El Sant

En parlar del parc de Sant Eloi cal tenir en compte la presència de l'ermita erigida fa més de set segles al capdamunt de la serra en honor d'aquest sant francès que visqué a cavall del segle VI i VII. La celebració litúrgica de la festa de Sant Eloi és l'1 de desembre, i creiem interessant fer una menció expressa al sant, al qual es dedicada la nostra ermita.

De sant Eloi podem dir que va nàixer l'any 588 a Chaptelat, en el cantó de Nieul, prop de Llemotges, al centre de França. Els seus pares pertanyien a una família angloromana de condició modesta establerta a les Gal·lies. Eloi desenvolupà la seva vida adulta en la primera meitat del segle VII, exercint diverses professions, la darrera de les quals fou la de bisbe.

De petit aprengué a Llemotges el bell ofici d'orfebre amb un mestre anomenat Abbon, que dirigia l'encunyament de les monedes reials. Posteriorment passà a París i entrà al servei de Clotari II, rei dels francs. A la mort d'aquest, el succeí el seu fill Dagobert I, l'any 629, i confià a Eloi els càrrecs que el seu pare li havia concedit. A la mort de Dagobert I, Eloi ho deixà tot i entrà a la clerecia. Vacant la seu de Noyon per la mort de sant Medard, en fou escollit bisbe i consagrat a la catedral de Rouen el 13 de maig del 641. La seva tasca com a pastor es distingeix per un intens apostolat amb els seus diocesans. Va construir nombrosos monestirs i en els seus viatges pels diferents pobles del bisbat en destacaven les seves predicacions.

Va morir l'1 de desembre del 660 a Noyon. Els seus funerals van ser tota una manifestació popular de dol. Un any més tard, quan obriren la seva tomba per donar-li sepultura més digna, trobaren el seu cos incorrupte. El nom d'Eloi ve del llatí Eligius i significa "l'escollit", "el preferit". Fou un dels sants populars de l'edat mitjana i en aquella època fou elegit com a patró de nombrosos gremis com són els dels argenters, orfebres i moneders; joiers, ganivetaires, ferrers i fargaires; els basters, els tractants de cavalls, els carreters, els cotxers. També honoren Sant Eloi com a patró els metal·lúrgics i mecànics.

La vida d'aquest sant es pot resumir amb aquest ensenyament: honrat en el seu treball d'orfebre i de conseller del rei, Eloi fou igualment honest i íntegre amb Déu. I és que la santedat sobrenatural va aparellada amb les virtuts humanes. Qui no enganya els homes en el seu treball, tampoc no enganya Déu. I viceversa.