antics cossis de bugada.

A principis del segle XXI es van arranjar els accessos a les mirandes de llevant i a la de migdia atès l'estat de degradació que patien.

Plaça de les alzines

L'any 1950 van ser plantades les alzines de la plaça donades cinc d'elles per Francesc Prat i Roca, una per Joan Burgués i Parareda, una altra per Josep Sanrama i Antoni Perelló i cinc més van anar a càrrec dels Amics de l'Arbre.

L'any 1984 aquesta gran plaça va ser remodelada, es van enderrocar el murs existents i l'escala d'accés a la plaça de l'Estanyol. La reforma efectuada va permetre donar-li una visió molt més espaiosa a tot el conjunt de l'ermita a través de la construcció de dues noves escales molt més àmplies i més suaus per accedir-hi.

La plaça compta en un costat amb un conjunt de piques de pedra com a elements ornamentals. A prop d'allí hi ha erigit el monument dedicat als estudiosos de Catalunya que es bastí l'any 1973.

En l'extrem oposat hi ha situada la creu de terme de l'antic camí de Balaguer.

Pèrgola dels viatjants

La seva construcció va suposar l'eliminació de l'anomenat jardí romàntic, una de les primeres actuacions fetes al parc a l'entorn de la font del Congrés.

Anomenada més bé Pèrgola dels Viatjants, es va construir l'any 1981. Una vegada acabada, va haver-hi una fortíssima tromba d'aigua que va fer veritables destrosses a tot el municipi i comarca. Sant Eloi també en va patir les conseqüències i com que la terra del clos del nou mur estava encara remoguda i mal assentada, el lloc va quedar inundat de tal manera que el pes de l'aigua embassada va rebentar i va esfondrar la paret, que probablement no havia estat fonamentada degudament. Calgué tornar a refer els murs i la font situada al bell mig de la pèrgola patí un moviment en el seu assentament que la va deixar quasi inservible. L'any 2009 la font va ser desmuntada i guardades les seves pedres per a una nova oportunitat de ser bastida de nou.

Plaça de la bassa

L'u de desembre de 1933 es va posar a consideració de tots els membres de la Junta Directiva un plànol d'urbanització de la vella plaça de la bassa.

Aquesta plaça era sorgida de l'antic espai ocupat per la coneguda bassa de Sant Eloi, que fins a finals del segle XIX va servir als ciutadans de Tàrrega per al seu subministrament d'aigua de boca.

Passada la guerra civil en aquell espai s'hi va instal·lar un equipament com a parc infantil, amb diversos baldadors, barres travesseres i les famoses barques.

Anys després, en desaparèixer d'aquell indret el parc infantil, s'hi va procurar fer una remodelació que en l'actualitat es troba en un estat molt decadent, per això cal pensar a emprendre una nova acció de millora.

Balconada Romàntica

L'Ajuntament de Tàrrega va fer donació l'any 1967 als Amics de l'Arbre de les gran pedres que adornaven el Pati, per a ésser dipositades al parc de Sant Eloi.

L'any 1981 van ser situades al cim de la serra a l'anomenada esplanada dels xiprers a prop de la font dels Vents.

L'any 2007 es va iniciar una campanya per al projecte d'apadrinar els 14 trams de barana de forja per a la balconada d'acord amb la proposta feta per Josep Castellana i Niubó.

L'any 2012 aquest projecte va quedar enllestit amb l'apadrinament dels dos últims trams de barana que hi mancaven. Han estat diferents persones, entitats i organismes oficials els que han facilitat aquesta millora en el transcurs dels cinc anys transcorreguts des de l'inici de la campanya.

Plaça de la sardana

L'any 1953 l'Ajuntament va autoritzar als Amics de l'Arbre a utilitzar l'espai comprès per l'antic dipòsit d'aigua de Sant Eloi construït a finals del segle XIX, en haver quedat en desús per a la ciutat.

L'any 1976 Eduard Seguí i Morros, com a president de l'Associació d'Amics de la Sardana, va demanar poder tenir una plaça a Sant Eloi dedicada a la sardana, petició que li va ser concedida tot indicant-li l'indret del dipòsit vell per fer-ho realitat.

Amb posterioritat s'hi va bastir el monument a la sardana a base de formigó i pedra d'acord amb el projecte i dibuix fet per Josep Castellana i Sangrà.

L'any 2001 s'emprengueren les obres de remodelació del conjunt de la plaça dotant-la de murs de contenció fets amb pedra. Es va construir una escala d'accés que mena cap a la font dels Enamorats i es va enjardinar de nou tot l'espai. Aquesta millora va ser inaugurada per la festa de l'Aplec de Sant Eloi del mateix any.

Espai Escolta

El 1978 l'agrupament escolta de la ciutat demana poder tenir un espai al parc dedicat als escoltes on poder realitzar algunes de les seves activitats. Es comprometen a fer-se responsables d'agençar l'espai i mantenir-lo net.

L'any 1979 se'ls assenyala l'emplaçament disponible davant de la caseta de l'emissora de Ràdio Tàrrega. Se'ls indica que en podran disposar condicionalment.

L'any 2009, amb motiu de la celebració dels 50 anys de l'inici de les seves activitats a la ciutat de Tàrrega, es va erigir un monument en aquell espai per commemorar aquella efemèride.

Mirador i Balconada al Pirineu

Es proposa l'any 1980 la col·locació d'una barana de ferro del segle XVII procedent de la casa de la mare del president Josep Castellana i Sangrà de Montroig de Sió. La seva col·locació al parc es va realitzar l'any 1982.

A l'assemblea general celebrada l'any 1986 es proposa situar damunt del mur de formigó conegut com a mirador del Pirineu un relleu fet en bronze amb la silueta de les muntanyes i pobles que es veuen des d'aquest punt mirant cap al Pirineu.

Aquesta obra no va ser possible fins a l'any 1997, quan es va poder comptar amb l'ajut de la Caixa del Penedès per a la seva realització.

El plafó de bronze amb les seves indicacions pertinents són obra i disseny de Josep Castellana i Sangrà.

La Cleda

L'any 1980 es comença a parlar per a la construcció d'un colomar i un espai per a ubicar-hi algun exemplar d'aviram típic del país.

L'any 1982 es construeix de nova planta la cleda de les aus a càrrec del paleta verduní Joan Badia i Domingo.

Del cost d'aquesta obra se'n va fer càrrec l'Ajuntament. La pedra per a la seva construcció va ser donada per Jaume Boncompte i Alsedà, procedent de l'eral de cal Llart, que prèviament havia estat enderrocat.

L'any 1986 es va obtenir una subvenció de part de l'IRYDA per fer un estany al costat de la cleda per un valor de deu milions de ptes. El canvi polític municipal produït l'any 1987 i les presses per executar l'obra van fer que el nou consistori desestimés el projecte inicial de fer un estany i va proposar fer la despesa de la subvenció en la construcció de parets de marge a tocar del carrer de la Pau i en unes escales a tocar de la llar de jubilats. Aquesta obra es va adjudicar al contractista Silverio Caro i Palenzuela.

Pujada del Roserar

L'any 1982 s'inicien les obres de transformació de la pujada de la font del Congrés per un roserar, situant-hi enmig de la pujada un antic tractor i en un lateral una màquina segadora donada per Indústries Trepat. (Avui dia tots dos elements han desaparegut de la pujada).

L'any 1996 es van col·locar a l'inici del passeig quatre columnes fetes a base de formigó i encapçalades cadascuna d'elles per un coronament de pedra amb bola procedents del Pati de Tàrrega.

L'any 2009, tot preparant-se la celebració del centenari de la font del Congrés, es va procedir a remodelar tot el passeig fent-ne la pavimentació en formigó. S'hi van construir dos grans jardineres als seus inicis, es van dotar tots els parterres del reg gota a gota i es dotaren les quatre columnes d'entrada amb uns reixats artístics i amb un arc al seu bell mig amb el rètol indicatiu del parc.

Tot el passeig es va dotar de fanals per a la seva il·luminació. Tots els treballs de forja van anar a càrrec de Josep Castellana i Niubó i l'obra de paleta es va confiar a l'empresa Rius Orpella.

Plaça del mirador de Prades

Situada a la part solana del parc, per sobre de l'actual espai Vedruna, des de la seva posició es poden apreciar de manera nítida les muntanyes de Prades en un dia clar. Havia estat configurada amb bancs d'obra revestits de rajoles de tonalitats i dibuixos blaus. Va ser reformada a l'època del president Castellana. A les primeries de l'actual segle s'hi va situar al bell mig una columna de pedra, procedent del corral de bestiar de cal Gomà, situat als afores de la ciutat. Amb l'obertura de l'avinguda d'Ondara, van desaparèixer l'eral, la masia i el corral de cal Gomà.

Plaça germà Gonçal Crespo

L'any 2009 l'Escola Pia targarina va commemorar el 125è aniversari de la seva presència a la ciutat de Tàrrega.

Amb la voluntat de deixar constància al parc d'aquesta efemèride, a la festa de l'Arbre celebrada l'any 2011 es va fer una plantada d'arbres en un espai de la solana del parc a tocar del camí que mena cap a la torre Morlans i davall del monument conegut com la creu dels Escolapis. També s'inaugurà una font en aquell indret. La festa va ser compartida amb l'Ampa de l'Escola Pia i els seus professors.

Posteriorment s'ha fet un projecte per ubicar-hi una plaça, elaborat per l'exalumna de l'Escola Pia, Anna Perelló i Sanfeliu, arquitecta tècnic.

Aquesta plaça en el futur portarà el nom del religiós escolapi germà Gonçal Crespo, d'acord amb la voluntat expressada per l'Escola Pia targarina i la seva Ampa, en record dels seus anys de servei a la comunitat escolàpia de la ciutat de Tàrrega.

Espai Vedruna

Amb motiu de la festa de l'Arbre del 2012 es va retre homenatge a les religioses carmelites de la caritat Vedruna, en commemorar-se aquest any el 150 aniversari de la seva presència a Tàrrega.

Les religioses vedrunes varen fer-se presents a la nostra ciutat per primer cop el 28 d'octubre de 1827 per a poder atendre les necessitats de l'hospital targarí. Cal saber que va ser la primera fundació feta per Joaquima de Vedruna i va romandre a Tàrrega al llarg d'un mes per tal de vetllar els inicis d'aquella fundació. L'any 1832 per motius diversos la fundació feta es va dissoldre, tornant dues de les religioses a la casa mare de Vic.

Va caldre esperar fins a l'any 1862 per al retorn d'aquestes religioses a la nostra ciutat, fent-ho el dia 5 de gener d'aquell any amb la predisposició de nou de fer-se càrrec de les atencions de l'hospital de Tàrrega i a la vegada poder donar ensenyament a les nenes de la ciutat.

En complir-se l'any 2012, els 150 anys d'aquella nova vinguda, els Amics de l'Arbre han erigit un monòlit a l'anomenat espai Vedruna, per deixar constància de la llarga presència, enmig nostre, de les germanes de la caritat Vedruna.